Restauració 2 (1898-1931) - Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)
Missatge d´elogi i defensa de la llengua catalana que els escriptors castellans de Madrid han lliurat el President del Govern militar d' Espanya el mes de març de 1924 i Lletra de gratitud dels escriptors de Catalunya tramesa el 7 d´abril del mateix any.
Font:
.SAINZ,Pedro (et al.):Missatge
d´elogi i defensa de la llengua catalana que els
escriptors castellans de Madrid han lliurat el President
del Govern militar d' Espanya el mes de març de 1924 i
Lletra de gratitud dels escriptors de Catalunya tramesa
el 7 d´abril del mateix any.Arxiu Històric de la Ciutat
de Barcelona.Fulls volanders, any 1924.
Comentari:
La persecució de la llengua
catalana durant la Dictadura de Primo de Rivera va ser
molt important, tot i el suport inicial de grups socials
importants al cop d´estat de Primo de Rivera (
13-IX-1923).
118 escriptors castellans sol.liciten al Directori
Militar que es freni la persecució política contra la
llengua catalana i es basen en motius lingüístics i
d´aportació a la mateixa llengua castellana.
98 escriptors catalans varen agrair,en una altra carta,
l´actitud de recolzament dels escriptors castellans.
Text:
EXCMO.
SR. PRESIDENTE DEL DIRECTORIO MILITAR:
Los
abajo firmantes, escritores en lengua castellana, que
sentimos profundamente los merecimientos históricos de
nuestro idioma y que apreciamos en todo su valor como
insuperable vehículo para la difusión del pensamiento a
través del mundo civilizado, nos dirigimos
respetuosamente a V. E. para expresarle nuestro sentir
con ocasión de las medidas de gobierno que por razones
políticas se han tomado acerca del uso de la lengua
catalana.
Es el idioma la expresión más íntima y característica
de la espiritualidad de un pueblo, y nosotros, ante el
temor de que esas disposiciones puedan haber herido la
sensibilidad del pueblo catalán, creando para lo futuro
un abismo de rencores imposible de salvar, queremos, con
un gesto fraternal, ofrecer a los escritores de Cataluña
la seguridad de nuestra admiración y de nuestro respeto
para el idioma hermano.
El simple hecho biológico de la existencia de una
lengua, obra admirable de la naturaleza y de la cultura
humana, es algo siempre acreedor al respeto y a la
simpatía de todos los espiritus cultivados.
Nosotros debemos, además, pensar que las glorias de
Cataluña son glorias españolas, y que los títulos
históricos más altos que podemos presentar para ser
considerados como potencia mediterránea se los debemos,
en gran parte, al pueblo catalán, que hizo de la
Barcelona medieval un emporio de riqueza capaz de
competir con las repúblicas italianas, que creó una
cultura admirable, que supo dar leyes de mar y cuya
lengua inmortal resonó entre el fragor de las batallas
ante las ruinas sagradas del Partenón, y sirvió para
que en ella hablara por vez primera la filosofia nacional
por boca de Raimundo Lulio, y fuesen cantadas las
efusiones misticas del amor humano en los versos
imperecederos de Ausias March.
El renacer de las literaturas regionales, que se produce
como una de las consecuencias de la ideologia romántica,
hizo florecer en Cataluña una literatura a la que
pertenecen autores como Verdaguer y Maragall, que son
primeras figuras de la literatura española del siglo
XIX.Y nosotros no podemos tampoco olvidar que de
Cataluña hemos recibido altísimas pruebas de
comprensión y cariño, hasta el punto de que un insigne
patriota catalán, amante fervoroso de la tradición
española, el gran Milá y Fontanals, abrió con llave de
oro el obscuro arcano de las manifestaciones artísticas
más genuinas y características del pueblo castellano.
Creemos cumplir un deber de patriotismo diciéndole a
Cataluña que las glorias de su idioma viven perennes en
la admiración de todos nosotros y que serán eternas
mientras exista en España el culto del amor
desinteresado a la belleza.
Madrid, marzo de 1924.
.Pedro Sáinz, E. Gómez de Baquero, A. Bonilla San Martín, Gregorio Marañón. Angel Ossorio y Gallardo, Pedro Mata, Antonio Jaén, Tomás Borrás, Angel Herrera, Jaime Torrubiano Ripoll, R. Menéndez Pidal, Alvaro de Albornoz, Concha Espina, Augusto Barcia, V. García Martí, Conde de Vallellano, José Ortega y Gasset, Miguel Herrero, Luis de Zulueta, Domingo Barnés, Francisco Vighi, Pedro de Répide, León de las Casas, Joaquín Belda, José G. Alvarez Ude, Luis Giménez de Asúa, Luis Ruiz Contreras, Félix Lorenzo, Fabián Vidal , Gabriel Maura, Vicente Machimbarrena, Gregorio Martínez Sierra, Lorenzo Barrio y Morayta, Andrés González Blanco, José Toral, Luis Araujo Costa, Mercedes Gaibrois de Ballesteros, Fernando de los Ríos, Azorín, Manuel Pedroso, Luis Bello, José M.a Sacristán, Cristóbal de Castro, José Giral, Melchor Fernández Almagro, Ramón Gómez de Laserna, Manuel Bueno, Antonio Espina, Antonio Zozaya, F. García Lorca, F. Rivera Pastor, Alberto Insúa, Honorato Castro, Luis de Tapia, Luis Araquistain, Gustavo Pittaluga, E. Paúl Almarza, Juan de la Encina, José García Mercadal, Angel Lázaro, Bernardo Acha, Artemio Precioso, F. Escrivá, José Gutiérrez Solana, Jacinto Grau, Juan Pujol, José Ruiz Castillo, P. de Ciria Escalante, José Albiñana, Dr. García del Real, Gabriel Franco, Salvador Pascual, Eduardo Ortega Gasset, Carlos Pereira, Juan Guixé ,Leopoldo Bejarano, José Canalejas, Guillermo de la Torre, M García Cortés, Adolfo A. Buylla, P.A. Balbontín, Isaac del Vando-Villar, Cayetano Alcázar, Mauricio Paraísso, Rafael Urbano, Julio Cañada, Antonio Guisasola, Antonio Dubois, José Sánchez Rojas, José Antón, F. Madariaga, Luis de Hoyos Sáiz, Hipólito Jimneno, Luis G. Bilbao, Andrés Ovejero, Manuel Azaña, Claudio Sánchez Albornoz, Conde de las Navas, Luis Palomo, F. Arévalo Salto, Luis G. Urbina, Luis G. Andrade, F.de Bustamante, A. Pérez Serrano, Tommás Elorrieta, Manuel Hilario Ayuso, Eduardo Barriovero, Manuel Antón, J. Jordán de Urries, Juan Hurlado, Ramón Pérez de Ayala, J. Villalba, Alvaro Calvo, Marqués de Lozoya, Angel Torres de Alamo, Francisco de Viu, Luis Fernández Adravín y Alberto Marín Alcalde.
Lletra de gratitud dels escriptors de Catalunya tramesa el 7 d´abril del mateix any.
.
CASTELLANS AMICS:
Havem
llegit el Missatge en elogi i defensa de la llengua
catalana que haveu dirigit al President del Directori
militar d´Espanya. L´elogi és complert. La defensa és
oportuna i suficient; dins els moments actuals, ens
basta. Els Generals del Directori, si són espanyols,
dins l´ ampla accepció del mot, d´haver sentit una
emoció profunda, llegint i pesant la vostra paraula
assenyada, càlida i fecunda , sobretot quan els dieu han
que és l'idioma l´expressió més íntima i
característica de l'espiritualitat d'un poble, i que
"vosaltres" davant la temor que aquestes
disposicions - les preses pel Govern per raons
polítiques sobre l´ús de la llengua catalana puguin
haver ferit la sensibilitat del poble català, creant per
a l'avenir un abisme de rancúnies impossible de salvar,
voleu, amb un gest fraternal, oferir als escriptors de
Catalunya la seguretat de la vostra admiració i del
vostre respecte a l'idioma germà". Aquesta
paraula vostra, precisa i entusiasta, ha d´haver colpit
el cor i la intel.ligència dels generals del Directori. Homo
sum, haurà pensat també cadascú d'ells, humani
nihil a me alienum puto. I aquest sentiment i
aquesta idea els decantarà a la benevolença, i adhuc a
la justicia envers la llengua catalana; envers els que la
parlen, l´escriuen, i l'estimen. No desesperem que sia
aixi.
L´elogi de la llengua castellana no cal fer-lo aci.
Vosaltres, en el bon Missatge, feu bella memòria de
l´obra d´En Mila i Fontanals, dient d´ell "que
va obrir amb clau d'or l´obscur arcà de les
manifestacions artístiques més genuïnes i més
característiques del poble castellà'´. En Mila i
Fontanals simbolitza la participació dels catalans en la
cultura castellana. I ha fet escola. Nosaltres, doncs,
per fortuna de Castella, no havem de fer aci l'elogi i la
defensa de la llengua vostra. Tothom l´elogia. Ningú no
l´ataca.
Altrament, passi el que passi, castellans amics, tantes
gràcies. La gratitud ha d' ésser virtut catalana. Ara
que ens lleu, doncs, donem-ne exemple als nostres
compatricis.
Tanmateix, un prec, castellans amics. Vosaltres,
intel.lectuals de Castella, que il.lumineu l´esperit del
vostre poble, digueu, si us plau, als governants
espanyols, ja que els teniu ben a la vora, que a la
fórmula política que ens apliquen ells : Sotmeteu-vos
i us donarem ço que mereixeu oposem, els catalans,
la fórmula : Siau justos amb nosaltres i serem amics
.
Sia el bon Missatge la clau d'or que obri la
capsa on és guardada la llibertat de la llengua
catalana. Emperò la llibertat sencera, no amb capitis
diminutio. A l'Escola, a la Universitat, als
Tribunals, a tot arreu : la llibertat mateixa que teniu
vosaltres per emprar la vostra llengua. Vindrà un temps
que així serà. Vindrà d´en mica en mica o tot d´un
cop. Ara com ara, tot est en mans del Directori.
SIA EL BON MISSATGE LA CLAU D'OR.
Que Déu hi faci més que nosaltres.
Castellans amics, adéu-siau.
Barcelona, 28 de març de 1924.
Angel Guimerà, Apeles Mestres, Santiago Rusiñol, Joaquim Ruyra, Víctor Català, Josep Pin y Soler, Joan Llongueras, Joan Garriga Massó, Pere Aldabert, Ignasi Iglesias, Joaquim Casas-Carbó, Alexandre Font, Josep M a Roca, Ernest Moliné y Brasés, Rosend Serra, Narcís Oller, Pere Corominas, Lluis Via, J. Cugat Figuerola, Feliu Elias (Apa),Francesch Matheu, Joan M.a Guasch, P. Palau G. de Quijano, Alexandre Cortada, Ignasi de L.. Ribera-Rovira, Regina Opisso de Llorens, Mossèn Anton Navarro, Joan Ruiz i Porta, Ramon Serra Toneu, Bonaventura Bassegoda, Llorenç Sampera, Prudenci Bertrana, Josep Elias i Juncosa, Pompeu Crehuet, Gabriel Alomar, Joaquim Cabot, Emili Junoy, Lluis Ferrer Bàrbara, Celestina Vigneaux de Corominas, Juan Barco, Narcisa Freixas, Joan Burgada i Julià, Joan G. Junceda, Josepa de Casagemas Vda. de Llopis, Salvador Armet Ricart, M. Font Torné, Miquel Duran i Tortajada, Llorenç Riber, Arthur Masriera, Amadeu Hurtado, Maria Domènech de Cañelles, Alfred Opisso, J. Oliver Bauzá, Alexandre Bulart i Rialp, Alfons Par, Lluis Masriera, M. Junyent, Francesc Pujols, Josep Roca y Roca, Oriol Martorell, Joaquim Rubió, Aureli Capmany, Julián Pérez Carrasco, Rafael Vehils, Francesca Bonnemaison Vda. de Verdaguer, M. C. Arrau, G. Miró, Salvador Albert, J Roig Raventós, Condesa de Castellà, Vicente Clavel, Mossèn Trens, J. Pich, P. Vila San Juan, Juan Antonio Pamias, Gonzalo de Reparaz, Josep Artís, Carles Pirozzini, Joan Anton Maragall, Jaume Barrera, prev., Pelegrí Casades y Gramatxes, David Ferrer, Leopold Jaumeandreu, Jaume Carner, M. Valls Ginesta, Maurici Serrahima, Emili Tintoré, Jaume Massó Torrents, Josep Alemany i Borràs, Eduard Toda, Vicens Artigas,Ramon Miquel i Planas, Joan Batlle, Alexandre Maristany, Gustau Gili i Carme Kahr.