Base documental d'Història Contemporània de Catalunya.
Guerra del Francès (1808-1814)
 

Font:
ANÒNIM:Canso Nova de la Policia de Barcelona.Barcelona.Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona,Rom-A/6 Historia 1811-1816.D.45.1p

Comentari:
Romanç que desgrana algunes de les accions de la Policia , imposada per les tropes napoleòniques pel control de la ciutat de Barcelona.El seu cap va ser Ramon Casanova, personatge poc escrupolós.L´actitud de la Policia va generar molts descontents entre la població d´aquesta ciutat. La revolta de l´Ascenció en podria ser una mostra. Hi estaven implicats més de 7000 persones, majoritàriament clergues i menestrals. Descoberta la conjura foren processades 18 persones, 5 de les quals foren executades entre ells alguns sacerdots. Segurament el poema fa referència a l´execucuió dels sacerdots.
El romanç té un alt contingut religiós on es demana la intervenció de Santa Eulàlia i la Verge de Montserrat per a fer fora a les tropes napoleòniques. La religiositat va tenir un pes important en la resistència contra les tropes napoleòniques.

Text:
Unas coblas novas
sentireu cantar,
tretas de Barcelona
de tots els afrencesats
dels Senyors de la Policía
los de dintre Ciutat,
an aborrit la España
al Francés se han don t.
Gent del pla de Barcelona,
no sigueu del gabaix
no feu com la Policia
que tots se han donát;
agafeu tots las armas
y tots á defensar,
la Santa Fé Catolica
que Christo ens va ensenar.
Fins guardas de Policia
als Portals han posát,
per quant entra la vianda
de tot han de pagar;
mireu que los Francesos
quanta moneda farán,
pensan portarla á Fransa
y los nostres la pendrán.
Quant surten los Francesos
tots los ban ajudar,
fan foch contra dels nostres
is posan á robar;
Policia y Francesos
la fam los matará ,
la Divina Justicia
als castich als dará .
El Conde de Espeleta
era al nostre Ganeral,
entregá la Ciutadela,
Montjuich y la Ciutat;
ab la gran quietút
engañá los Catalans.
Mireu la cruelta t
que feu lo gabaix,
fins Ministres de Christo
feu sentenciar;
mireu si fa condól
y gran desconsól,
que los Ministres de Christo
morian en un patibol.
El General en Gefe
jals habia perdonát,
pero el Fiscal de la Policia
sentencia los va firmar;
mireu si son canallas
sent habitans de la Ciutat,
son traydors á la Patria
merexen ser penjáts.
Dos butxins nous buscaren
y foren dos desterráts
los feren moltas oferats
y varen quedar engañats;
quant vegeren la sua
ells varen fugi,
á dins de Tarragona
alli als feren morí.
La Santa Fé Catholica
que Christo ans ba ensenyá,
pensem en la llanzada
que al costát li baren dá ;
la Corona de espinas
que porta al seu Sant cap,
viva la Fé de Christo
y moria al Francés malvát.
Gloriosa Santa Eularia
Patrona de la Ciutát
feu algun miracle
de tans ne habeu obrats;
de traurer los Francesos
de dintre la Ciutát,
que pugan entrar los nostres
ab tota llibertát.
Reyna Soberana
Verge de Montserrát,
socorreunos Senyora
nostres necessitáts;
donaunos bonas forsas,
bon cor y esperit,
per traurer los Francesos
de la Ciutát y Monjuich.
Que alegria tan bona
quant tindrem la Ciutát,
y tot Catalunya
nos ne aurem de alegrár;
las gracias donarém
al Divino Senyor,
á aquella Reyna pura
Mare del Redemptor.

 
 

Tornar a la pàgina inicial

Tornar índex d' etapa