Base documental d'Història Contemporània de Catalunya.
Regnat de Joan Carles I (1975-....) - La Transició ( 1975-1982)
 

COMUNICAT DE LA XII PERMANENT DE L' ASSEMBLEA DE CATALUNYA

Font:
PERMANENT DE L' ASSEMBLEA DE CATALUNYA : Comunicat de la XII Permanent de l' Assemblea de Catalunya.1976:Mèxic. " Nous Horitzons", n.31. Primer Trimestre. 40-42 pp.

Text:

XII PERMANENT DE L' ASSEMBLEA DE CATALUNYA

Comunicat

Reunida la XII Comissió Permanent de l' ASSEMBLEA DE CATALUNYA,acorda fer públic el següent comunicat:
La desaparició del darrer dictador feixista d'Europa ha provocat en el si del Règim el reequilibri de les seves forces amb una clara intenció continuista. Les polítiques pseudodemocratiques i reformistes, condicionades pels darrers reductes ultres, configuren una maniobra "aperturista" que pretén amagar la perduració de les estructures autoritàries. Així, hem de denunciar la vigència del decret-llei antiterrorista, la detenció i tortura de companys en lluita, les degradants condicions del règim penitenciari i la confirmació del processament de militars demòcrates. Ens sentim solidaris amb tots aquells que són objecte d'aquesta repressió.
Davant les aspiracions i necessitats populars, el Règim respon amb mesures com la congelació de salaris, un indult que ignora el clam popular per l'amnistia general poiítica, el decret "sobre el uso de las lenguas regionales", burla de les aspiracions nacionals dels pobles basc, gallec i català.
La submissió als interessos imperialistes té expressions tan clares com la venda del Sàhara, traïció a la lluita nacional del poble saharí encapçalada pel F. Polisario, que mostra com l'actual govern entén el dret d'autodeterminació dels pobles.
L'ASSEMBLEA DE CATALUNYA, que en la seva X Comissió Permanent ja va expressar que "tota obertura atorgada és una obertura aconseguida", reitera la seva voluntat de lluitar per la democràcia sense exclusions, pel retorn de la sobirania al poble. Només el rebuig del continuisme i el revocament de les lleis fonamentals del franquisme i de tots els òrgans i institucions que l'han configurat o que intentin perpetuar-lo, és a dir, només la ruptura democràtica, pot ser l'inici del camí per a satisfer les exigències populars i nacionals.
És amb aquesta convicció que l'ASSEMBLEA DE CATALUNYA, des de la seva constitució el 7 de novembre de 1971, ha expressat la seva alternativa en aquests termes:
ALTERNATIVA D' ASSEMBLEA DE CATALUNYA
"Nosaltres, catalans de diferents tendències pertanyents i no pertanyents a organitzacions polítiques, de diversos sectors de la població, obrers, camperols, estudiants, intellectuals, professionals i ciutadans en general, de Barcelona i de comarques, reunits en Assemblea, magrat que som conscients que les actuals circumstàncies dificulten d'esgotar les possibilitats de representació, formulem la present declaració:
L'actual crisi del règim, de la qual el procés de Burgos fou una manifestació sobresortint, la progressiva presa de consciència i la mobilització de les classes populars, i la necessitat d'oposarnos fermament a la maniobra continuista d'instaurar Juan Carlos com a successor, a títol de rei, del dictador, exigeixen l'adopció unitària d'una alternativa democràtica basada en els punts mínims acceptables per les forces i sectors representats a l'Assemblea, alguns dels quals tenen objectius divergents a llarg termini, però que coincideixen en l'objectiu immediat de l'enderrocament del franquisme. Aquests punts de coincidència són els següents:
1. La consecució de l 'amnistia general dels presos i exiliats polítics.
2. L'exercici de les llibertats democràtiques fonamentals : llibertat de reunió, d'expressió, d'associació -inclosa la sindical-, de manifestació i dret de vaga, que garanteixin l'accés efectiu del poble a1 poder econòmic i polític.
3. El restablinent provisional de les institucions i dels principis confitgurats en l'Estatut de 1932, com a expressió concreta d'aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret d'autodeterminació.
4. La coordinació de l'acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica".
L' ASSEMBLEA DE CATALUNYA crida el poble a confirmar aquests quatre punts a través d'un ample debat polític que els desenvolupi en tots els àmbits sectorials i territorials, i es disposa a convocar tot el poble a una mobilització general coordinada. Aquests elements -confirmació popular, desenvolupament de les alternatives polítiques i coordinació de mobilitzacions- configuren el procés que porta a la celebració de la SEGONA SESSIÓ PLENÀRIA de l' ASSEMBLEA DE CATALUNYA. En aquesta Segona Plenària el poble de Catalunya ha de formular el programa polític d'alternativa democràtica, en el camí cap a la constitució del Govern Provisional de la Generalitat de Catalunya.
En aquest sentit , l' ASSEMBLEA DE CATALUNYA es proposa:
a) Arribar al nivell màxim unitari a Catalunya, continuant el seu treball de vinculació i coordinació de les forces i organitzacions pel lluiten pel trencament democràtic.
b) Iniciar el diàleg amb el CONSELL DE FORCES POLÍTIQUES DE CATALUNYA, l'aparició del qual saluda púb1icament, sobre la base de les coincidències programàtiques i de la voluntat unitària comuna. Invitar el CONSELL DE FORCES POLITÍQUES DE CATALUNYA a incorporar-se com a tal a l'ASSEMBLEA DE CATALUNYA.
c) Continuar treballant per assolir una entesa unitària amb totes les forces i instàncies de l 'Estat espanyol , i especialment del País Valencià i de les Illes, en la perspectiva d'una àmp1ia mobilització per la conquesta de les llibertats polítiques i nacionals.
d) Mantenir contacte amh el President de la Generalitat de Catalunya per analitzar aquesta situació política davant la constitució del Govern Provisional.

Desembre del 1975

 
 

Tornar a la pàgina inicial

Tornar a índex d' etapa