Base documental d'Història Contemporània de Catalunya.
Guerra del Francès (1808-1814)
 

Barcelona abans de la invasió napoleònica (1800-1808) segons l´"Esquella de la Torratxa".(Monogràfic:Barcelona en el segle XIX)

Font:
ROCA Y ROCA, J.:Barcelona abans de la invasió napoleònica (1800-1808) segons l´"Esquella de la Torratxa".(Monogràfic:Barcelona en el segle XIX). Barcelona.Esquella de la Torratxa ,nº 1147. 4-I-1901. p.2

Comentari:
Retrat de la ciutat de Barcelona abans de la Guerra del Francès (1808-1814). És interessant la descripció urbanística de Barcelona i la crisi industrial amb les diferents reaccions com l' Olla dels pobres per ajudar a superar-la.

Text:
Era llavors Barcelona una ciutat patriarcal . Rodejada de murallas , els convents, iglesias,cementiris parroquials y edificis militars se menjaven la meytat de la seva área. No tenís mes diversió profana que las funcions del Teatro de la Santa Creu que acabavan á las nou del vespre, ans de sopar. Una empresa que intentá aclimitar las óperas de nit, perdé molts diners y no ho conseguí. Las professóns, las funcións religiosas y els sermóns adquirían sovint el carácter de verdaders aconteixements.
Molts carrers a la nit quedavan casi á las foscas, rebent llum únicament de las llantias colocadas davant de las capellas que hi havía en molts punts de la ciutat. Las personas ricas, al eixir de nit, se feyan acompanyar per sos criats ab fanals. Després del toch de queda , no se sentia mes que’l ¡quien vive! de las murallas, el cant dels serenos y’ls lladruchs dels gossos.
Se resava ‘l rosari en totas las casas: al toch dels Angelus tothom se descubría, y quan moría algú l’andador de la confraría de que´l mort formava part, s´aturava á las cantonadas demanant un Pare-nostre pera l’ànima del difunt.
.El sigle XIX ha fet un cap-y-qua.Comensá y acaba ab una crisi industrial: la de principis de sigle fou motivada per la guerra que’ns feyan els inglesos irritats per l’aliansa que’l gobern de Carles IV havía contret al Napoleón. Els corsaris británichs interceptavan el camí de América, y obstruhit el mercat de las colonias, els magatzems dels industrials estavan abarrotats de generos.
Per ausiliar als traballadors sense feyna s´organisá l’Olla dels pobres, que’s feya bullir ab lo que produhían els subsidis de las personas benéficas y ab el resultat de una rifa de solars y casas novas situadas al carrer del Rech.
L’11 de setembre de 1802 vingué la Cort á Barcelona,celebrantse grans festas:cabalgatas, ball de trajos,iluminaciopns, corridas de toros y l’ elevació de un Montgolfier (5 de novembre), el primer globo, sens dupte, que s’ha elevat á Espanya.
Un altra festa que vingué á alterar l’ ensopiment de la ciutat, fou la que tingué efecte en 1807 ab motiu de la beatificació del Doctor Joseph Oriol, el beyato, com ja li deyan els barcelonins, anticipantse á las decisions de Roma.
Fets curiosos:1802.Fundació de la Casa de Caritat ab 44.292 lliuras sobrants de lo recaudat per la Junta de ausilis que tenía al seu cárrech l’Olla dels pobres.-1803.Establiment de l’ensenyansa de Química en l’Escola de la Llotja, á cárrech de la Junta de comers.- 1805: Establiment de l’ensenyansa de Agricultura.

 
 

Tornar a la pàgina inicial

Tornar index d' etapa