Planta medicinal
| Descripció: Subarbust nan, perenne, de 10-30 cm. d'alçada, d'aspecte grisaci i tiges lletoses, molt ramificades i quadrangulars. Aquesta planta desprèn una forta i típica olor aromàtica. |
| Fulla: Fulles petites, ovals, de vora enrotllada i tomentoses pel revers. Flor: Petites, rosades, en corimbe, bilabiades i d'estams sortints. |
| Fenologia, origen i distribució: Floreix a la primavera (a partir de març), es cultiva a l'Europa meridional i central; escapat dels cultius, subespontani i naturalitzat en certes localitats. Es troba en llocs oberts i és cosmopolita. |
| Utilitats: Les propietats condimentaries del timó són ben conegudes. En terapèutica s'usa una infusió, una solució d'extracte fluït concentrat i un liniment sobre les úlceres i feride. La farigola és usada també en banys, compreses i gargarismes. En ús intern la infusió, o les gotes d'extracte, combateixen l'atonia intestinal, l'anorèxia, la dispèpsia i la gastritis crònica. Així mateix, el timó s'usa com antidiarreic i per alleugerir la bronquitis aguda, la laringitis i la tos ferina. |
