JOAQUIM
D'IBÁÑEZ-CUEVAS I DE VALONGA. (1784-1825)
( BARÓ D'EROLES)
Font:
FELIU I MONFORT, Gaspar: Gran
Enciclopèdia Catalana: Joaquim Ibàñez-Cuevas i de
Valonga. Barcelona. Enciclopèdia Catalana.1993. vol.12.
p.515-516
Text:
Va néixer a Talarn i
va morir a Daimiel. Militar i polític absolutista, baró
d' Eroles i quart marqués de La Cañada-Ibáñez. El
1808 deixà eles estudis de dret per allistar-se al cos
de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per
reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat..
Després de la rendició fou portat presoner a França,
però aviat sen'escapà, i fou nomenat comandant del cos
de l' exèrcit de l' Empordà. El 1811 dirigí la
desgraciada fortificació de Montserrat, que acabà amb
l' incendi i el saqueig del monestir per Suchet; poc
temps després fou ascendit a general. Fou capità
general el 1813 i, interinament,, el 1814. Durant el
Trienni Constitucional el seu conegut absolutisme féu
que encapçalés la llista de persones non gratae a
Barcelona el 1821. Deportat a Mallorca, escapà al cap de
poc temps i es retirà a les seves possessions a Talarn,
on l' any següent es convertí en cap de la revolta
absolutista. Després de la conquesta de la Seu d'
Urgell, passà a formar part de la Regència d' Urgell,
juntament amb Mataflorida i el bisbe Creus, i fou nomenat
comandant suprem de les forces reialistes, les quals
intentà,e n va, d' organitzar i de disciplinar. Actuà
separat i poc d' acord amb els altres regents, fins al
punt d' emetre un manifest a part, conegut com el Manifest
del baró d' Eroles, en el qual insistia en la
necessitat que el monarca jurés i respectés els furs i
els costums del país. Derrotat repetidament per Espoz y
Mina, nou capità general de Catalunya, no pogué
barrar-li el pas cap a la Seu i la Regència hagué de
passar a França, on es dissolgué. Únic membre de la
Regència benvist pel govern francès, tornà Catalunya
com a cap de l' avantguarda espanyola dels Cent Mil Fills
de Sant Lluís, fou nomenat membre de la regència
formada a Madrid pel duc d' Angulema, però no es mogué
de Catalunya, d' on fou nomenat novament capità general
( 1823-1824). La seva actuació de reorganització i
apaigavament no fou benvista pels sectors més
extremistes i aviat fou cridat a Madrid per col.laborar
en la reestructuració de l' exèrcit; de fet era un
allunyament. Emmalaltí i, segons alguns,desvariejà.