|
Base documental
d'Història Contemporània de Catalunya.
Restauració 2 (1898-1931). Crisi de la Restauració
(1898-1923)
Pera
les dames blanques. (Juliol-1909).
Font:
POUS y PAGES,J.:Pera les dames
blanques. (Juliol-1909).Barcelona."El Poble
Català". 20-VII-1909. 1p.
Comentari:
L´actitud d´algunes dones de la
classe benestant de Barcelona en els dies previs de la
Setmana Tràgica repartint medalles i tabac als soldats
que havien de marxar a Melilla, va provocar la irritació
de la població barcelonina i accentuà
l´anticlericalisme i l´antimilitarisme.
La premsa es va fer ressó d´aquest fet. J. Pous y
Pagés (1873-1952) critica l´actitud d´aquestes dones
provocada per un fals patriotisme i falsa pietat. I en
tot cas dediquin els seus esforços a la subssistència
de les famílies que es queden sense espòs, fill o pare
Text:
Ab gest de suposada pietat,
aristocràtiques dames reparteixen, arran de moll, tabac
y medalles an els soldats que embarquen cap a la guerra.
La medalla diu: " In hoc signo vincis", davall
d´una creu. L´estoig que tanca´l present de la dotzena
y mitja de cigarrets mostra de la munificencia femenina y
aristocrática, porta per lema dedicatori: "Al
soldado español".
La pensada té una vaga reminiscencia de cansó de gesta.
Així també, al partir l´estol feudal vers llunyanes y
arriscades aventures, feia la castellana repartiment de
flocs y de bandes, que donessin coratge a l´esforsat
cavaller, en les hores de perill y de lluita. Però, una
cosa essencial diferenciava´l gest heroic de la gentil y
noble dama, de la trista parodia que n´estan fent les
senyores de la nostra burgesa aristocracia. Aquell, al
despedir l´ host cavallaresca, despedia la gent del seu
casal; eren el pare y l´espos y els germans y els fills
y els amics y els aimadors, els que marxaven a la guerra.
Y l´acritud de la gentil dama tenia veslums
d´heroicitat, perquè feia, ab fortalesa, el sacrifici
de totes les seves més cares afeccions, a la necessitat
de la bèlica aventura. Més les nostres heroiques dames
envien a les penalitats y als perills de mort de la
campanya d´Africa, els fills d´altres mares que no són
elles, l´anònim soldat, que no costa cap batec a llur
cor gentil, ni cap dolor les llurs aristocràtiques
entranyes. Y es en elles ben còmoda fortalesa, ben
fàcil heroisme, assistir serenament, tranquilament, a
l´embarc d´aquesta miserable carn de canó que´ls
trasatlàntics se n´enduen vers les platges marroquines.
Y si llur actitut resulta minsa prova d´heroicitat, més
n´es encara de munificencia y d´esperit caritatiu,
aquell ridícol present que entreguen als soldats
expedicionaris. Molts d´ells han tingut d´abandonar, en
la llar desolada, esposa y fills,dels quals llur treball
era sosteniment únic; pares que veien en llur afecte la
sola esperansa d´acabar la vida a redós de la miseria.
Y els donem, com a compensació del sacrifici, una
medalla beneída y una petaca ab uns quants cigarrets de
l´Arrendatària!
Oh, caritatives y aristocràtiques dames! El vostre gest
heròic es grotesc: el present del vostre esplèndit
patriotisme y del vostre zel apostòlic, un escarni y un
sarcasme ¡ Ja que la llei us ofereix el privilegi de no
haver de passar pel dolor de veure com s´embarquen,
camí de la mort possible, els que són carn de la vostra
carn, mor de la vostra ànima, lo millor que podrieu fer,
fora no insultar ab l´espectacle del vostre privilegi,
ab l´ostentació de la vostra inútil y mesquina
caritat, el dolor dels infelissos que la manca de
trescents duros obliga a passar l´aigua, per a oferir
llur vida a l´escomesa de les càbiles rifenyes.
Y si realment sou caritatives , si realment sentiu pietat
d´aquesta pobra carn de canó qu´ls trasatlàntics
engoleixen, pera portarla a terres d´Africa; d´aquesta
carn de canó que embarca cap a la guerra, en comptes,
potser, dels vostres fills o dels vostres esposos;
d´aquesta carn de canó que va al Marroc a conquerir un
mercat, pera´ls productes de les fàbriques que fan la
vostra vida fàcil y opulenta, y a tornar possible
l´empresa financiera que demà, ab els seus guanys,
ornarà, potser, d´esplèndides gales vostra gentil
persona; si realment sentiu pietat dels que abandonen
llar y familia, tenint davant les penalitats y els
perills de la campanya, deixant darrera la desolació y
el desamparat isolament dels sers que més estimen; si
teniu pietat de llur tràgica situació y sou realment
caritatives, teniu bona manera de satisfer y de mostrar
els vostres sentiments caritatius y pietosos. Molts
d´aquests homes que s´embarquen cap a Melilla, abans ja
ho he dit, deixen darrera, esposes y fills y pares, que
rebien d´ells tot el sosteniment, que llur forsada
absencia farà víctimes de la miseria. Tots aquests
homes se´n van ab el cor nuat, més que per temor als
perills de la guerra, per l´angunia de la trista
situació en que resten, aquells sers que són carn de la
llur carn, vida de la llur vida. Això posa en llurs
fronts una tràgica arruga y en llurs mirades espurnes
d´ira. Y no es ab ridícols presents de medalles y de
cigarrets, com se´ls pot asserenar el front y aclarir
l´ànima.
Si voleu que se´n vagin reconfortats, si voleu oferirlos
un consol eficàs en l´hora trista de la despedida,
dieulos que´ls sers que deixan darrera no quedaran
desamparats, que vosaltres us encarregareu d´allunyar,
la fam de llurs boques, ja que no podeu retornarlos
l´amorosa presencia del pare, del fill, o de l´espós,
que la guerra se n´emporta.
Heuselaquí´l vostre dever, oh aristocrátiques dames,
que una extranya barreja, un barreja teatral de
mondanitat, de devoció y de patriotisme, porta al moll
aquests dies d´embarc, a fer pública ostentació dels
vostres sentiment devots, caritatius y patriótics,
oferint als soldats expedicionaris un punyat de cigarrets
y una medalla beneída . Heusaqui lo que farieu, si
fossiu realment pietoses y caritatives.
|