Handbol, un esport adaptable a tothom
Descripció i organització de l'activitat
Manera d'agrupació i tractament de la diversitat.
Conclusions i avaluació de l'experiència
Diumenge, 18 de juny: Festa final de curs de l'escola, organitzada per l'Associació de
Mares i Pares. Els alumnes plens d'il·lusió juguen un partit d'handbol contra els pares,
i amb una mica d'ajuda aconsegueixen vèncer, i recollir la copa que els esperava. Un any
abans ni tan sols sabien que era l'handbol. Aquest era el final de tot un any de treball
en l'àrea d'Educació Física.
Estem en una escola d'Educació Especial, amb els alumnes de l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria adaptada de nivell de competències superior. Dintre de l'àrea d'Educació Física cada curs ens vam plantejar la realització d'un crèdit dedicat a un esport d'equip, al mateix temps que vam treballar continguts referits a les qualitats físiques i a les activitats atlètiques bàsiques (carreres de velocitat i fons, salt de longitud i llançament de pes). D'altra banda, els continguts d'expressió passen a formar part d'un crèdit multidisciplinar de teatre que vam realitzar anualment en el centre i que culmina amb una representació al final de curs.
Com gairebé sempre, els dos últims cursos els havíem dedicat al bàsquet i al fútbol-sala. Vam decidir dedicar aquest curs a un esport d'equip que era una novetat en l'escola, i que els nostres alumnes desconeixien: l'handbol.
Hem fonamentat la nostra programació en una adaptació dels objectius, continguts i activitats de les tres propostes realitzades per la Federació Catalana d'Handbol, en concret per Gabriel Daza Nebot i Carles González Arévalo:
Llançat al Mini-Handbol (Octubre de 1996): Unitat de Programació per al cicle superior d'Educació Primària.
Passa i vina a jugar a Mini-Handbol (Febrer de 1998): Unitat de Programació per
al cicle superior d'Educació Primària.
Handbol?... Quina passada! (Febrer de 1997): Crèdit Comú per a primer d'Educació Secundària Obligatòria.
Són un grup de 14 alumnes de 14 a 17 anys de nivell A: onze d'ells ja havien treballat junts el curs anterior el crèdit de bàsquet, una era nova en l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria Adaptada i dos eren nous en el centre.
En el grup cal distingir tres nivells.
Set alumnes amb un nivell d'execució motriu acceptable i amb una certa
experiència en la pràctica de competició esportiva i coneixement de normes de jocs
d'equip.
Cinc alumnes amb majors problemes d'execució motriu i dificultats per a comprendre les
normes d'equip.
Dos alumnes que per als seus desplaçaments utilitzen cadira de rodes i
amb capacitats de moviment molt diverses.
L'objectiu és iniciar als alumnes en l'esport de l'handbol, estimulant la seva capacitat de diversió, més enllà de la idea de transmetre coneixements tècnics i teòrics, encara que evidentment sense menyspreals. Seguint a GABRIEL DAZA i CARLES GONZÁLEZ la proposta metodològica va orientada al joc col·lectiu, plantejant situacions reals de joc i assegurant la participació contínua de tots, transformant la pilota com l'instrument fonamental del joc. La lluita per la seva possessió i el domini de la mateixa, constitueixen l'eix central, essencial i prioritari de totes les activitats a realitzar.
L'objectiu és que aprenguin la tècnica i els gestos tècnics necessaris per al gaudiment i coneixement de l'handbol resolent les situacions que es trobin en el joc i adaptant els seus moviments a les situacions que se'ls proposen.
Els objectius generals que ens hem proposats són els següents en progressió de dificultat i adaptats a les possibilitats de cada un dels alumnes del grup.
Ocupació de tot l'espai del camp de joc a prop de les àrees.
Domini de la pilota d'handbol en la mesura de les possibilitats de cada un. Aquí cal tenir sempre en compte les dificultats d'habilitat motriu manual de cada alumne en funció del síndrome que presenta.
Conèixer l'àrea d'handbol, i saber i practicar les regles que la regeixen.
Conèixer aspectes bàsics del reglament: línies del camp, passos, dobles.
Aconseguir finalitzar cada atac amb un llançament a porteria.
Donar opció que participin del joc tots els components de l'equip.
Perdre la por a la pilota, sobretot, en el cas del porter.
Conservar la possessió de la pilota.
Intentar recuperar la pilota i evitar la progressió dels *atacantes cap a la porteria.
Acceptar el xoc amb l'adversari com a conseqüència directa del propi joc.
Cercar la millor opció de llançament (jugar sempre amb intenció, amb objectiu).
Prendre decisions motrius intencionals (amb objectiu) en les situacions de joc proposades.
Execució ràpida de la transició defensa-atac i viceversa.
Descripció i organització de
l'activitat
Vam realitzar una sessió setmanal d'1 hora 25 minuts al llarg de tot el curs. Cada sessió s'estructura aproximadament seguint el present esquema:
Després d'explicar el que farem en la classe, cada sessió s'inicia amb una activitat d'escalfament que té uns objectius paral·lels: desenvolupar la resistència i preparar a l'alumne per a carreres de fons. Cada alumne treballa al seu nivell i pot seguir la seva progressió coneixent totes les que canvis és capaç de donar a la pista sense detenir-se, utilitzant un mural en el que s'apunta les que realitza cada dia de classe.
Per a acabar l'escalfament es proposa un joc en el que ja intervé la pilota d'handbol.
L'activitat central també s'estructura en forma jugada. Per un costat distintes maniobres de 1 x 1, 2 x 2, i 3 x 3, jocs amb participació de tots els alumnes i situacions de partit a mitja pista o en la seva totalitat.
Generalment finalitzem la sessió amb treball de porter i un comentari de com s'ha desenvolupat la mateixa després de recollir el material general. Fem observacions, tant a nivell general com a nivell individual.
Al llarg del curs hem estructurat el treball principal de cada sessió
de la següent manera:
Primer trimestre: primera presa de contacte amb el nou esport i coneixement del mateix.
Jocs utilitzant la pilota d'handbol i activitats en petits grups.
Segon trimestre: activitats de 1 x 1, 2 x 2, 3 x 3 i jocs i partits utilitzant mitja pista.
Tercer trimestre: jocs i partits utilitzant tota la pista.
Quan han sorgit dificultats de comprensió d'alguns exercicis o d'execució de determinats moviments que es consideraven importants per a assolir una millor progressió dels alumnes, s'han proposat activitats més analítiques per a millorar o fer conscients als alumnes de certs aspectes tècnics d'alguns dels moviments específics d'aquest esport (passades, recepció, diferents tipus de llançaments, passos, dobles, passada i va ...).
Sempre que és possible es procuren aprofitar les possibles incidències que sorgeixen en el joc per recolzar les actituds positives dels alumnes, així com analitzar alguna de les situacions de conflicte per a reflexionar entre tots.
Les sessions són realitzades per dos professors, que preparen les sessions conjuntament cercant les estratègies i adaptacions més adequades per a cada alumne, al mateix temps, ambdós amb un rol específic dintre de la sessió: un professor dirigeix la sessió i dirigeix observacions als alumnes més hàbils tractant de millorar el seu rendiment i l'altre professor exerceix d'ajudant dirigint les seves observacions als alumnes que presenten majors dificultats d'execució. Acabada cada sessió es posen en comú les observacions respecte a la sessió i es prepara la següent tractant d'abordar en ella les dificultats d'execució observades.
Manera d'agrupació i tractament de la
diversitat.
Bàsicament hem establert dos maneres d'agrupació:
Grups homogenis: Algunes activitats s'organitzen en grups d'alumnes amb un nivell d'habilitat motriu similar per ajustar millor el grau de dificultat dels exercicis i la progressió dels mateixos.
Grups heterogenis: Altres activitats s'organitzen en grups amb alumnes de nivell d'habilitat diversos amb l'objectiu que els alumnes més hàbils ajudin i, al mateix temps, serveixin de model, als alumnes amb majors dificultats d'aprenentatge motriu.
Esment a part mereix el treball realitzat pels dos alumnes amb cadira de rodes.
Uneixo d'ells tan sols realitzava mitja sessió, per compartir horari amb fisioteràpia.
Malgrat ser ambdós usuaris de cadira de rodes, són molt diferents entre ells. Per tant, s'ha plantejat un treball distint per a ambdós.
Un d'ells amb escassa mobilitat s'ha convertit en un efectiu ajudant del professor per a indicar als companys el que no feien bé i, indicar l'inici d'algunes activitats. Ha anat aprenent el reglament bàsic de l'handbol per a poder actuar d'àrbitre en les diferents modalitats de partit que hem realitzat. De fet va anar l'àrbitre en el partit d'alumnes contra pares.
L'altre alumne és molt hàbil en l'ús de la cadira de rodes. Per això ha participat en totes les activitats. Simplement s'ha adaptat el reglament: no botava i no cometia ni dobles, ni passos. Tampoc estava permès defensar el seu llançament a porteria una vegada que havia guanyat la posició al vora de l'àrea.
Conclusions i avaluació de
l'experiència
Els alumnes van començar el curs demanant contínuament "estem jugant al han... què?" però han acabat coneixent un nou esport, després de tot un curs gaudint amb l'handbol.
Han generalitzat aprenentatges que havien realitzat en altres esports cap a aquest, i esperem que se segueixi produint aquest procés en pròxims cursos cap a altres esports.
Han millorat substancialment l'execució de determinats gestos tècnics específics de l'handbol amb la metodologia utilitzada sense necessitat de recórrer a l'aprenentatge analític, moltes vegades, avorrit i pesat, tant per als alumnes com per als professors.
La facilitat amb la que es domina la pilota d'handbol si s'adapta la mesura d'aquesta a les possibilitats dels practicants ha permès una progressió i un aprenentatge sobre el que a principi de curs teníem els nostres dubtes.
En ser un esport, que la seva practica obliga a un estret contacte físic, ha facilitat la tolerància a aquest contacte, canalitzant fins i tot en moltes ocasions l'agressivitat d'alguns alumnes i evitant la tendència d'altres a queixar-se de forma excessiva davant petites empentes.
En definitiva, l'àrea d'Educació Física és una àrea en la que
poden produir-se amb relativa facilitat adaptacions d'objectius, continguts i activitats
que permetin l'aplicació de diverses unitats de programació i de diversos crèdits a
alumnes amb necessitats educatives especials derivades d'una disminució psíquica i
motora. Simplement cal tenir en compte, per un costat, de no incloure excessius elements
normatius, ni un excessiu perfeccionament dels gestos tècnics propis de cada esport, i,
d'altra banda, la necessitat d'un cert nivell de competències cognitives i motrius per
part del grup d'alumnes amb els que es pensin posar en practica les adaptacions.
MASFERRER CLARÀ,
RICARD; PERATILLA CLEMENTE, CARME
C.E.E. Francesc Bellapart
La Palma 14-18
08205 SABADELL
Tel. 93-7262620