Base documental d'Història Contemporània de Catalunya.
 

JOAQUIM D'IBÁÑEZ-CUEVAS I DE VALONGA. (1784-1825)
( BARÓ D'EROLES)

Font:
FELIU I MONFORT, Gaspar: Gran Enciclopèdia Catalana: Joaquim Ibàñez-Cuevas i de Valonga. Barcelona. Enciclopèdia Catalana.1993. vol.12. p.515-516

Text:
Va néixer a Talarn i va morir a Daimiel. Militar i polític absolutista, baró d' Eroles i quart marqués de La Cañada-Ibáñez. El 1808 deixà eles estudis de dret per allistar-se al cos de voluntaris de Talarn, amb el qual entrà a Girona per reforçar les tropes durant el segon setge de la ciutat.. Després de la rendició fou portat presoner a França, però aviat sen'escapà, i fou nomenat comandant del cos de l' exèrcit de l' Empordà. El 1811 dirigí la desgraciada fortificació de Montserrat, que acabà amb l' incendi i el saqueig del monestir per Suchet; poc temps després fou ascendit a general. Fou capità general el 1813 i, interinament,, el 1814. Durant el Trienni Constitucional el seu conegut absolutisme féu que encapçalés la llista de persones non gratae a Barcelona el 1821. Deportat a Mallorca, escapà al cap de poc temps i es retirà a les seves possessions a Talarn, on l' any següent es convertí en cap de la revolta absolutista. Després de la conquesta de la Seu d' Urgell, passà a formar part de la Regència d' Urgell, juntament amb Mataflorida i el bisbe Creus, i fou nomenat comandant suprem de les forces reialistes, les quals intentà,e n va, d' organitzar i de disciplinar. Actuà separat i poc d' acord amb els altres regents, fins al punt d' emetre un manifest a part, conegut com el Manifest del baró d' Eroles, en el qual insistia en la necessitat que el monarca jurés i respectés els furs i els costums del país. Derrotat repetidament per Espoz y Mina, nou capità general de Catalunya, no pogué barrar-li el pas cap a la Seu i la Regència hagué de passar a França, on es dissolgué. Únic membre de la Regència benvist pel govern francès, tornà Catalunya com a cap de l' avantguarda espanyola dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, fou nomenat membre de la regència formada a Madrid pel duc d' Angulema, però no es mogué de Catalunya, d' on fou nomenat novament capità general ( 1823-1824). La seva actuació de reorganització i apaigavament no fou benvista pels sectors més extremistes i aviat fou cridat a Madrid per col.laborar en la reestructuració de l' exèrcit; de fet era un allunyament. Emmalaltí i, segons alguns,desvariejà.

 
 

Tornar a la pàgina inicial

Capitans generals de Catalunya