LES ESTACIONS A L'ANY 2012

A l'hemisferi Nord l'estació més llarga és l'estiu i la més curta l'hivern. Només cal recordar que a l'hivern hi ha un mes amb 28 o 29 dies (els anys de traspàs) i a l'estiu hi ha dos mesos seguits amb 31 dies. La durada de les estacions varia molt pocs minuts d'un any a l'altre. En canvi el dia i l'hora del pas d'una estació a l'altra, varia molt. A la llarga pot variar entre un marge d'un, dos i fins a tres dies. Per exemple l'any 2011, el canvi d'estacions es va donar de manera diferent:

LES ESTACIONS A L'ANY 2011

Estació	Comença	hora UTC	durada
Primavera	diumenge 20 de març	23 : 21	92 dies 17 hores 56 minuts
Estiu	dimarts 21 de juny	17 : 16	93 dies 15 hores 48 minuts
Tardor	divendres  23 de setembre	09 : 05	89 dies 20 hores 26 minuts
Hivern	dimarts 22 de desembre	05 : 30	88 dies 23 hores 44 minuts

En un segle, la primavera s'ha escurçat 1 h i 50 minuts. L'hivern ha perdut 57 minuts. L'estiu ha guanyat 1 h 03 min. i la tardor s'ha allargat 1 h i 46 min.

Calendari i durada de l'any

La Terra dóna un tomb complet a la seva òrbita solar cada 365,2422 dies. L'any ha de contenir però un nombre enter de dies. La solució consisteix en fer un calendari en el que es vagin compensant les fraccions de 0,2422. Per això afegim en els anys bixests un dia al febrer. Però compte! L'hivern astronòmic ha de durar exactament el que li toca, no un dia més. Aquest fet és la causa de la variació del dia exacte en què es passa d'una estació a l'altra.

El calendari de 365 dies el feien anar ja els romans abans de Juli César. Però el calendari "s'avançava". Algunes festes de primavera, tradicionalment "ben datades" des de la fundació de Roma (708 aC) se celebraven en ple hivern en temps de Juli César (46 aC).

La reforma de Juli César (anomenada juliana) va introduir l'any de traspàs o bixest, que sumava un dia cada 4 anys. Per compensar la pèrdua de dies acumulada des de l'any 708 aC va "crear" un sol any de 445 dies distribuïts en 15 mesos: l'últim abans de l'era juliana o "any de la confusió". Seguidament tots els anys tindrien 365 dies tres anys seguits i 366 dies el quart. Segons aquell calendari:

Però ara el calendari es retardava, encara què en una fracció molt petita. Es guanyaven dies: L'any 1582, en el qual el papa Gregori XIII introduí la reforma vigent actualment, s'havien guanyat uns 10 dies que, simplement es van suprimir així: al dijous 4 d'octubre va seguir el divendres 15 del mateix mes. La nova compensació es faria eliminant els anys bixests corresponents a les centúries: el 1700, 1800, 1900... no serien bixests excepte en el cas que fossin múltiples de 400: el 1600, el 2000 i el 2400 si que serien bixests. Segons aquest calendari, anomenat Gregorià:

La diferència amb la realitat és de 0,0003 dies o bé 26 segons de mitjana per any: cada 3323 anys es guanya un dia... Fàcilment compensable no fent bixest l'any al que li correspondria ser-ho abans d'acabar el cicle, es a dir el 4904 probablement no el faran bixest. El cicle de les estacions és conserva així d'una manera pràcticament indefinida, a condició de què el dia d'inici de cadascuna sigui variable i es compensi al llarg dels anys.

Actualment el dia de l'inici de la primavera i el de l'hivern són els que presenten més variació. Al present segle la data de l'equinocci de primavera (dit també vernal), ja no es tornarà a donar en 21 de març i tornarà, després de més de dos segles, el 19 de març. El darrer 21 de març equinoccial d'aquest segle va ser el de 2007. Ho podem veure a la taula següent:

L'inici de l'estiu ha caigut sempre en 20, 21 o bé 22 de juny. No caurà en 22 en el segle actual, i pel que fa a la Tardor sempre s'havia iniciat en 22 o 23 de setembre. Al present segle apareixerà el dia 21 per primera vegada, al calendari Gregorià. Això passarà l'any 2092, com podem veure a la següent taula.