1.- Elecció de la planta:
El primer pas per a la realització de l'herbari consisteix en l'elecció de l'espai natural en el qual es possible trobar les plantes desitjades. Posteriorment, un cop traslladats al camp d'acció localitzarem les plantes escollides i anotarem en el mateix camp, el color dels pètals, la data i lloc de recol·lecció, la naturalesa del sòl, el pendent i l'exposició, així com també la vegetació que envolta a la planta seleccionada.
2.- Recol·lecció de la planta:
La planta s'ha de recollir en el seu millor estat, és a dir,
quan posseeixi tots els seus òrgans desenvolupats: arrel, tija, fulles,
flors i fruit. En alguns casos serà necessari recollir dos exemplars de
la mateixa planta en estacions diferents. Si és possible es determinaran
els exemplars escollits immediatament després de la recol·lecció.
3.- Assecat de la planta:
Seguidament la planta s'assecarà en una premsa. La premsa ha
utilitzar pot ser de diferents tipus:
Una de les més emprades i la més senzilla de realitzar consisteix en col·locar a la planta acuradament entre diversos fulls de diari i posteriorment, apilar llibres pesats sobre dels diaris. S'ha de tenir en compte que els papers de diari absorbiran l'aigua de la planta per la qual cosa s'hauran de canviar periòdicament, per tal d'aconseguir un bon assecat.
Un altre tipus de premsa més professional està constituït per dues planxes grans rectangulars de tel·la metàl·lica de malla petita, mantenint-les rígides per una carcassa de ferro i subjectades amb unes corretges.
Existeixen unes premses fetes per mitjà de dues planxes, per bé que tenen l'inconvenient de no estar prou airejades.
Les plantes per a secar s'extenen cuidadosament sobre unes fulles de paper secant (de filtre), que s'apilen. El conjunt es col·loca entre els dos rectangles de tel·la metàl·lica i es comprimeixen fortament per mitjà de les corretges. És necessari canviar les fulles de paper secant diverses vegades mentre la planta es va secant. Si es tracta de plantes amb bulb o amb rizomes, aquestes s'han de tallar en sentit longitudinal.
4.- Conservació de l'herbari:
A continuació, els exemplars s'extenen sobre uns fulls de paper
blanc o crema, i es fixen bé amb cinta adhesiva. A cada plec hi haurà
una etiqueta amb el nom i la família de la planta en llatí i en
l'idioma emprat pel botànic, el nom vulgar, el lloc i la data de recol·lecció.
Després els exemplars s'agruparan segons, generalment, les regles
generals de taxonomia: família, ordre... En d'altres casos les plantes
que tinguin el mateix ús es podran col·locar juntes, per exemple:
plantes forratgeres o, el mateix origen, per exemple: plantes d'alta muntanya,
de ribera, etc.
Els herbaris s'han de manipular amb precaució perquè les plantes seques són molt fràgils. És precís protegir-les de la humitat, per evitar que s'humitegin. Un bon lloc per a la seva conservació pot ser un armari ben tancat i que contingui clorur càlcic.
Un possible perill per a la consistència de l'herbari pot ser la presència d'insectes xilòfags (es mengen la fusta), els quals es poden evitar amb la presència de naftalina o paradiclorbenzè.