VALERIÀ WEYLER I NICOLAU (1838-1930)
Font:
ALIER I AIXELÀ, Roger: Gran
Enciclopèdia Catalana: Weyler i Nicolau, Valerià.1992:
Barcelona. Enciclopèdia Catalana. vol. 24.311 pp.
Text:
Valerià Weyler i Nicolau (Palma
de Mallorca,1838-Madrid 1930). Militar. Fill de Fernando
Weyler y Laviña. Diplomat d' estat major, el 1862 n'era
ja comandant. Fou enviat aquest any a Cuba i més tard a
Santo Domingo (durant l'efímera reversió d' aquesta
illa a la sobirania espanyola). Tornà a la Península
Ibèrica, i combaté els carlins durant la tercera guerra
Carlina. Es distingí en l' acció de Bocairent i en
diverses accions al Principat. El 1878, a quaranta anys,
ja era tinent general. Fou capità general de les illes
Canàries, i li fou atorgat el títol de Marquès de
Tenerife. Després passà a la capitania general de
Mallorca (1883-1886), a la de les Filipines i a la de
Catalunya (1893-1896). S' oferí per resoldre la guerra
independentista de Cuba, i li fou ofert el comandament de
l' exèrcit colonial (1896), que acceptà. Inicià una
repressió violenta de la insurrecció cubana, amb
mètodes com el de la creació de camps de concentració,
considerats els primers de la història. El seu fracàs
fou aclaparador, i fou cessat (1897), però anys més
tard intentà reivindicar la seva actuació amb el seu
llibre Mi mando en Cuba ( cinc volums,
1910-1911). Fou capità general de Castella i ministre de
la guerra (1901-2, 1905, 1906-7) i, poc després de la
Setmana Tràgica, capità general de Catalunya per segon
cop (1909-14), i encara una tercera vegada (1920), enmig
de l' hostilitat general. Tot i el seu caràcter poc
democràtic, no s' uní a la Dictadura de Primo de
Rivera, i fins i tot intervingué en l' anomenada Sanjuanada
(1926) contra el dictador, que no s' atreví,però a
sancionar-lo.