Base documental d'Història Contemporània de Catalunya.
Guerra del Francès (1808-1814)
 

La Guerra del Francès segons les memòries d´un Hisendat del Corregiment de Girona (Memòries d´Antoni Bellsolell) : Reclutament i deserció de soldats

Font:
SIMON TARRES, Antoni.La Guerra del Francès segons les memòries d´un Hisendat del Corregiment de Girona (Memòries d´Antoni Bellsolell; Barcelona:"Avenç", Març 1988, n.113. 42-47 pp.

Comentari:
La invasió napoleònica (1808) va produir una gran desfeta de l´exèrcit borbònic. Algunes unitats militars continuaren existint, però, en molts casos la seva acció era eclipsada per les accions de la guerrilla i de les tropes angleses.
Una de les dificultats que va tenir l´exèrcit borbònic fou procurar-se soldats per les seves files. Tot i fer quintes amb sancions molt dures pels desertors; moltes persones es varen resistir en formar part de l´exèrcit, o bé integrant-se a la guerrilla, o bé alliberant-se en metàl.lic, o bé amagant-se.
La resistència contra les tropes napoleòniques va ser una actitud majoritària, però, aquesta resistència va adoptar diferents formes i intensitats i no, de manera unànime que a vegades s´ha volgut fer veure.

Text:
La sua marxa (Lacy) y dels demés fou lo die de Tots los Sans, sense saber-se res de la sua direcció, perquè és un home molt callat en tot, home de molt despatx y de gran direcció en cosas de la guerra. Antes de destinar-lo general de Cataluña tragué los francesos de Galícia y esperam ab ell que los traurà de Cataluña. Per lograr-ho ha manat armar tots los hòmens fadrins, casats y viudos sens fills de la edat de 18 anys a 45, mediant fer cich compañias de 30 hòmens cada compañia sens lo capità y lo tinent, y segons lo número de casas y gent éran més crescudas.
A est poble han tocat cinch compañias del número sobredit armats y mantinguts a costas del poble. Per apèndrer lo exercici, los dias de festa se reunían a esta vila los d' Arenys de vall, Canet y Sant Iscle y venían militars a enseñar-los. A més de las compañias a manat fer quinta de fadrins de la edat de 17 a 40 anys.
En 1810 per orde del general Campoverde també se féu quinta mediant sorteix y tots los que isqueren los feren anar a Tarragona y allí los aprobàvan o reprobaba y medians 500 duros los aximían ab que lo Sr. Campoverde replegà molts duros y càrregas de moneda se retirà a Mallorca, segons se digué.
Dels quintos que anaren a Tarragona en desertaren infinits de totas pars; però después, mediant uns ordes rigurosims los tornaren a recullir. De modo que los que no se presentàven prenían lo pare, la mare, lo germà o lo mées prop parent y los tenian presos fins que lo quinto comparexia. Pobres pares tingueren molta pena y dolor, per ells y per sos fills.
Los que no desertaren los conduhïrren en plassas com foren Lleyda, Tortosa y Tarragona; y perdudas estas plassas quedaren presoners. Esta pèrdua de quintos y de tropa arreglada ha donat motiu de nova quinta y de las compañias.

 
 

Tornar a la pàgina inicial

Tornar índex d' etapa