Els trobadors

 

 
La poesia lírica culta que es va escriure a Catalunya no va ser escrita inicialment en català sinó en occità, la llengua que utilitzaven els trobadors, els primers autors medievals que van conrear la poesia culta en una llengua vulgar a Europa als segles XI, XII i XIII.
     
A continuació trobaràs un seguit d'activitats que et permetran conèixer millor la poesia trobadoresca. Respon les preguntes en un document de text que hauràs de lliurar al professor o professora.

 

 

LA SOCIETAT

 

La societat medieval s’organitzava en un sistema anomenat feudalisme que la dividia en una jeraquització piramidal. A partir del dibuix i de la informació que trobaràs a les pàgines web següents explica com estava organitzada la societat d’aquesta època.

Històries de Catalunya

Internet a l'aula

Viquipèdia l'enciclopèdia lliure

Orígens del feudalisme europeu

 

 

La poesia trobadoresca que comenceu a treballar copiava patrons de la societat real com és el vassallatge. Defineix en què consistia.

     

 

ELS TROBADORS I LA LLENGUA

 

En aquesta època existien tres figures importants en el món de la literatura: el trobador, el joglar i el poeta. Quin paper juga cadascun d’ells? Explica quines són les característiques més importants i les diferències. Trobaràs la informació clicant sobre la imatge.

 

Les poesies dels trobadors són poemes musicats. No són obres per a ser llegides sinó per a ser escoltades, ja que la majoria de la societat era analfabeta. Això ha provocat que moltes de les composicions s'hagin perdut. Una altra de les particularitat d’aquestes obres és la llengua en què estan escrites. Quina és? En quin territori es parla? Per què la van utilitzar? Era la llengua pròpia de tots els trobadors? Quines nacionalitats tenien els trobadors? Clica les banderes i ho sabràs.

 

 

 

 

Els trobadors eren personatges concrets. Fes una llista de set trobadors catalans a partir de les pàgines web que has consultat fins ara.

 

 

CARACTERÍSTIQUES I GÈNERES

 

La poesia trobadoresca tenia unes característiques i temàtiques concretes. Podem dir que a través de la lectura d’aquestes composicions veiem reflectida la manera de ser i de comportar-se d’una part de la societat medieval. Un dels temes més importants és l’amor. A les pàgines webs anteriors trobaràs la informació necessària per redactar un text amb les característiques principals de la poesia trobadoresca de temàtica amorosa. Mira que el text respongui les preguntes següents:

. Com se l'anomena? Per què?

. Quina relació social es reprodueix? Com?

. Quins personatges hi intervénen?

. Què són els senyals? Per què els utilitzaven?

. Quins altres temes tractava la poesia trobadoresca?

 

 

Després de llegir la informació sobre els diferents gèneres que trobaràs en les pàgines webs que tens a continuació, fes l'exercici següent en què hauràs de relacionar cada gènere amb la seva definició:

EXERCICI

 

COMENTARI D'UN POEMA

 
A continuació teniu una poesia de Guillem de Berguedà: una divertida tençó (1185) del trobador amb una oreneta, que, com veureu, és la missatgera d'una dama que a través de l'ocell es mostra força atrevida.

I
Arondeta, de ton chantar m'azir:
qe vols, qe qers, qe no.m laissa durmir?
Enojat m'as e non sai qe responda,
q'ieu non fui sans pos qe passei Gironda;
e qar no.m ditz o salutz o messatge
de Bon Esper, non entent ton lengatge.

II
Segnier amics, cochan fez me venir
vostra domna, qar de vos ha dezir,
e s'ella fos, si com ieu sui, yronda
ben ha dos mes q'il vos for'al esponda;
mas qar no sap lo pais ni.l viatge,
m'enviet sai saber vostre coratge.

III
Arondeta, miels ti degr'acuillir
e plus honrar et amar e servir.
Cel Dieus vos salf qi tot lo mond vironda,
qi formet cel e terr'e mar prionda;
e s'ieu hai dig vas vos nuil vilanatge,
per merce.us prec que no.m torn a dampnatge.

IV
Segner amics, qi.m fez vas vos venir,
vostra domna, .m fes jurar e plevir
qe vos membres la fibla de la gonda
e.l anel d'aur, q'es be obs qe s'esconda,
e qant vos mes la bona fe en gatge
ab un baizar qe n'agues d'avantage.

V
Arondeta, del rei no.m posc partir
q'a Tholoza no.l.m convenga seguir;
mas ben sapchaz Mon Jordan, cui qe.n gronda,
en mei lo prat, pres l'aiga de Garonda,
derocarai davan totz en l'erbatge,
e non cug dir orgoil ni vilanatge.

VI
Segner amics, Dieus vos lais ademplir
vostre talan, q'a mi non pot fallir,
quan m'en irai, q'om no.m pel o no.m tonda,
e qant sabra q'es en estrangn regnatge,
ben l'er al cor greu e fer e salvatge.

I
Oreneta, el teu cant m'enfurisma:
què vols? què cerques? que no em deixes dormir?
M'has enutjat i no sé què respondre,
perquè jo no he estat sa des de que vaig travessar Gironda;
i com que no em dius salutació o missatge
de Bon Esper (Bona Esperança), no entenc ton llenguatge.

II
Senyor amic, ràpidament em féu venir
la vostra dama, perquè té desig de vós,
i si ella fos, com ho sóc jo, oreneta,
ja fa dos mesos que us fóra a l'espona;
però com que no sap el país ni la ruta,
m'ha enviat ací per saber la vostra intenció.

III
Oreneta, millor t'hauria d'acollir
i honrar-te i estimar-te i servir-te més.
Que us salvi el Déu que tot el món corona,
que formà cel i terra i mar profunda;
i si jo us he dit alguna vilania,
per favor us demano que no se'm torni dany.

IV
Senyor amic, qui em féu venir a vós,
Vostra dama, em féu jurar i prometre
que us recordés la sibella de la gonella
i l'anell d'or, que convé que s'amagui,
i quan us va posar la bona fe en penyora
amb un bes que tinguéreu per avançat.

V
Oreneta, del rei no em puc separar
perquè a Tolosa em convé seguir-lo;
però bé sap mon Jordan, que encara que algú rondini,
al mig del prat, prop de l'aigua del Garona,
el derrocaré davant tots sobre l'herba,
i no crec dir jactància ni vilesa.

VI
Senyor amic, Déu us deixi complir
vostre desig, que jo no podré evitar,
quan me'n vagi, que em pelin o em plomin,
i quan sabrà que esteu en regne estrany,
li'n patirà son cor fer i salvatge.

Respon les següents preguntes al document de respostes:

1. Per què aquest poema pertany al gènere de la tençó? Justifica-ho. Quina particularitat té?

2. Quina és la mètrica dels versos? Si tens algun dubte sobre aquest apartat consulta aquesta adreça electrònica:

http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/metrica.htm

3. Què espera el cavaller que li doni l'oreneta?

4. Qui et sembla que ha enviat l'oreneta per parlar amb el cavaller-trobador?

5. Què li comunica de part de la dama? Per què et sembla que li ho demana?

 

UN POEMA AMB MÚSICA

 
Els poemes que escrivien els trobadors eren cantats pels joglars a les corts dels castells. Ens han pervingut poques partitures que recullin la música d'aquests poemes, però a continuació podràs llegir-ne un del qual també conservem la música. El poema es titula "Can vei la lauzeta mover" ("Quan veig l'alosa aletejar") de Bernat de Ventadorn

 

 

A continuació si cliqueu sobre la icona podreu sentir la versió musicada del poema:

 

Can vei la lauzeta mover

de joi sas alas contra. L rai

que s'oblid e.s laissa chazer

per la doussor c'al cor li vai,

ai! tan grans enveya m'en ve

de cui qu'eu veya jauzion,

meravilhas ai, car desse

lo cor de dezirer no.m fon.

 

Ai, las! tan cuidava saber

d'amor, e tan petit en sai!

car eu d'amar no.m posc tener

celeis don ja pro non aurai.

Tout m'a mo cor, e tout m'a me,

e se mezeis'e tot lo mon;

e can se.m tolc, no.m laisset re

mas dezirer e cor volon.

 

Anc mon agui de me poder

ni no fui meus de l'or'en sai

que.m laisset en sos olhs vezer

en un miralh que mout me plai.

Miralhs, pus me mirei en te,

mán mort li sospir de preon,

c'aissi.m perdei com perdet se

lo bels Narcisus en la fon.

 

Quan veig l'alosa aletejar

joiosa al raig matinador,

com defalleix i es deixa anar,

que el cor li vessa de dolçor,

tan gran enveja m'ha copsat

d'aquell ocell que veig joiós,

que em meravell que el cor,dardat

pel gran desig, no en resti fos.

 

Ai las, que poc que sé d'amar,

tant que me'n creia sabedor!

Perquè d'amar no em puc estar

la qui no sap raó d'amor.

Roba el meu cor, que és furt malvat,

i el cor del món i el seu, tots dos,

i fuig, deixant-me, en soledat,

desigs ardents, cor anhelós.

 

Senyor de mi no só d'ençà

d'aquell instant enfollidor

que em va deixar sos ulls mirar,

mirall plaent de gran claror.

Oh mirall, des que m'hi he guaitat,

m'he mort endintre sospirós,

car endinsant-m'hi, m'hi he ofegat,

així en la font Narcís formós.

 

Descarrega el full de respostes clicant la icona i desa'l a la teva carpeta personal amb aquest nom: "trobadors.elteucognom". Un cop hagis respost totes les preguntes, envia'l a la bústia de la matèria.