Arboretum
| Descripció: Arbre mitjà caducifoli. Generalment no passa dels 20 m. d'alçada, per bé que pot arribar als 24 m. . La capçada és àmplia i arrodonida, amb moltes ramificacions principals i de fullatge de coberta intens. El tronc és gris platejat, l'escorça és llisa. |
| Fulla: Alternes, amb tendència a caure, grans, compostes, imparipinnades, amb 5-9 foliols oval-aguts, sencers o sinuats i verdes en les 2 cares. Les fulles exhalen, com totes les parts verdes de la planta una olor intensa i especial. Flor: Flor monoica. Té dos estils curts amb dos branques estigmatíeres. Fruit: La "nou" consta de dos valves llenyoses, rugoses, dehiscents o no. Interiorment queden 2-4 falsos tabics prims. La llavor està partida en 4 lòbuls rugosos-solcats i consta d'embrió carnós-oleaginós i cotiledons gruixuts, sense albumen; aquesta llavor té en conjunt un aspecte que recorda a un petit cervell. |
| Fenologia, origen i distribució: Floreix entre l'abril i el maig i els seus fruits maduren entre l'agost i l'octubre. La seva àrea natural s'extèn pel SE d'Europa i W d'Àsia. |
| Utilitats: Les nogueres es planten i cultiven per aprofitar els seus fruits comestibles i oleaginosos. L'oli de la llavor serveix per a l'enllumenat i altres usos, com en la preparació de pintures, vernissos i sabons. L'escorça és tànica i s'empra en tintoreria, a l'igual que les fulles i la closca de la nou. La closca verda de la nou dóna lloc al conegut varnís, conegut com nogalina. La mateixa closca en maceració produeix l'aiguardent, licor que s'utilitzava per a calmar el dolor d'estòmac. |
