La reproducció natural d'aquesta planta és sexual, ja que té flors. Comercialment és sol reproduir asexualment, bé per esqueix foliar bé per cultiu in vitro. Aquesta darrera forma és la més utilitzada en la producció industrial de violetes africanes, mentre que l'esqueix foliar sol ser la forma preferida pels petits cultivadors.
Per llavor: La reproducció a partir de llavor tan sols es dóna entre les varietats silvestres. Les varietats comercials són totes híbrides i, per tant, estèrils.
Per esqueix foliar: és molt fàcil a partir d'esqueixos foliars. S'utilitza una barreja lleugera de turba humida i arena o perlita. Es talla el pecíol prop de la base de la fulla (es poden ficar a la ferida hormones d'arrelament) i s'introdueix dins el substrat. Es protegeix la fulla de la dessecació amb una bossa de plàstic i procura mantenir-se una temperatura constant de 18-21° C. També es desenvolupen plantes noves si es fiquen en aigua, però s'ha de tenir en compte de mantenir el nivell de l'aigua tan sols una mica a dalt de la base del pecíol tallat. Les plàntules que apareixen al voltant de l'extremitat inferior de l'esqueix s'han de dividir i plantar en testos del tamany adequat.
In vitro: El cultiu in vitro de plantes consisteix en introduir de forma asèptica un bocí d'una planta (prèviament esterilitzat si prové d'una planta obtinguda en el medi) dins un recipient adient amb un medi de cultiu que conté totes les substàncies nutritives necessàries per a permetre el creixement. Al medi poden afegir-se substàncies de naturalesa hormonal, que facilitaran la diferenciació de nous teixits i òrgans. Els recipients amb els bocins de planta (explants) són introduïts en unes cambres de cultiu on s'aconsegueixen les condicions d'il·luminació, temperatura, humitat,... necessàries pels explants.