La tardor és diferent. Les fulles dels molts arbres es tornen de colors. Tots els organismes es preparen com poden per l'hivern que s'acosta. Els uns inflant les llavors que els han crescut, d'altres afartant-se tant com poden per tenir un bon tou de greix.
En el nostre cas, però, tornem a marcar la diferència. Qui més qui menys, i malgrat descomposicions, pèrdues de maletes i rebuts incomprensibles, ha gaudit de l'estiu, aquesta època en la que deixes de treballar durant tres setmanes per acabar més rebentat que mai.
S'acaben les sorpreses. Els companys de treball són els de sempre. La canalla torna a tenir un horari fix i poden quedar aparcats en qualsevol col.legi. Els dies s'escurcen, les nits s'allarguen i poc a poc ens podem anar fent unes rutines que ens alliberen del neguit d'estacions anteriors i ens tornen a la normalitat.
Encara que tanta tranquil·litat alguns no la paeixen del tot i acaben sentint-se desorientats, perduts, angoixats, ens resum, el que ara en diuen deprimits.