JUAN
ZAPATERO Y NAVAS (1810-1981)
( Marqués de Santa Marina)
Font:
MARTÍ, Casimir: Gran
Enciclopèdia Catalana: Juan Zapatero y Navas.1992:
Barcelona. Enciclopèdia Catalana. vol. 24.461 pp.
Text:
Juan Zapatero y Navas (
Ceuta,1810- Madrid 1881). Militar. En la guerra contra
els carlins obtingué al país Basc el grau de coronel
(1837). Participà en l' assetjament de Barcelona el
1843, i el 1844 en els de Figueres, Alcant i Cartagena;
aquest any aconseguí el grau de brigadier. Amb l'
alçament del juliol del 1854 el govern el destinà a
Catalunya com a governador militar. Pel març del 1855 li
fou encomenada interinament la capitania general de
Catalunya, i pel juny n'esdevingué titular en propietat.
En l' exercici d' aquest càrrec es caracteritzà com a
home dur fins a la crueltat, simplista i arbitrari.
Darrere la formalitat d' un judici militar, protagonitzà
l' eliminació de Josep Barceló, líder obrer, amb l'
execució del qual pensava d' acabar amb la qüestió
obrera. Sota la seva direcció es portà a terme,
després de la vaga general del 1855, la repressió
contra les associacions obreres, contra els dirigents
demòcrates i contra la milícia nacional. En produir-se
a Barcelona l' aixecament contra la caiguda d' Espartero,
esclafà la revolta amb una gran efusió de sang. Arribà
a suprimir, llavors, fins i tot les societats de socors
mutus. Com a recompensa per la seva activitat repressiva
fou promogut a tinent general per l'agost del 1856. Fou
conegut popularment com el Tigre de Catalunya.
Fou capità general d' Andalusia (1858-1859), Galícia
(1862-1865) i Aragó (1865-1866), conseller d' Estat
(1866-67). Retirat del 1868 al 1874, amb la Restauració
hom li concedí el títol del marquès de Santa Marina
(1875). Fou, encara, director general dels cossos d'
estat major (1875) i director general del cos i quarter
d' invàlids (1877-81).