Restauració (1898-1931) - Crisi de la Restauració (1898-1923)
El Tancament de Caixes (1899): "Als Contribuyents de Barcelona y los seus encontorns"
Font:
JUNTA ( de la Lliga de Defensa
Industrial i Comercial), La:El Tancament de Caixes
(1899): "Als Contribuyents de Barcelona y los seus
encontorns". Arxiu Històric de la Ciutat de
Barcelona."Fulls Volanters".vol.1898-1902;
n.27. 1 p.
Comentari:
El "Tancament de
Caixes" va ser una conseqüència directa de la
crisi colonial de 1898. El ministre Villaverde va imposar
uns pressupostos restrictius acompanyat d´un alça
d´impostos per a compensar el dèficit de la guerra.
Aquest full és la convocatòria de la Junta de la Lliga
de Defensa Industrial i Comercial de tancar els
establiments i no pagar la contribució. La intolerància
del govern va empènyer que s´adoptés aquesta mesura i
alguns comerciants anessin a la presó per no pagar les
contribucions.
Les conseqüències del "Tancament de Caixes"
varen ser importants: Dimissió de l´alcale Dr. Bartomeu
Robert (1842-1902); la dimissió dels ministres Duran i
Bas (1823-1907) i Camilo García de Polavieja y del
Castillo.
Aquesta protesta s´estengué també per Sabadell,
Mataró, Manresa i Vilafranca.
Text:
Al constituhirse la Junta
Sindical Permanent, elegida per la representació de mes
de cinquanta gremis de Barcelona y los seus encontrons,
creu cumplir un dever dirigint sa veu á tots los
contribuyens en general, fent pública y solemne
manifestació de sa protesta contra lo Projecte de
Presuposits presentat á las Corts per l´actual Senyor
Ministre d´Hicienda y declarant que desde are comensa la
verdadera tasca qual encarrech li feren los seus
comitents, qual tasca procurará portar á terme ab tota
la decesió y fermesa que´s fassi precis.
Los contribuyents no som pas los caixers del Govern que
hajim de pagar tot quant porti sa fierma. Los
Contribuyens devem subvenir á las cargas del Estat sols
en quan aquestas sian justas y equitativas. No es just ni
equitatiu que, sobre tot despres de la sotregada terrible
que ha sofert nostre nacionalitat, lluny de castigarse de
una manera ferma tants gastos inútils com ve soportant
lo pays, s´aumentin d´un modo tant coniderable; no ho
es, entre moltes altres coses, aquell impost anomenat
d´utilitats procedents del capital y del trevall, que
sobre esser deficil quant no d´impossible realisació,
nos convertirá ab Agents executius fentnos respondrer de
tributs d´altres y arrivant á amenassarnos ab la presó
en cas de no pagarse; no ho es l´impost de cédulas
personals ab tipos molt mes alts pera Barcelona que pera
Madrid.
Si las contribucions cada vegada creixents, han vingut
dificultant fins al extrem lo desenrotllo de nostras
industrias, es ya de tot imposible que puguem satisfer
los impostos projectats.
Mes com l´acort pres per altres gremis de seguir
exercint la seva industria sense pagar la contribució,
l´estimem nosaltres de resultats molt duptosos, ja que
aixó ó no significa res ó col-loca logicament als tals
agremiats en la situació d´arrastar totas las
conseqüencias que naixiu del fet de trovarse fora de la
Lley, actitut que no veyem , cridem la atenció de tots
los nostres companys de tributació respecte al únich,
encara que radical recurs que´ns queda dins lo legal, ó
sia donarnos de baixa de la contribució y tancar
los nostres establiments.
Aquest es lo nostre camí; aquest lo camí que´ns
atrevim á aconsellar á tots los nostres conciutadans
que no´s vulguin veura atropellats per haver faltat á
la Lley; aquest es l´acort pres per las agrupacions que
varen allegirnos.
Tots quants vulguin adherirse á nostre acort, tots
quants prefereixint lo nostre procediment, ja sian
agrupacions més o menys nombroses, ja individualitats
diversas, poden dirigirse á la Plaseta del Pi
núm.3, ahont se los hi facilitará tots los
datos necesaris pera d´eixar d´esser tributari.
Barcelona, 13 Juriol 1899
LA JUNTA