"Cos i consciència". Una experiència en el parvulari
Montse Batalla Especialista en expressió corporal.
INTRODUCCIÓ
L'Escola Espiga va néixer l'any 1967 de la necessitat que a Lleida hi hagués una escola catalana que fes un lligam entre la tasca feta abans per la Mancomunitat i la Generalitat de Catalunya, amb un marcat caire de servei a la societat: "L'Escola Espiga es una institució docent: catalana, compromesa amb la societat . ....". es un del seus principis prioritaris.
Un segon principi, postula, l'educació integral. Els seus objectius afirmen: " Ens proposem ...
1-Estimular el desenvolupament de la capacitats cognitiva dels alumnes mitjançant l'organització. l'estructuració i l'expressió del seu pensament des de les diferents àrees, experiències i vivències.
2-Progressar en el desenvolupament de la capacitat psicomotriu dels alumnes mitjançant el coneixement del seu propi cos, així com de les seves habilitats coordinatives i de les seves possibilitats motrius i expressives.
3-Consolidar la pròpia identitat de cada alumne/a, desenvolupant les capacitats relacionadas amb l'equilibri personal ( autoconcepte, autoestima .... ) tot i fent-lo conscient de llurs possibilitats i limitacions.
4-Potenciar el desenvolupament de capacitats de relació interpersonal i actuació social, mitjançant models organitzatius oberts i flexibles que afavoreixin l'establiment de relacions afectives i interaccions entre l'alumne/a i l'adult, i entre I'individu i el grup. "
Basant-se amb aquests objectius, al CEIP Escola Espiga, s'ha acordat abordar 1"area de descoberta d'un mateix seguint el mètode "Cos i Consciència". El present document es basa en l'explicació d'aquest mètode, concretant-lo en la programació per als alumnes de parvulari de cinc anys d'edat.
INVITACIÓ A SENTIR
Des de la primera respiració el soroll, la llum, el moviment ens acompanyen cada dia com aquest aire que ens inunda els pulmons.
Però malgrat aquesta companyia, sentim els sorolls? Ens deixem portar per totes les possibilitats de moviment del nostre cos? Ens n'adonem de l'aire que necessitem en diferents circumstàncies o de quines zones tensem com a reacció a les nostres emocions? Potser comencem a aprendre-ho quan som nadons, però a mesura que ens fem grans i creix també la nostra capacitats per percebre, el nostre instrument corporal (com un violí abandonat) es va desafinant: l'oïda s'atordeix per les constants agressions sonores. La bloquegem, per necessitat, als sorolls ambientals i acabem per sentir globalment, sense desenvolupar les facultats d'escolta diferenciada. El soroll acaba convertint-se en un excitant indispensable. El silenci fa por.
L'olfacte també va perdent facultats. Com respirar amb plaer i lliurement un aire viciat? Respirar, olorar, hauria de ser una font de vitalitat i pot arribar a convertir-se en un treballs.
La vista s'esgota pel bombardeig continu d'estímuls visuals i de llums artificials. El gust s'atrofia i el tacte de tota la nostra pell resta adomit per l'ús de robes massa ajustades, fins la sensibilitat interna, la cinestésia, el sisè sentit que ens permet saber en quina posició estem, com ens movem ... també es va esmorteint.
La continua adaptació ha motivat en l'home reaccions de defensa que acaben per crear una closca insensible. Per instint de conservació ens tanquem a la percepció dels nostres sentits,. però hom barrat el pas, també, a tot el que podria tranquil·litzar-nos, expansionar-nos, fer-nos vibrar.
Com podem fer per comentar a afinar de nou el nostre instrument corporal? "Cos i consciència" és un mètode creat per Georges Courchinoux, com a síntesi de diferents tècniques ( reeducació postural global, eutonia, shiatsu. energética oriental, ...
El seu objectiu no és adquirir habilitats sinó aprendre d'un mateix partint del propi coneixement i de l'adaptació ais ritmes horaris i estacionals. Ens fa sentir mes desperts per utilitzar d'una altra manera la musculatura i aconseguir així, una postura més sana, una respiració més completa, una circulació energètica mes equilibrada i un actitud mental cada cop mes justa.
"COS I CONSCIÈNCIA"
GIMNÀSTICA SUAU I GLOBAL
Us gimnàstiques suaus es basen en el treball consten de L'individu sobre si mateix. El seu objectiu es la reestructuració del ser en la seva integritat cos/ment, a la que s'arriba no a través de l'intel·lecte sinó de la vivència i descobriment d'un mateix. D'aquí el caràcter del seu treball d'experiència, basat en la sensació, la relaxació i la reeducació de la qualitat de moviment i en el respecte ais ritmes personals i progressius.
"Cos i consciència" és doncs, un mètode de gimnàstica suau. La seva originalitat consisteix en adequar el treball al ritme de les estacions. Treballa en quatre direccions:
Presa de consciència.- Per mitjà de l'escolta de si, podem anar descobrint el nostre cos, fins i tot les zones més interioritzades. A partir d'aquest descobriment tindrem tendència a modificar i a buscar allò que es mes just.
Aust postural.- A partir de la sensació i l'escolta dels recolzaments, reconstruïm la idea de postura global, que ens permetrà equilibrar el nostre cos, eliminar les tensions i viure mes relaxadament.
Ajust energètic.- Som més que ésser físics, som també éssers d'energia interactuant amb tot el que ens envolta. En la natura l'energia passa per cicles rítmics. En el nostre cos també. Aprendre a conèixer-los i respectar-los ens ajuda a superar l'estrès i mantenir la salut.
Ajust emocional.- Per tal d'alliberar les tensions del nostre cos i la nostre mental.
LA GIMNASTICA SUAU PER A NENS
U construcció de la pròpia identitat, està lligada al coneixement, control i domini del propi cos, de les seves capacitats i limitacions. Les quatre direccions en que treballa "Cos i consciència", son una eina eficaç en el desenvolupament del nen perquè el posa sobre un bona pista que li permet descobrir-se, explorar, el seu cos i amb el seu cos, i utilitzar aquesta experiència.
Prendre consciència es dirigir l'atenció cap a allò que fem o que sentim, cap allò que anem descobrint o aprenent.
Ajudar l'infant a fer-se conscient de com els estímuls, extrems o interns, repercuteixen en el seu cos i en la seva ment, l'ajuda a saber mes d'ell mateix.
Per mitjà de l'escolta de si, comenta un treball d'atenció, que si be en un principi estarà només present en situació d'exercici, s'anirà convertint en un hàbit que, a poc a poc, formarà part de qualsevol acció quotidiana.
Parar i escoltar, l'ajuda també en la interacció amb els altres i amb el que l'envolta. Li facilita les relacions i l'adaptació i adequació als altres i als constants canvis a que el va portant la vida.
La presa de consciència, té una relació molt directa amb els cinc sentits clàssics, però també amb aquells pels que estem menys entrenats, com el sentit postural o cinestèsic.
El treball d'estimulació sensorial i d'escolta, juntament amb la introducció dels tres temps (preparació - acció - reflexió o recuperació, que hauria de tenir qualsevol acció), en el treball quotidià, son els elements bàsics que conviden l'infant a recentrar-se i fixar progressivament la seva atenció de l'exterior a l'interior.
"L'home que no ha pres consciència d'ell mateix s'assembla a un cotxe ocupat pels desitjos, els cavalls serien els músculs i el cotxe l'esquelet.
La consciència es el cotxer que dorm. Però quan el cotxer es desperta, pot guiar el cotxe de manera que els viatgers arribin al seu destí"
(Moshe Feldenkrais )
"De res serveix lluitar contra nosaltres mateixos, obligar-nos a batre records. Faríem més ben fet escoltant els nostres músculs, aprendre a través de moviments precisos a ocupar-nos de la rigidesa de la nostra esquena, nuca ... Abans de fer esport, abans de practicar l'expressió corporal, abans d'interpretar els gestos dels altres, abans de ... La presa de consciència constitueix un treball preliminar"
(Thérèse Bertherat)
La postura reflexa l'actitud de la persona i ens parla de les seves emocions. Podem relacionar la introversió o la timidesa amb unes espatlles replegades cap endavant o, un pit expandit exageradament, amb una sobrevaloració de l'ego . Tots els pensaments i sentiments es reflecteixen en músculs i articulacions, el nostre físic es combina amb el mental per a determinar qui som, com actuem i reaccionem. Segons Wilhelm Reich, els problemes emocionals es manifesten en forma de bloqueigs musculars que condicionen la postura i que si es fan crònics poden ocasionar problemes estructurals.
Des de que naixem i al llarg de tota la vida, l'estructura humana està sotmesa a caigudes, cops, tensions, postures viciades, estereotips posturals (que la societat imreposa com a models a inútar), o al mateix mimetisme que ens fa reproduir tendències posturals de la família. Es per tot això, que gairebé tothom té asimetrica i alguna deformació estructural. En una època en que l'estrès afecta fins i tot eis més petits, no és rar detectar-los ja des del parvulari.
Un gran índex d'asimetries i rigideses es van mantenint per què la majoria de la gent prenem les pròpies imperfeccions com a normals, ja què el nostre sentit cinestèsic no ha estat prou educat. Tenim poca consciència del nostre aspecte estructural i ens resulta difícil relacionar les petites deformacions amb un mal ús del nostre cos .Ens costa adonar-nos que l'estructura influeix en tots els sistemes del l'organisme.
En l'escola, son nombrosos els factors que ajuden a fer que una mala postura s'instal·li i desencadeni deformacions, sobretot de columna.
L' infantesa es ja, per se, una època d'estrès. El nen ha de fer contínuament l'esforç d'adaptar-se a un cos que canvia ràpidament, i a unes condicions externes que son diferents en cada edat. L'adaptació als ritmes socials també es una font de estrès, de desequilibri. La por, el dubte, la inseguretat ... s'impregnen fàciment en el seu cos , condicionat per la postura.
El mobiliari escolar també provoca conflicte. No s'adapta al cos de tots els nens per qui es estandarditzat. Hi ha noies i nois menuts que no toquen de peus a terra i, o bé es derrumben a la cadira o fan compensacions i s'asseuen a la punteta (malgrat el esforç del mestre que repeteix "seu bé").De vegades les taules resulten massa altes i el nen es veu obligat a entregirar o inclinar el seu tronc per a poder agafar el llapis adequadament.
Les carteres els pesen tant, que exigeixen la tensió de grans grups musculars de l'esquena, contracturant allò que ningú es preocuparà desprès de relaxar.
Benjamí Franklin deia "Un gram de prevenció es millor que un quilo de curació".
Darrerament s'ha posat en pràctica a l'institut d'ESO , Màrius Torres de Lleida, un programa experimental per a prevenir lesions d'esquena. Es va observar que un 30% dels adolescents enquestats, patia problemes musculars relacionats amb els seus hàbits posturals. Si ja des del parvulari, i partint de la presa de consciència corporal s'eduqués el sentit cinestètic i els hábits posturals, lliuraném els adolescents i mes tard els adults de que els dolors tensionals i les deformacions s'instal·lessin.
Amb "cos i consciència", més que ensenyar postures correctes, s'intenta tornar sensibles al que els succeeix, de manera que trobin, per ells mateixos, una bona actitud postura¡ o com en Georges Courchinoux diu, "Una actitud postural globalment més justa".
Totes les nostres activitats i la nostra salut estan condicionades pels ritmes i nivells d'energia.
En la natura tot es cíclic. En el nostre cos també. Segons "l'època de l'any o l'hora del dia, el nostre organisme reacciona de diferent manera i està en mes o menys bona predisposició per a realitzar unes o altres tasques.
L'infant neix amb sensibilitat ritmològica i manifesta reaccions orgàniques lligades al dia/nit, cicles devolució psicològica, biorritmes, les diferents estacions... Si el deixem seguir eis seus ritmes i tenim cura de que hi hagi una bona circulació energètica, aconseguirem que el seu equilibri energètic sigui just.
Però el nen es veu obligat a adaptar-se als ritmes socials, que sovint suposen un trencament dels innats. Es produeix, llavors, un desfàs. Si aquest es molt important, o no massa important però permanent, pot provocar estrès, i a la llarga un desequilibra que podria repercutir en manca de concentració i d'atenció o problemes d'actitud corporal.
La bioquímica i l'activitat elèctrica del cos varien, segons l'hora i l'època de l'any, en cicles que fan que els mateixos fenòmens es reprodueixin en eis mateixos períodes cada jornada o any.
Durant les 24 hores, l'energia va circulant per tot el cos. Cada dues hores posa mes énfasi en un òrgan que serà el dominant. Hi haurà dones, segons la resposta orgànica, moments mes propicis per a fer o no una activitat.
Així, per exemple (segons Georges Courchinoux), de 9'30 a 1 1'30, el sistema hormonal i cortico suprarrenal son al màxim d'activitat. És un bon moment per les adquisicions conceptuals.
A partir de les 1 1'30, l'energia comenta a anar cap a l'abdomen. Serà un bon moment per a fer un treball intel·lectual que no exigeixi massa tensió, o aprofitar per a fer drenatges emocions que la desdramatitzin.
Cap a les 3 de la tarda, hi ha una deficiència hepàtica funcional, conseqüència de la digestió', que produeix son. Costarà centrar l'atenció en els treballs conceptuals, però serà un bon moment per fer qualsevol activitat creativa o per aprofitar la progressiva elevació de¡ to muscular que es produeix de 3 a 5, per a fer un treball bàsicament físic.
Cada una de les estacions està relacionada, també, amb mes capacitats corporals determinades. Així:
La tardor es l'estació que ens incita a recentrar-nos després de la dispersió de l'estiu. És temps d'organitzar i de comentar un replegament que culminarà amb la interiorització de l'hivem. El treball corporal propi de la tardor, serà tot aquell que ens comenci a fer conscients de l'interior, en relació a lo extern; com la respiració i la comunicació no verbal.
L'hivern es el tancament, el dubte, la interiorització. El treball anirà adreçat a eliminar les tensions i despeses inútils i a concentrar-nos en l'os, la postura i l'equilibri estàtic.
La primavera representa el principi d'obertura. El cos es desperta i cal dinamitzar l'activitat muscular, el to..., però no pas d'una forma tancada, com a l'hivern, sinó obrint-nos cap els altres i cap a l'espai.
L'estiu es l'obertura total, la llibertat de moviment i d'expressió. És l'estació de la sensualitat, l'expressió creativa, el ritme.
Treballarem amb propostes lúdico dinàmiques, en parella o en grup, que s'ocupin del ritme, la coordinació i la comunicació.
Tenir en compte aquesta relació ritme/cos a l'hora de confeccionar l'horari escolar o de distribuir les diferents feines en el calendari¡ escolar, ajuda a alliberar la tensió i compensa el desfàs produït pels ritmes socials.
Hi ha factors anímics o emocionals, que influencien en el rendiment i en el benestar o malestar de petits i grans. Tenir en compte aquests estats anímics i emocionals, respectar-los, desdramatitzar-los, ens acompanya a optar pel que ens és més just, i a prescindir de les tensions (físiques o mentals), inútils.
El nen neix amb confiança i, la pot anar perdent a mesura que es fa gran i va sofrint pertorbacions emocionals.
"Cos i consciència", per tal de rescatar les emocions treballa mostrant respecte als límits i possibilitats de cada individu. Ajudem el nen a descobrir-los i a acceptar-los i mirem de fer-los veure que les diferencies entre els seus límits i els del seus companys, no indiquen una incapacitats, sinó una manca de pràctica en aquesta activitat.
Quan un nen em diu: "no puc", o "no en sé", l'hi faig canviar per "no ho he provat prou", i la meva resposta és sempre la mateixa "Doncs, prova-ho". Assegurar petits èxits, desdramatitzant emocions com la por, la inseguretat .... ajuda a anar reconstruint la confiança.
En el tipus de vida que vivim, cada cop pretenem aconseguir fites més altes i a mes llarg termini. (En cursos baixos, eis nois i noies es preocupen de treure unes notes que els permetin accedir a una determinada carrera universitària.) Tot just encetem un projecte i ens fixem en el final. Així la nostra atenció i la nostra tensió està en aconseguir aquella fita llunyana, descuidant-nos de viure l'ara, el procés. Això provoca tensió, malestar, desconfiança.
Cal reconstruir la confiança dia a dia. Fer conscient l'infant del seu procés d'aprenentatge ja que això li permet obtenir petits èxits que l'ajudaran a creure en les seves possibilitats.
La respiració, l'escolta, l'hàbit dels tres temps d'actuació (preparació, acció, relaxació o reflexió), la relaxació i l'exteriorització d'emocions per mitjà dels gestos espontanis, son importants e imprescindibles per a treballar l'aspecte emocional.
"Silenci. Escolta d'un mateix. Respecte. Respecte cap a un mateix, respecte cap a l'altre. L'ésser humà ho porta tot en els, només li cal redescobrir-ho, permetre que brolli."
(Eifiiede Hengstenherg)
Si s'ha compres que lo físic i lo psíquic son només dos aspectes a través dels que s'interioritza el subjecte, aleshores es pot veure que, igual que una modificació interna indueix a una modificació de l'actitud corporal, també,la modificació de les actituds corporals indueix una transformació interna.
(Durckheirn)
DE LA TEORIA A LA PRACTICA: Resum d'una experiéncia
Aquest any amb els nens de p5, hem fet la programació del curs al voltant d'un gran bloc: els triangles posturals A partir d'aquests treballarem en les quatre direccions en que s'orienta el mètode, i tindrem present el moment en que es fa la proposta.
Per entendre bé el projecte, cal fer algunes explicacions que ajudin a situar a qui, llegint l'experiència, no sàpiga com localitzar-la dins un context general.
Els triangles son figures prou conegudes que ens permetran donar referències per explorar, identificar i anomenar de forma global i segmentària l'esquema corporal.
Al llarg de tot el curs, treballarem amb cine triangles:
Triangle de baix, o de base.- Els tres vèrtex seran als dos peus i a la pelvis. Serà una feina que comentarà a la tardor i acabarà a l'hivern i en la que ens ocuparem d'experimentar en la construcció d'una imatge de si en forma fixa, que ens permeti anar organitzant, d'una forma més justa, el seu esquema corporal.
Utilitzem es exercicis respiratoris acompanyats globalització després d'un treball segmentari..
Triangle de dalt.- Entre espatlles i melic. Serà quefer de tot l'hivern, amb tasques que afavoreixin l'aprofundiment en la respiració, l'os, i la columna per a treballar l'eix de simetria.
Triangle de la pelvis.- Amb vèrtex a les crestes iliaques i al melic. Ens hi dediquem a l'època d'interestació entre hivern i primavera. L'aprofitarem pertreballar la basculació de la pelvis, el centre de gravetat, l'equilibri.,
Triangle de la cara.- De l'agulla de l'estèrnum, a les dues orelles. El començarem a treballar en època de carnaval i hi tomarem cap a final de curs, quan (a Lleida) ja es nota l'estiu. Experimentarem amb I'expressivitat de¡ rostre, i amb els sentits.
Triangle del barret.- Ens l'imaginem com un gran barret que va des de la coronada, " la punta del dits de les mans. A la primavera i final de curs, ens permetrà descobrir l'espai i a nosaltres en relació a tots i tot el que ens envolta.
L'experiència que he pensat explicar serà sobre quatre sessions (d'una hora i trenta n-únuts de durada), amb nois i noies de p5 de l'Escola Espiga, de Lleida.
Hem aprofitat el triangle de baix, per a portar a la pràctica eis següents continguts:
Continguts de procediments.-
- Reconèixer les sensacions produïdes per diferents estats fisiològics i emocionals (benestar, malestar, alegria, tristesa, por, ràbia ... ).
- Expressar i manifestar les sensacions produïdes per les experiències i emocions.
- Precisió de l'ajust postural.
- Dissociació de moviments: control i inhibició.
- Estructuració de l'espai (en relació al propi cos).
- Interioritzar accions que estimulin la imitació, la imaginació i la memòria.
Continguts de fets i conptes.-
-Parts del cos.(peus, planta del peu, pont, dits, turmell, cama, genoll, cuixa, pelvis, isquions.)
- Característiques de les parts del cos treballades. (tou/dur, mòbil / immòbil, es poden separar/ajuntar, s'inflen es desinflen, es poden unir o creuar)
- Nocions espacials.(davant/darrera, dalt/baix, amunt/avall, dins/fora, junt/separat, entre.)
Continguts d'actituds.-
- Iniciativa per a inventar i crear noves possibilitats.
- Acceptació i confiança en les seves capacitats i limitacions.
- Acceptació de l'altre i de les seves capacitats i limitacions.
1ªSESSIÓ
Temps de preparació Ens estirem a terra, i proposo que tanquem fora de la classe el temps de¡ pati, i obrim la capsa del treball del cos. Som els mecànics del nostre cos i el posem a punt (fem un desbloqueig de totes les articulacions de cap a peus).
Temps d'acció.-. Els he demanat asseure's davant la pissarra i jo he dibuixat un triangle.
- Es un triangle! - criden tots.
En dibuixo uns quants mes en diferents posicions.
- Són triangles! - van repetint.
Alineo un triangle sobre l'altre, ordenant-los de baix a dalt. En surt una figura i van donant diferents opinions del que podria ser. Un grupet descobreix que s'assembla a un home. (discuteixen si és home o dona).
He dibuixat, amb el suport dels triangles, una figura humana (els deixo que cadascú la identifiqui amb el sexe que vulgui).
Els plantejo representar eis triangles en el nostre cos, amb un llapis imaginari. Llisquem amb la mà, de peus a cap, perfilant cada un dels triangles mentre anem anomenant els punts de referència (vèrtex), on estan assentats.
Després de repassar-los tres vegades, els demano si ens han quedat prou marcats, si els podem veure.
- Jo si!, puc veure el de la panxa! - diu l'Alba.
Però algun insisteixen en que no es veu res.
Proposo repetir l'experiència apretant més fort per experimentar si després, amb ulls clucs, podem notar les ratlles. Però ara dibuixarem només el triangle de baix i, per fer-ho més còmodament, ho farem en parelles.
Busquen la seva parella i s'acomoden per tot l'espai. Decideixen qui dibuixarà primer.
Demano al qui fa el traç, que es fixi en el triangle de baix.. Repeteixo les referències.
Insinuo a l'altre nen que, si vol, pot tancar els ulls i provar si nota les ratlles que dibuixa el seu company. Tots trien, encara, estar amb els ulls oberts.
- Ara si que es nota el triangle. - Comenta mes tard la Silvia.
- Però la ratlla que va d'un peu a l'altre peu, no la podem notar perquè passa per terra..- Assegura la Mariona.
La imaginarem, d'acord? Els responc.
- El dibuix en nota, però no es veu.-Insisteix la Mariona.
Els proposo dibuixar-los de nou, sobre l'altre amb gomets.
- Els gomets de la ratlla imaginària, també fem veure que els posem?
- Pregunta el David.
Els convido a enganxar-los a terra i després ens serviran per observar que n'hi ha de més llargues o més curtes, segons el junt o separat que tenen els peus.
Més tard el dibuixem, també amb gomets, sobre una de les siluetes de nens (que estan en diferents actituds). Siluetes que havíem perfilat en sessions anteriors, quan parlàvem del cos en diferents postures.
En observar ara les siluetes s'adonen de que segons com posem les cames, els triangles són diferents.
- Ara, el triangle de baix, no sembla un triangle.
Els explico que el triangle el podem deformar de moltes maneres i els proposo que cadascú provi diferents maneres de deformar el seu triangle, amb la postura que triïn.
Tots fan les seves proves (alguns molt impetuosos, gairebé sense pensar- ho), i després d'uns minuts (abans que s'esvolotin), els demano que ensenyin iexpliquin el que han descobert als seus companys.
Temps de relaxació o recuperació.- Els demano que s'ajaguin amb el triangle de baix ben empegat a terra.
Per globalitzar i no deixar el nen amb la visió segmentada del seu cos, tornem a fer referència als cinc- triangles. Els demano que amb el cap, tornin a dibuixar totes les línies dels triangles Jugarem a posar les ratlles dures o toves, seguint la consigna que eis aniré donant.
Aquesta va ser la primera de les quatre sessions que vam dedicar al triangle de baix .A l'hivern,hem treballat el dalt i el de la cara i, en aquest moment, corresponent a la interestació entre hivern i primavera, tot just hem encetat la pràctica amb el triangle de la pelvis.
Les fotografies els dibuixos que veureu a continuació, són una mostra d'aquest treball ja realitzat.
La Maria i la Sara descobreixen la forma de les costelles (triangle de dalt)
Les siluetes (triangle de dalt)
La cara de la Mariona (triangle de la cara)
El Roger comenta estranyat, que a la part més prima de la cama hi ha dos ossos i a la cuixa, que és més gruixuda, només n'ha trobat un.