INFRUCTESCÈNCIA


Les infructescències provenen de la fecundació i posterior desenvolupament dels gineceus d'una inflorescència més o menys densa. Cada un dels gineceus donarà lloc a un fruit que romandrà molt junt als altres de forma que semblarà que tots són un de sol, aquest és el cas dels sorosi com les mores de la morera i la pinya americana.

En altres casos, els fruits es veuen més o menys envoltats pel desenvolupament d'altres teixits de la inflorescència, com figues (siconi): es tracta d'una infructescència formada a partir d'una inflorescència densa de forma que cada ovari esdevindrà un fruit mentre que el receptacle floral, sobre el qual estaven assentades totes les flors, es desenvoluparà fins a donar lloc a una estructura carnosa que envoltarà a tots els fruits; les cúpules del castanyer i del faig i la sorosi de la pinya americana.

Figura 1. Fruit de la morera negra (Morus nigra) Figura 2. Fruit de la figuera (Ficus carica)

Un altre tipus de infructescècnia és el de les cúpules de les fagàcies i els castanyers veritables. En aquests casos, les flors femenines formen grupets de dues o tres que en donar lloc al fruit (núcula) es veuran envoltades pel creixement del pedúncul floral (cúpula) lignificat i cobert d'agullons.