Base documental d'Història Contemporània de Catalunya.
Guerra del Francès (1808-1814)
 

La Guerra del Francès segons les memòries d´un Hisendat del Corregiment de Girona(Memòries d´Antoni Bellsolell): Anys de mala collita a Arenys de Munt.(1809-1812).

Font:
SIMON TARRES, Antoni.La Guerra del Francès segons les memòries d´un Hisendat del Corregiment de Girona(Memòries d´Antoni Bellsolell; Barcelona:"Avenç", Març 1988, n.113

Comentari:
La població va sentir els efectes de la Guerra del Francès (1808-1814) en molts nivells.
L´agricultura en va sortir especialment afectada per l´acció militar (repressió, política de terror, manteniment de tropes que vivien sobre el terreny) i les males condicions climàtiques.
Les males collites (1809 i 1811) varen anar acompanyades per l´expoli de les tropes ja d´un cantó com de l´altre, i deixant la població amb pocs aliments per a poder sobreviure i augmentant l´índex de mortalitat..

Text:
" Nota d' Axut y faltat d'aigua per les fonts, per los torrents y per los pous lo any 1809. En dit any a casa l' aigua de la font reculà més de la mitat; l'agua dels molins d' Arenys axí mateix , motiu que molian a dos pessetas y a mitg duro lo blat fort la quartera; y de tres y quatre dias no se podia aver farina. Nosaltres anàvam als molins de Palau, molían a mitja pesseta.
En lo mes de novembre y desembre començaren a tenir los pous poca aigua y, quant fórem a mitg dezembre, tots els pous del carrer de Sant Martí, menos lo de la casa que dihem del Dr. Pujol, que és la vehina de Joseph Badora, tots se feren inservibles. Lo de la casa Pibernat, ab tot que en temps d'abundancia té una deu que dóna una regadora contínua, no s'axugà però se tornà blanca. Per los torrents a penas corria aigua, i continuà lo axut fins a 1813 en què plogué molt y retornaren un poch las aiguas, en tanta manera que avem tingut aigua continua a la riera y plens tots los pous fins dal del carrer San Martí molta aigua y molèstia a las casas y ors a últims de 1814 y a part de 1815. Y succehí que Regàs de la Riera no volia rèbrer l'aigua com sempre la avia rebuda y mediant una visara de dos mestres de casas d' Arenys de Vall fou obligat, y consta al llibre del comú fet en lo mes de dezembre de 1814. (p.45)

NOTA DE LA CULLITA DE L'ANY 1811

Fou no més que mediana y molt perseguida, no de pedra ni d'ayguat, sinó de la gent matexa de la terrar que anàvan en Arenys y Canet a vèndrer-los y descaradament los robàvan y de las tropas de Milans acampadas en lo quinta de Jalpí (masia al Sud d' Arenys) a l' ajup en número 8 cens hòmens d'infanteria y 150 de caballeria; esta tropa tant de nit com de dia se extenían per las viñas per mes que los paysans las guardassen. Per esto determinaren la gent posar-se a vermar, de manera que per Sant Miquel apenas y agué res a vermar; a casa ja no entraren sinó quatre cargas de raÿms.
Tota la serra de Collsacreu dies ha que ja han vermat sens valer res los raÿms; y fou precís perquè la centinella que y avia en Colsacreu (quant de vint, quant de quaranta hòmens) no dexava cap raÿm y per no trobar-los bons, los llansàvan. Dels parcers nostres d'aquella part no entraren trers cargas de raÿms y dolents com tinch ponderat.

 
 

Tornar a la pàgina inicial

Tornar index d' etapa