L'hivern és per no fer res. Només cal fixar-se en el que passa a la natura. La majoria de plantes són com mortes, algunes només viuen sota terra, d'altres els cauen les fulles i només en queda l'esquelet, i les que no tenen més remei aguanten la cosa com poden. I els animals si fa no fa el mateix: alguns també el passen sota terra, els que poden se'n van cap a contrades més calentetes i assolellades, i els que es queden surten tant poc com poden.
En canvi per nosaltres torna la bogeria. Encara no fa dos dies que hem començat l'hivern i vinga sortir, vinga anar amunt i avall, quasi sempre carregats de paquets que per mes inri no són per a nosaltres. I tot mogut per una de les coses que sembla ens diferencia de la resta d'organismes: la capacitat de pensar, la capacitat d'abstreure, el no donar més importància que la que tenen a unes dates pel sol fet de dir-se NADAL.
Sort que després de la penitència de festes i celebracions comencem un nou any, dotze mesos més repartits en quatre estacions que a ben segur ens ompliran de joia i de felicitat.