Restauració-2 (1898-1931) -
Font:
SALA, Jordi (compilador): Receptes i Remeis dels avis de
la Torre. Centelles. 5ª. Trobada dels Morell (1r. de
Maig de 1997). Edició Particular.1997. 44pp.
Comentari:
La Torre és una casa de pagès
situada a l' Oest del terme municipal de Balenyà
(Comarca d' Osona). Des de principis de segle i durant
molts anys va ser habitada com a masovers pel matrimoni
format per en Lluís Morell i la Maria Paixau amb 9
fills, 5 filles i 4 fills.
En el text es descriu la quotidianitat de l' alimentació
d'aquesta família de pagès en el primer terç del segle
XX que per extensió es podria escampar a altres
famílies de la zona. Aquesta informació ha estat
elaborada a partir de la transmissió oral, recollida
entre els fills i le filles de Lluís Morell i la Maria
Paixau.
Haig d' agrair, en concret, a Jordi Sala i Morell i a
Carme Coromina i Morató i , en general, a tots els
integrants de la família Morell, procedents de la Torre,
la possibilitat de publicar aquest text en aquesta Base
Documental.
Text:
LA CUINA DEL AVIS
El
menú diari era senzill i econòmic, fet a base de patata
i escudella i carn d' olla. Un exemple del que se solia
menjar cada dia de la setmana seria:
Esmorzar. Sopa bullida i/o patates
aixafades amb rosquillons de cansalada. O farinetes. Llet
i cafè. Els homes de vegades prenien la barreja per
desdejunar-se, o un tupí de vi calent.
Dinar. Escudella i carn d' olla sempre.
Al caldo hi solia hacer cansalada, ossos d' espina,
pilota i verdura. La cansalada de la carn d' olla es
podia menjar després per berenar fregida ben rossa i era
molt bona. En acabat es prenia cafè, un dels beuratges
preferits de la família . I aiguardent a les festes.
Berenar. Pa i mel, pa amb arengada, pa
amb oli i sal, o pa amb poltruc. Si s' estava fent una
feina al camp el berenar es convertia en
"beguda" i menjaven un plat més fort i cuinat.
Sopar. Patates aixafades i un tall de
cansalada. O patates amb pela, de vegades tallades a daus
i fredes barrejades amb trossets de ceba, pebrot i
tomàquet. Es feia i se servia en una cassola gran. Si al
vespre hi havia patates o farinetes bullides, l' endemà
per esmorzar es feien fregides amb cansalada per variar
la forma i el gust.
Per sortir de la rutina i celebrar la festa, els
diumenges menjaven arròs a la cassola i conill.
Les olles, cassoles, escorredores i altres atuells de la
cuina eren principalment d' aram i terra cuita. Els
cullerots, culleres i forquilles per cuinar eren de
fusta, i els cuberts que s' empraven per menjar d'
alpaca.
Les paelles tenien mànecs molt llargs per no cremar-se
quan cuinaven ja que la majoria de coses es coïen al foc
a terra, o, si calia, amb un tres peus damunt de les
brases.
Els gots pràcticament no s' usaven. Es bevia en porró i
en càntir. L' aigua de beure la solien anar a buscar a
Font Rodona, a mitja hora de la casa, amb una burra que
duia el càntirs en unes sàrries. Tanmateix per rentar
agafaven l' aigua d' unes basses que en deien El Biot,
més a prop de la Torre.
La iaia procurava que sempre hi hagués alguna gallina o
algun pollastre per matar en cas que algú es posés
malalt i així poder-li fer "caldo".
L' altre espai que acompanyava tota cuina era
naturalment, el rebost. Hi guardaven penjades en barres
les llangonisses, els poltrucs i les butifarres; en pots,
gerres o olles el porcs confitat de la matança; sacs de
mongetes i cigrons; geres de mel; en un armari enreixat
amb tela metàl.lica els formatges. I més coses. (5-7
pp.)