Base documental d'Història Contemporània de Catalunya.
Guerra del Francès (1808-1814)
 

Descripció de la Guerra del Francès a Barcelona (1808-1814) segons l´"Esquella de la Torratxa". (Monogràfic: Barcelona en el segle XIX)

Font:
ROCA Y ROCA, J.:Barcelona abans de la invasió napoleònica (1800-1808) segons l´"Esquella de la Torratxa".(Monogràfic:Barcelona en el segle XIX). Barcelona.Esquella de la Torratxa ,nº 1147. 4-I-1901. p.2-4.

Comentari:
Durant la Guerra del Francès (1808-1814) Barcelona es va veure ocupada per les tropes napoleòniques. L´actitud repressiva de les tropes franceses, la resistència dels ciutadans a l´ocupació varen fer passar un mal periode a aquesta ciutat que segons aquesta descripció gairebé es va buidar d´habitants.

Text:
Mentint amistat á Espanya, y ab l’encárrech del gobern espanyol de que fossen ben rebudas entraren las forsas francesas á Barcelona (13 y 15 febrer de 1808) al mando del general Duhesme. Miradas ab just recel, comensaren á fer servey de retens y guardias barrejadas ab las espanyolas: el dia 29 (dilluns de Carnestoltas)s’introduhiren traidorament en la Ciudadela, y’l 10 de mars, obehint ordres de Madrit, se’ls hagué de facilitar l’entrada á Montjuich. Mestressa de la ciutat ja no se mogueren fins l´any 14.
Barcelona sufrí sis anys cautiveri. Quan el 23 de maig se rebé la noticia de l’abdicació de Carlos y Fernando, el poble rabiós arrancava ‘ls bandos de las cantonadas.Els alborots populars eran el pá de cada día. El 31 de maig un paisá trepitja á un gastador vélite: aquest se trau el sabre y’l fereix:pero’l poble li cau á sobre y l’esbossina.Desde llavors emplea’l francés els medis més terrorífichs per imposarse: la joventut emigra en massa per anar á engrossar els somatents; els cossos de tropas espanyolas se disolen per tornarse á formar fora ciutat:fugen las personas acaudaladas. Numerosas societats secretas traballan sense descans per a provocar la deserció en las filas francesas: tres ciutadáns acusats de ferho son fusellats en la Ciutadela.
Gran alegria hi hagué á Barcelona al veure tornar completament destrossada y ab numerosos carros plens de ferits la columna de’n Chabrán, que no pogué passar del Bruch (7 de juny). La rabia dels francesos s´esbravava saquejant els pobles del Pla, y l´exasperació dels cataláns creixía.
Barcelona passava horas molt trsitas: bloquejada pels somatents, escassejaven els queviures: els hospitals estavan plens á corull de malalts i ferits: l´industria y’l comers completament paralisats:un sol barco entrá al port durant el mes de agost; pel setembre cap.
Havíasigut arrancat el batall de las campanas, y els centinellas dels campanars tenían ordre de fer foch á tot vehí qu’en temps d´alarma eixís al terrat. En els alrededors hi havia combats diariament: s’ acabava’l pá:de carn ja feya temps que ni se’n parlava , y l’ acequia condal havia sigut tallada per las forsas bloqueladoras. Per últim la vinguda de’n Sant-Cyr ab un numerós exércit allunyá de moment als bloquejadors de Barcelona.
El poble no parava de conspirar. De Barcelona eixían las escarapelas que galejavan els defensors de la independencia, y en cambi hi entravan armas y’s fabricavan municions en grans cantitats.
La negativa de l’ Audiencia, del Ajuntament, y de la Junta de Comers á prestar jurament al rey intrús, Joseph, (9 abril 1809) alentava mes y mes l’esperit dels patriotas.
Feya temps que´s venia tramant una gran conspiració per a rompre el jou del extranger. Se trectava de realisar una nova edició de las Vespras sicilianas. Mes de set mil homes, pertanyents als gremis, y tots ells armats estyavan compromesos. La esquadra inglesa á la vista de Barcelona y las tropas y somatents de la línea del llobregat devían secundar el moviment. El capitá Dottori s´havía compromés, per un milió de duros que se li oferiren, á franquejar l´entrada al fort de Montjuich als patriotas; y el capitá Provana havía de fer lo mateix á las Dressanas.
Més aquest últim sigué’l traidor, quant tot estava á punt. En sa casa del carrer de Guardia sigueren agafats els caps de la conjura (15 de maig), y sotmesos á un consell de guerra foren condemnats á mort el teatí Pere Gallifa, el Dr. Pou, rector de la Ciudadela, don Joseph Navaro, sargento de Soria, don Salvador Aulet, comerciant y D. Joan Massana, oficial de la consolidació de vales reals (3 de juny). Per ser sacerdots els dos primers moriren agarrotats, y’ls tres ultims en la forca. Tots ells donaren mostras de un valor y una serenitat admirables, guanyantse’l títul de mártirs de la Patria.
En el precís moment de l´execució, las campanas de la Seu tocaren a somatent. Tres menestrals Ramon Mas, mestre d´aixa, Juliá Portet, esparter y Pere Lastortas, manyá, havian llensat aquell crit d´alarma ab la veu de las campanas. Quan la guardia francesa pujá á las torres de la Seu no hi trobá a ningú: ‘ls patriotas s´havian amagat dintre las manxas de l’ orga. A las 72 horas de estar allí sense menjar ni beure, se’ls prometé la vida si s’entergavan: ho feren, y’l dia 26 sigueren penjats en l’ esplanada de la Ciutadela. La gent anava á veure als ajusticiats y eran molts els que’ls besaven els peus en senyal d’ adoració.
Barcelona’s quedá casi despoblada. Els francesos baldavan als vehins á execcions y trabavan embargs sobre las fincas dels ausents. Els combats eran contínuos en los alrededors.
Las Corts de Cadiz, al promulgar la Constitució del any 12, acptant molts dels principis lliberals proclamats per la revolució francesa, donaren un gran alé als enemichs del absolutisme, que comensavan á ser molts á Espanya y especialment á Barcelona.
Al any 14 s’ acabá la guerra: el 22 de mars entrava Fernando á Espanya per la Junquera, y seguía fins al Plá de Barcelona, no essentli permesa l’entrada á la ciutat ocupada encare pels francesos. Desdel Besós se dirigé á Sarriá y á Sant Felíu de Llobregat; nuvoladas de gent eixiren a saludarlo; els terrats de Barcelona estaven plens, mentres el gobernador Habert, se donava á tots els dimonis.
Per fí tingué efecte l’ evacuació la nit del 29 de abril, obligant als vehins á tencarse á casa. El dia 30 entravan las tropas espanyolas al mando del general Copons, y’l poble aclamava ab frenesí’l retrato de Fernando VII passejat en una carrossa, rescabalantse de no haverho pogut fer ab el rey desitjat en persona.
Y aquell home que tantas baixesas havia comés durant son desterro mentres la nació’s batía per conservarli’l trono, el 4 de maig se negava á jurar la Constitució, y el 30 del mateix mes la derogava, anatematisant als séus autors, contra’ls quals preparava las persecucións mes tremendas.
Fets curiosos: Durant l’ ocupació francesa s’ aumentá l’ alumbrat públich: els fanals estavan penjats en unas cordas que anavan de part á part dels carrers.

 
 

Tornar a la pàgina inicial

Tornar index d' etapa