DOMÈNECH BATET I MESTRES (1872-1937)
Font:
BENET I MORELL, Josep: Gran
Enciclopèdia Catalana: Domènech Batet i Mestres.1992:
Barcelona. Enciclopèdia Catalana. vol.4.311 pp.
Text:
Va néixer a Tarragona i va morir
a Burgos. Ingressà a l' acadèmia militar el 1887. El
1895 partí com a tinent voluntari a Cuba, on ascendí a
capità per mèrits de guerra (1896). Tornà a la
Penísula el 1897, continuà els estudis i ascendí a
coronel el 1919. l' any 1921 fou desigant jutge especial
encarregat d' instruir els procediments derivats dels
desastres militars esdevinguts al Marroc (expedient
Picasso), càrrec que dimití, entenent que corresponia a
un militar del cos jurídic. Ascendit a general de
brigada el 1925, fou destinat a Alacant, i posteriorment
a Tarragona. Acusat de complicitat en l' intent d'
alçament militar contra la Dictadura dit de la nit
de San Joan (1926), fou detingut i processat,però
el Consejo Superior de la Guerra l' absolgué. En ésser
proclamada la República, el 1931, es trobava destinat a
Mallorca, i substituí el destituït general López Ochoa
com a cap de la Quarta Divisió, amb seu a Barcelona.
Durant aquest comandament es distingí per l' acatament a
l' autoritat civil, pel respecte al règim autonòmic
català i per la prudència amb que actuà en les
tensions entre alguns sectors militars i la nova
administració autonòmica. En produir-se els
esdeveniments del Sis d'
Octubre (1934), aconseguí de
dominar-los amb el mínim de destruccions i d' efusió de
sang, actitud que li valgué atacs de la dreta i d'
alguns sectors militars, així com l' hostilitat dels
vençuts. Pel març del 1935 fou nomenat cap de la casa
militar del president de la República Niceto
Alcalá-Zamora, i cessà després de les eleccions del 16
de febrer de 1936. Designat cap de la Sisena Divisió-
Militar, amb seu a Burgos, intentà d'evitar l'
aixecament que alguns sectors militars proposaven, i el
16 de juliol de 1936 s' entrevistà, al monestir d'
Irache, amb el seu subordinat el general Emilio Mola,
comandant militar de Pamplona. Encara, el dia 18 de
juliol, després d' haver estat anunciat l' aixecament,
intentà, en una coonversa telefònica, de
dissuadir-le'n. Aquella mateixa nit, però el general
Batet fou detingut a Burgos per alguns dels seus
oficials. Condemnat a mort en consell de guerra
sumaríssim el 8 de gener de 1937, fou afusellat el 18 de
febrer següent.