Regnat d' Isabel II (1833-1868) - Revolució Burgesa (1833-1843)
LA
PATRIA (1)
(Trobes)
Font:
ARIBAU i FARRIOLS, Bonaventura:
La Pàtria ( Trobes).[Barcelona]:"El Vapor".24
d´Agost de 1833. p.3
Comentari:
Bonaventura Carles Aribau i
Farriols (1798-1862) va escriure aquest poema a Madrid
per a felicitar al banquer Gaspar de Remisa(1784-1847).
Va ser publicada l´any 1833 en el diari "El
Vapor".
És un cant d´enyorança de Catalunya i d´exaltació de
la llengua. Va ser considerat com l´iniciador del
Romanticisme català i del fenòmen de "La
Renaixença".
Text:
A Déu siau, turons, per sempre
á Déu siau;
O serras desiguals, que allí en la patria mia
Dels nuvols é del cel de lluny vos distingia
Per lo repos etrern, per lo color mes blau.
Adéu tú, vell Montseny, que dés ton alt palau,
Com guarda vigilant cubert de boyra é neu,
Guaytats per un forat la tomba del Jueu,
E al mitg del mar immens la mallorquina nau.
Jo ton superbe front coneixia llavors,
Com coneixer pogués lo front de mos parents;
Coneixia també lo só de los torrents
Com la veu de ma mare, ó de mon fill los plors.
Mes arrancat després per fals perseguidors
Ja no conech ni sent com en millors vegadas:
Axi d´arbre migrat á terras apartadas
Son gust perden los fruits, é son perfum las flors.
¿ Qué val que m´haja tret una enganyosa sort
A veurer de mes prop las torres de Castella,
Si l´cant dels trovadors no sent la mia orella,
Ni desperta en mon pit un generos recort ?
En va á mon dels pais en als jo m´trasport,
E veig del Llobregat la platja serpentina;
Que fora de cantar en llengua llemosina
No m´queda mes plaher, no tinch altre conort.
Pláume encara parlar la llengua d´aquells sabis
Que ompliren l´univers de llurs costums é lleys,
La llengua d´aquells forts que acatáren los Reys,
Defenguéren llurs drets, venjáren llurs agravis.
Muyra, muyra l´ingrat que al sonar en sos llabis
Per estranya regió l´accent natiu, no plora;
Que al pensar en sos llars no s´consum ni s´anyora,
Ni cull del mur sabrat las liras dels seus avis.
En llemosí soná lo meu primer vagit,
Quant del mugró matern la dolça llet bebia;
En llemosí al Senyor pregaba cada dia,
E cántichs llemosins somiaba cada nit.
Si quant me trobo sol, parl ab mon esperit,
En llemosi li parl, que llengua altra no sent,
E ma boca llavors no sap mentir, ni ment,
Puix surten mas rahons del centre de mon pit.
(1).-Esta composicion, escrita para celebrar los dias del
Sr. D. Gaspar Remisa, es obra de la selecta ploma D.
Buenaventura Carles Aribau. La presentamos á nustros
lectores con el patriótico orgullo con que presentaria
un escocés los versos de sir Walter Scott á los
habitantes de su patria.