PEDRO DE VILLACAMPA Y PERIEL (1776-1845?)
Font:
ALIER I AIXELÀ, Roger: Gran
Enciclopèdia Catalana: Villacampa y Periel, Pedro de.1992:
Barcelona. Enciclopèdia Catalana. vol. 24.181 pp.
Text:
Pedro de Villacampa y Periel (
Laguarta,1776-Madrid? d.1845) Militar aragonés. El 1793
ingressà a l' exèrcit, i lluità a la Guerra Gran
(1793-1795), a la guerra contra Portugal (1801) i a la
guerra contra Napoleó, en la qual participà en la
defensa de Saragossa; fet presoner, assolí de fugir i,
ascendit a mariscal de camp, operà per Aragó
(Daroca,1810), el Principat i el País Valencià, on
substituí Joaquin Blake y Joyes (desembre de 1811) com a
cap de les forces que lluitaven contra Napoleó. Ascendit
a tinent general (1814), es mostrá descontent del règim
absolutista, restaurat per Ferran VII; pel fet d' haver
assistit a un sopar considerat subversiu fou condemnat a
vuit anys d'empresonament al castell de Montjuïc, de
Barcelona (1815). En proclamar-se la constitució, el
1820, el poble barceloní l' alliberà i el nomenà
capità general de Catalunya ( únic cas de capità
general elegit per vot popular). Més tard hou fou de
Granada (1822-1823); però, en restablir-se l'
absolutisme, s'exilià a Malta, i més tard passà a
Tunis. Tornà el 1833, i ocupà diversos càrrecs, com el
de capità general de Mallorca (1838-1839) i senador per
Osca (1843-44) i vitalici (1845).