|   | 
        Base documental
        d'Història Contemporània de Catalunya. 
           LUÍS DE
        LAMO PERIS  
         
        Font: 
        RIERA, Ignasi: Els catalans de Franco.
        1998:Barcelona. Plaza&Janés S.A. 461 pp. 
        Text: 
        Nascut a Valencia.
        Capità general de Catalunya del 1962 al 1965. 
        Estudià a l' Acadèmia d'Infanteria de l' Alcázar de
        Toledo. Participà en la campanya del Marroc, en el
        desembarcament d' Alhucemas i en diverses accions contra
        el moviment anticolonialista. Durant la Guerra Civil fou
        cap d'Estat Major d'una de les divisions del cos
        d'exercit marroquí, i com a tal entrà a Barcelona el 26
        de generde 1939; fet que recordà ("libre ya
        Barcelona de la opresión marxista») en prendre
        possessió del càrrec de capità general de Catalunya
        vint-i-tres anys més tard. 
        Fou professor de l'Escola superior de guerra, i agregat
        militar a les ambaixades de Berna i Roma. Ascendit a
        general, fou cap d'Estat Major de la segona regió
        militar (Sevilla), i governador militar i subinspector de
        tropes de Barcelona. Fou nomenat subsecretari del
        ministeri de l'Exercit amb el ministre Barroso, càrrec
        des del qual reformà els estudis militars. Passà a cap
        de la divisó d'infanteria «Reyes Católicos» (Málaga)
        i, ja tinent general, a capità general de Catalunya. En
        aquest carrec seguí la línia del seu predecessor,
        Martín Alonso, que, ascendit a ministre, fou qui el
        nomenà, en el sentit de deixar més marge de maniobra
        que en la immediata postguerra a les autoritats civils
        d'ambit local i provincial. Durant el seu mandat se
        celebraren, entre altres, els consells de guerra contra
        Jordi Cunill (Joventuts Llibertaries), i Pere Ardiaca,
        Antoni Gutiérrez i altres (PSUC), abans que la creació
        del Tribunal d'Ordre Públic fes disminuir l' activitat
        dels tribunals militars. Entre altres condecoracions, té
        la legió del mèrit dels Estats Units. (359-360 p.) 
         
         |