Base documental d'Hist˛ria ContemporÓnia de Catalunya.
 

PEDRO DE VILLACAMPA Y PERIEL (1776-1845?)

Font:
ALIER I AIXEL└, Roger: Gran EnciclopŔdia Catalana: Villacampa y Periel, Pedro de.1992: Barcelona. EnciclopŔdia Catalana. vol. 24.181 pp.

Text:
Pedro de Villacampa y Periel ( Laguarta,1776-Madrid? d.1845) Militar aragonÚs. El 1793 ingressÓ a l' exŔrcit, i lluitÓ a la Guerra Gran (1793-1795), a la guerra contra Portugal (1801) i a la guerra contra Napoleˇ, en la qual participÓ en la defensa de Saragossa; fet presoner, assolÝ de fugir i, ascendit a mariscal de camp, operÓ per Aragˇ (Daroca,1810), el Principat i el PaÝs ValenciÓ, on substituÝ Joaquin Blake y Joyes (desembre de 1811) com a cap de les forces que lluitaven contra Napoleˇ. Ascendit a tinent general (1814), es mostrß descontent del rŔgim absolutista, restaurat per Ferran VII; pel fet d' haver assistit a un sopar considerat subversiu fou condemnat a vuit anys d'empresonament al castell de Montju´c, de Barcelona (1815). En proclamar-se la constituciˇ, el 1820, el poble barcelonÝ l' alliberÓ i el nomenÓ capitÓ general de Catalunya ( ˙nic cas de capitÓ general elegit per vot popular). MÚs tard hou fou de Granada (1822-1823); per˛, en restablir-se l' absolutisme, s'exiliÓ a Malta, i mÚs tard passÓ a Tunis. TornÓ el 1833, i ocupÓ diversos cÓrrecs, com el de capitÓ general de Mallorca (1838-1839) i senador per Osca (1843-44) i vitalici (1845).

 
 

Tornar a la pÓgina inicial

Capitans generals de Catalunya