La Segona República (1931-1936)
ELS FETS D'OCTUBRE DE 1934 A ST.FELIU DE GUIXOLS
Font:"La Costa Brava" Setmanari d’informació local i
comarcal. Any V- S. Feliu de Guíxols,
13 d’octubre de 1934. nº.231. 4 pàgines
Text:
DIES DOLOROSOS
Ho han estat realment per Catalunya els darrers dies de la primera setmana d'octubre que
acabem de passar, No volem entrar a discutir les aspiracions que pretenien les víctimes que han
caigut. Més aviat ens escau corn a catòlics demanar per elles un raig de la divina misericòrdia i fer present als encarregats
d'exercir la justícia que el rigorisme exagerat afebleix sempre l’exemplaritat que pot donar al compliment de la llei. Que la
pau, la concòrdia i l'amor reneixi
altra vegada en la nostra terral Tots som germans Que la sang vessada
NOTICIARI
Les excepcionals circumstàncies per les quals ha passat Catalunya
amb la seva vaga general i també la nostra població, i el desig de
no ajornar la sortida del setmanari mes enllà del dia de consuetud,
ens obliga, molt a contracor, a reduir aquest número a quatre planes.
Esperem que els nostres llegidors es faran càrrex d' aqueixa
reducció
Ressenyar els dies dolorosos que ens han precedit és
tasca molt difícil. Suposem
els nostres llegidors ja enterats
del què ha esdevingut arreu de Catalunya i de la resta d'Espanya per la
premsa diària i per això ens limitarem únicament a explicar, tan
minuciosament com poguem, els
que es desenrrotllaren
pacificament en la nostra ciutat.
EI
divendres, dia 5, a les 9 del matí, la ràdio va anunciar que la vaga general, com a protesta de la
constitució del Govern de Madrid, s'anava generalitzant a Barcelona,
i que molt aviat, a la ciutat comtal, seria complet i que l'anaven
secundant moltíssimes poblacions de Catalunya.
Així tot els autos i els trens anaren circulant i res d'anormal va
succeir en la nostra ciutat, llevat de l'interés
en anar a escoltar les noves que s'anaven
trasmetent pels potents
aparells instal.lats al Passeig de Mar A les dues de la tarda el
Sr. Companys va donar compte de la vaga i del seu curs que s'anava extenent
i digué que a cada dues hores
comunicaria amb el poble de Catalunya al qual recomenava
la màxima serenitat i
fermesa en aquests moments tan greus. A la vesprada el
Passeig estava animadíssim de
grups d'homes que comentaven les noves que anava donant la
ràdio i entre alguns es parlava d'anar a la vaga,
si bé la proposta no trobà pas ambient.
EI
dissabte a l'hora de començar els tallers i fàbriques tothom entrà
al treball peró amb certa
nerviositat ja que es deia que a Girona, Cassà de la Selva, Palamós i Palafrugell en
la tarda del dia anterior ja havia començat la vaga. En efecte a mig
matí el servei de trens hagué de suspendre
les seves sortides i sembla que el tren de les 7 fou parat a
Llagostera. A mig dia del dissabte els trens deixaren de
donar
ja l’acostumat servei i es va saber que
a Girona,
àdhuc s'havia obligat al tren exprés de luxe de
França j a fer baixar
els viatgers extrangers que anaven
en aquell. Posteriorment s'ha confirmat tot aixó.
Ningú sabia si a la tarda començaria a Sant Feliu la vaga i
a l'hora corresponent tothom acudí al treball. Ben aviat s'indicà
als obrers de la riera que paressin el treball i que més tard acudissin a cobrar la
setmanada en el lloc de consuetud: la indicació fou atesa i pararen
el treball. Des d’aquest moment una comissió obrera va passar pels
tallers i fàbriques i a les 4
de la tarda l'atur era gairebé complet. Entretant s'anaven rebent
noves de la resta de Catalunya i en especial de Barcelona que
demostraven de que la vaga
anava ja per altres viaranys.
Es digué que la ràdio havia anunciat que a les 8 del vespre el Sr.
Companys donaria notícies trascendentals
i el Passeig s'anava emplenant de grups, A un quart de 9 el Sr.
Companys declarava l'Estat Català dintre la República Federal Espanyola. Els comentaris i els anants
i vinents, sobretot dels afiliats al partit del Centre Republicà
Federal Català, foren continuats, Una compacta multitud de totes les
classes socials es traslladà al Passeig freturosa
Sessió extraordinària del dia 6 d'Octubre de 1934
sota la Presidència del Sr. Valls, i amb assistència
dels següents consellers: Valls, Campà,
Llorens, Bargeli, Rocosa, Busquets,
Vilossa, Martí, Carreró, Casas,
Garreta, Palahí i Saura.
S'obre la sessió i l'Alcalde Sr. Valls manifesta que
suposa ja conegudes de tothom les paraules del Sr. Companys que
acaba de proclamar l'Estat Català, dintre la República
Federal Espanyola, per tant havem cregut necessari convocar aquesta
sessió extraordinària per a demostrar la nostra adhesió adreçant
el següent telegrama al Sr. Companys: “Honorable President de
l’Estat Català. Reunit Ajuntament sessió extraordinària
vibrant d'emoció i entussiasme
davant proclamació Estat Català de la República Federal Espanyola,
tramet ferma i decidida adhesió Govern
de vostra digna Presidència oferint tota mena de
sacrifici en defensa nostres llibertats. L'
Alcalde-President, Ponç Valls.”
EI
Sr. Casas en
nom de Lliga Catalana diu que davant el telegrama d'adhesió a la
Generalitat de Catalunya per la proclamació de l'Estat Català dintre
la República Federal Espanyola ha de fer constar que com a homes
disciplinats es deuen al partit i desconeixent en aquests moments
trascedentals la
posició
del mateix, no poden adherir se a
la proposició
de la majoria.
D'altra banda Lliga Catalana fa constar que quan entenguin que les llibertats de Catalunya
han estat atacades les defensaran.
El Sr. Carreró per la minoria d'Acció
Catalana s’adhereix a la tramesa
del telegrama
esmentat, ja que el contingut del mateix comprén
els postulats del seu partit.
I s'aixecà
la sessió.
Acabada la mateixa el Sr. Ponç Valls, alcalde de la
ciutat, sortí al balcó de les cases consistorials i digué:
"Ciutadans: Aquest Ajuntament acaba de celebrar sessió
extraordinària i ha acordat la tramesa del següent
telegrama d'adhesió al President de l'Estat Català dintre la
República Federal Espanyola, A
continuació va llegir el telegrama que ja inserim
en la sessió i després fou ennarbolada
la bandera catalana enmig d'aplaudiments. Seguidament va sortir el
diputat al Parlament Català Sr. Josep Irla i va dir «Ciutadans: Ja
haveu sentit el que acaba de dir el vostre Alcalde. Ara
vos dirigiré la paraula des
del Centre Federal Republicà Català.»
En el local social de la susdita entitat va parlar l'esmentat diputat i foren enarborades en
el balcó de la mateixa la bandera catalana i la bandera d'Estat Català.
No cal dir la gentada que
hi havia
al Passeig i la nerviositat que es notava en
tothom. Era però una nit de bonança autumnal i ningú es retirava
per saber noves notícies de Barcelona, Ben aviat el Sr. Companys
va anunciar amb l'aparell al poble de Catalunya que les forces de l'exèrcit
havien
començat a tirar peró que
l'Estat Català faria decidida resistència per a la victòria. Es
sentien les
bales i més tard les canonades.
Durant tota la nit s'anà seguint les
incidències i crits i el combat, de la nit tràgica fins a darrera
hora en què acabà de parlar la ràdio
per nombrossísims grups del
Passeig. Entremig d'aqueixes hores vingueren uns autos amb components
d’Estat Català per a reclutar gent i armes. D’aqueixes segons
diuen s’emportaren un regular nombre i marxaren únicament
tres o quatre joves que no entraren a Barcelona i estaven de retorn a
la matinada.
A primeres hores del matí del diumenge es va saber la
capitulació dels dirigents de la GeneralItat i que s'havia declarat
l'estat de guerra. En el Passeig ja a primeres
hores hi havia nombrosos grups comentant les incidències de la nit
històrica
del 6 al 7 d'octubre de 1934. Des d'aquest
moment les noves pessimistes i les més fantasioses notícIes corrien
de boca en boca, s'augmentaven i arribaven en les proporcions fins a lo
més inversamblable. Contribuïa
a aixó la manca de nolicies
per ràdio ja que poquíssima
cosa es digué en tot el dia desprès de la notícia de la capitulació.
Durant el matí els components de l'Ajuntament es reuniren per a cambiar
impressions ja que no podien abandonar llurs llocs i càrrecs i en
canvi l'autoritat militar s’havia d'encarregar del comenament. En
aqueixa reunió en la qual semblava que la majoria es retractava del
fet de la nit abans, un conseqüent i destacat membre de la mateixa
endreçà duríssims atacs als
seus companys per la seva actitud
d'inconseqüència. Entre dotze i una, un oficial de carrabiners va
proclamar l'estat de guerra, acompanyat d'una comissió de carrabiners
i guàrdia civils. El bàndol
diu així;
BANDO
D. José Sánchez Gonzalo, capitán de carabineros y comandante
militar
de esta plaza.
Hago saber: Que declarado
el estado de guerra en esta
región de orden superior, a partir de la publicación
del
presente, me hago cargo
del mando militar de esta
plaza de S.Feliu de Guixols,
con la
extensión que comprende cuanto
previene la vigente
Ley de Orden Público.
Confio en
que todos y
cada
uno se atendrán exactamente a
lo mandado, dando
asi una prueba
de
civismo, ahorrándome toda
intervención correctiva, que
seria el primero en lamentar.
José
Sánchez
S. Feliu de Guixols
7 octubre.1934
El dilluns l'atur fou complet però començaren a anar els trens a Girona. A la tarda la bonança del dia fou
aprofitada per la gent treballadora per a
surtir al camp. Les botigues
però restaren obertes. A la vesprada es va tenir
notícia d'uns fets succeits a
la veïna vila de Palamós i excitaren els ànims i es varen correr
millors que no tingueren realitat. Fins ben entrada la nit els grups
del Passeig esperaven notícies de la ràdio. La guàrdia civil que en
un principi circulava pel Passeig es va retirar molt encertadament en
veure l’actitud pacífica dels ciutadans i va quedar preparada junt
amb molta força dels carabiners
en les seves casernes del Convent en actitud expectativa. Tampoc
tancaren durant aquests dies de vaga les botigues i el comerç en
general.
BANDO
Don José
Sánchez Gonzalo,
Capitán de
Carabineros i Comandante
Militar de esta
plaza.
HAGO
SABER:
Que a partir de esta
fecha, con
las fuerzas
que dispongo queda garantizado el trabajo en
esta localidad,
por lo que invito al pueblo
obrero que sin
excepción i voluntariamente,
acuda sin cuidado
a sus respectivos
talleres i demás ocupaciones
de cada
uno.
Asi
mismo, en evitación
de que tenga
que intervenir la fuerza pública,
recomiendo en
curnplimiento en todas sus
partes, de cuanto
dispone de la vigente
Ley de Orden Publico i
San
Feliu de Guíxols 9 de octubre
de 1934,
José
Sánchez.
A la vesprada del dimarts, tota la tarda l'atur fou
complet. varen arribar periòdics
de Barcelona i això contribuí notablement a restablir la
normalitat.S'anà a dormir d'hora i els grups escassejaren i al dematí
del dimecres tothom acudí novament al treball. Des del diumenge
la força militar recolli
una quantitat extraordinària d’armes i encara que estaven molt
preparats,
sortosament, podem acabar la nostra narració d'aquests dies dolorosos
per la resta de Catalunya amb una nota d’optimisme i
de seny en quan a la nostra
població. Que Déu ens lIiuri
de fets de vIolència com els que ben a contracor tota la premsa
catalana ha tingut de resenyar.