Base documental d'Hist˛ria ContemporÓnia de Catalunya.
 

ARSENIO MART═NEZ DE CAMPOS Y ANTON (1831-1900).

Font:
ALIER AIXEL└, Roger : Gran EnciclopŔdia Catalana: MartÝnez de Campos y Antˇn, Arsenio. 1992: Barcelona. EnciclopŔdia Catalana. vol.14. p.449.

Text:
Arsenio MartÝnez de Campos y Antˇn (Seg˛via,1831-Zarauz,1900). Militar. Format a l' Escuela de Estado Mayor, hi fou catedrÓtic. LluitÓ a la guerra d' └frica, on es distingÝ. Ascendit a tinent coronel, formÓ part de l' expediciˇ que anÓ a MŔxic (1861-1862), ales ordres del general Prim. Posteriorment anÓ a Cuba (1869), on fou ascendit a general de brigada. El 1872 tornÓ a la PenÝnsula IbŔrica, i lluitÓ a Catalunya contra els carlins; en col.laboraciˇ amb Cabrinetty, fÚu alšar el setge de Berga. L' any segŘent fou enviat a ValŔncia a reprimir l' alšament cantonalista; bombardejÓ la ciutat i ocupÓ (8 d' agost), en qualitat de capitÓ general. OperÓ contra els cantonalistes de M˙rcia i Cartagena, per˛, enemistat amb el govern republicÓ, dimitÝ el cÓrrec de capitÓ general i fou confinat a Mallorca. PassÓ a Castella, on conspirÓ per restuarar la monarquia borb˛nica; malgrat l' oposiciˇ de CÓnovas del Castillo, que preferia arribar-hi per la via parlamentÓria, el 29 de desembre de 1874 es pronunciÓ a Sagunt, en nom d' Alfons XII d' Espanya. El col.lapse del govern provisional li donÓ la vist˛ria, i el rei fou proclamat a Madrid. Nomenat capitÓ general de Catalunya (1874-1876(, iniciÓ la campanya contra els carlins, amb els quals pactÓ un tracte humanitari dels ferits i presos. RecuperÓ Olot i ocupÓ la Seu d' Urgell. Fou recompensat amb el grau de capitÓ general, i passÓ a Cuba, on exercÝ el comandament suprem de la guerra. AconseguÝ d' atreure's la poblaciˇ i alhora derrotar els insurrectes ( pau de Zanjˇn, del 1878). TornÓ a la PenÝnsula, i pel marš del 1879 formÓ govern, per˛ dimitÝ pel desembre; la incomprensiˇ dels problemes cubans que trobÓ en els esferes del govern el feren decantar cap al partit liberal, que ajudÓ a triomfar l' any 1881. El 1883 sufocÓ l' alšament republicÓ de Badajoz. Mort Alfons XII, feu de mitjancer entre Cßnovas i Sagasta per tal que signessin el pacte del Pardo (1885); ocupÓ la presidŔncia del Senat en diverses ocasions. Novament fou capitÓ general de Catalunya (1890 i 1893); el darrer cop fou objecte del cŔlebre atemptat de l' anarquista PallÓs. Nomenta general en cap de les forces d' └frica (1893), liquidÓ la guerra de Melilla.Nomenat capitÓ general de Castella la Nova (1895), fou enviat tot seguit a CVuba, per tal de sufocar la nova guerra, per˛, convešut que era una causa perduda, dimitÝ (gener del 1896), fet que li valguÚ censures. El darrers anys fÚu costat al ministre conservador Silvela. El 1902 fou concedit el marquesat de MartÝnez Campos i la grandesa d' Espanya a la seva vÝdua.

 
 

ndex alfabŔtic

PÓgina inicial

═ndex general de governs