Introducció
A l'any 1982, dos anys abans de la seva mort, Vinyoli guardava encara
un record ben viu de la seva estada a Santa Coloma i responia d'aquesta
manera en una entrevista de Lluís Busquets i Grabulosa: "Els
estius? Ah, això sí: la mare aconseguia que poguéssim
fer salut, com se'n deia abans, en algun poble, també gràcies
a amistats. De més o menys els vuit anys fins als disset anys
els vaig passar a Santa Coloma de Farners, La Selva, vila el paisatge
de la qual ha estat més tard literaturitzat en algun dels meus
primers llibres. Recordo que allí hi vaig passar les millors
estones de la meva adolescència: les passejades a la plaça,
el tennis, els boscos."
L'entorn humà i natural de Santa Coloma estan en l'origen
de l'obra de Joan Vinyoli, un dels poetes catalans més importants
del segle XX, potser el més autèntic i comunicatiu,
i segur que el que més va arriscar en l'immersió en
les profunditats de l'ànima. D'ell n'havia dit Salvador Espriu;
"és un dels nostres escassos veritables poetes",
i el també poeta Francesc Parcerises; "és la veu
més alta i impressionant de la lírica catalana contemporània".
Joan Vinyoli va ser anomenat fill adoptiu de Santa Coloma,
a títol pòstum, a l'any 1991 i el "retrobament"
definitiu amb el nostre poble es produeix a partir de l'any 2002,
quan aquest important equipament cultural que és la biblioteca
passa a ser de titularitat municipal i a dir-se oficialment Biblioteca
Municipal Joan Vinyoli.
1. La felicitat dels estius viscuts
a Santa Coloma
Joan Vinyoli i Pladevall (1914-1984) va néixer a Barcelona.
A l'any 1919 naixia la seva germana Carme i poc després moria
el pare, que era metge. Davant d'aquests circumstància, Josep
Fornés, de Ca la Xifra, que havia estat company d'estudis del
pare, diu a la mare que quan vulguin poden venir a estiuejar a Santa
Coloma i que quan en Joan tingui l'edat podrà entrar a treballar
a l'editorial Labor de la que n'és copropietari.
A partir de l'any 1922 vindran a estiuejar a Santa Coloma. I ho fan
en el primer pis de Can Cuera, al carrer aleshores Beat Dalmau n.
34, que la mare lloga i on hi passaran els estius sencers, des de
les darreries de juny fins a finals de setembre. Amb ells també
vindria la tia Mercè, germana de la mare.
A la tardor de l'any 1931 Joan Vinyoli entra a treballar a l'editorial
Labor i en els anys següents només vindrà els caps
de setmana i en els períodes de vacances per reunir-se amb
la mare i la germana. Durant els estius dels anys de la guerra civil,
elles continuaren vinguent.
També vindrien a estiuejar a Santa Coloma els seus oncles,
Emili Vinyoli i Ignàsia Agell, que viurien en un pis del carrer
del Delme. Després de la guerra, tant la mare del poeta com
els oncles vingueren durant molts anys i força gent del poble
encara els recorda. Joan Vinyoli encara tornaria a Santa Coloma en
viatges ara ocasionals, per fugir de les cabòries de la feina
i també per visitar algunes amistats.
Curiosament, aquesta vinguda a Santa Coloma podem considerar-la com
un retorn als orígens, tota vegada que un rebesavi de Joan
Vinyoli, Pius Viader i Viader, era fill de la nostra població
que emigrà a Cuba al segle XVIII. La seva filla es casaria
amb un Vingoli d'ascendència italiana; d'aquest matrimoni en
seria fill Panxo-Juan FranciscoVinyoli i Viader, advocat que tornaria
des de Cuba a Barcelona i seria l'avi del poeta.
Per un nen i després noi de Barcelona, els sojorns estiuencs
a Santa Coloma, en plena natura i en període de vacances escolars,
són plens de felicitat i resulten una font de sensacions i
descobertes extraordinària.
Podem imaginar-nos el nen Vinyoli a la riera, saltant damunt les
pedres, pescant carbassudes i peixos, o berenant pa i xocolata prop
de la font de Sant Salvador, la Font Picant o la de Santa Llúcia,
fent les primeres incursions pel rocar i els camins rogencs del nostre
paisatge, i jugant a lladres i serenos en el pati de Can Geronès.
Poca estona devia parar al primer pis de Can Cuera, des d'on, això
sí, a les nits d'intensa xafogor i mal dormir podia sentir
el sereno donant l'hora. Farners serà un dels indrets predilectes,
i des del turó del vent podrà veure la mar llisa
i blava i admirar els primers crepuscles.
 |
Joan Vinyoli, a Farners, amb el mocador al cap,
quan tenia 9 o 10 anys.
(Arxiu C. Vinyoli)
|
De més gran, el trobem jugant a ping-pong a Can Panxo o a tennis
a les pistes de Can Bolós on s'entrenaran tota la colla de joves
per anar a competir a les pistes del balneari i a poblacions com Banyoles
i Olot. També era habitual trobar-lo a la biblioteca de La Caixa
i al Parc del Bon Mot, passant l'estona fent les primeres lectures entre
les quals podem destacar La gesta dels estels de Salvat-Papasseit
o Les desventures del jove Werther de Goethe. Els banys predilectes
eren a la Gorga d'en Vilar on hi anaven en bicicleta o a les basses
d'alguns masos com a Can Massaguer, Ca l'Oller o Can Falqués.
El Vinyoli de la noiesa freqüenta la plaça on els seus
bancs, sota l'empara del campanar, són llocs de reunió
amb amics i amigues. Acostuma a vestir de manera elegant, a vegades
tot de blanc i amb espardenyes de vetes. Al Parc de Sant Salvador
hi ha l'Hotelet, lloc de trobada i relació.
 |
Joan Vinyoli al parc de Sant Salvador cap a
l'any 1931 (és el segon per l'esquerra de la fila del
davant).
|
Però, sobretot, viu plenament la nostra Festa Major, culminació
festiva del període estival, on aquells joves participen activament
en els balls de sardanes a la plaça, les sessions de cinema
i teatre o els balls de nit en el "Círculo Columbense"
o a l'"Ateneu Popular" . També freqüentarà
les festes i aplecs de pobles i llogarrets veïns, com ara Castanyet,
Brunyola, Sant Marçal, Riudarenes i Anglès on la colla
d'amics s'hi desplaçaran a peu.
 |
Joan Vinyoli (vestit de blanc i amb els braços
plegats) a la plaça Farners en un dia de Festa Major
poc abans de la guerra civil. L'acompanyen E.Monegal, M.Rodés,
R.Aspa i J.Bofill.
(Arxiu Anna R. Monegal)
|
2. Els inicis del
poeta
En un poema de la sèrie titulada "D'una terra", en
la que s'hi pot reconèixer fàcilment el nostre paisatge,
localitza el moment del descobriment de la poesia:
"...Filla del
cel, allà, la poesia
un dia vaig trobar de bon matí:
en un tombant secret que jo sabia,
vora el torrent humit la vaig sentir..."
Vinyoli parlava en l'intimitat familiar d'un somni que havia tingut
a Santa Coloma i el considerava el moment de la revelació de
la seva condició de poeta. Vinyoli havia somiat que uns cavalls
desbocats se l'emportaven. El poeta interpretaria que aquests cavalls
eren la mateixa poesia.
En la biografia de Vinyoli hi trobem també diferents episodis
de rellevància literària que el vinculen a Santa Coloma:
Cada estiu, el dia de la Mare de Déu d'Agost, hi havia festa
grossa al pati de Can Geronès; l'any 1926 representen l'obra
d'en Folch i Torres "El més petit de tots" i en Joan
n'és protagonista; a l'any següent hi celebrarien uns
jocs florals d'àmbit local i guanyaria la Viola d'Or amb un
poema dedicat a la Mare de Déu de Montserrat que no es conserva.
El 1930 publica la prosa poètica "De la nostra ciutat"
al programa de la Festa Major. A l'any 1931 fa un curs de català
a la biblioteca de La Caixa.
 |
Cloenda del curs de català impartit
per Mossèn Jordà a l'antiga biblioteca de La
Caixa a l'estiu de l'any 1931. Joan Vinyoli assistí
al curs i és el que fa tretze començant a comptar
des de dalt (té la mà a la barana i vesteix
pantaló blanc amb jaqueta fosca). Al peu de l'escala
hi podem reconéixer Pompeu Fabra, que va ser convidat
a l'acte de cloenda
(Foto: March. Arxiu Històric Comarcal
de Santa Coloma de Farners)
|
A l'any 1949 és premiat en el IV Concurs Literari del "Círculo
Cultural Columbense". Hi presenta amb el lema "De vida i
somni" tres poemes que després, amb algunes variants,
foren publicats en el llibre "Les hores retrobades"(1951)
amb els títols "Els dies", "Viure, morir, perdent-se
l'un en l'altre" i "El poeta adolescen"t (III)".
La prosa poètica "De la nostra ciutat"
L'any 1930, amb 16 anys acabats de fer, Joan Vinyoli publicava aquest
escrit de creació en el programa de la Festa Major. Es tracta
d'una prosa poètica on el jove Vinyoli evoca la nit de la Festa
a partir de la figura del sereno. Aquesta fresca i expressiva composició,
editada amb una deliciosa tipografia de l'època, és
molt important bàsicament per tres raons. Primer, perquè
des del títol mateix, "De la nostra ciutat", el futur
poeta manifesta un clar sentiment de pertinença i integració
al nostre poble. Després, perquè ara per ara és
l'escrit de creació més antic que es coneix de Vinyoli.
I, finalment, perquè ja hi trobem prefigurats alguns temes
i símbols que tindran una presència fonamental en l'obra
posterior; en efecte, el sereno -persona que vetlla i guarda la nit
i que és l'únic que en pot conéixer els misteris-
, el cant d'un ocell i el silenci que renaix són imatges amb
alta càrrega simbòlica que seran recreades de manera
recurrent en tota la seva obra.
 |
3. Nostàlgia d'un
paradís
L'estada de Vinyoli a Santa Coloma li deixa una empremta que ocuparà
un lloc fonamental en l'univers simbòlic de la seva poesia.
La riera i la seva aigua cristal.lina, el rocar, les alzines sureres,
el so de les destrals dels llenyataires d'aquells temps i les fonts
són alguns dels elements del paisatge colomenc que impregnen
i són condiment substancial dels seus poemes.
Els estius de la noiesa i joventut són evocats sovint amb
un to nostàlgic com si es tractés d'un paradís
perdut però recuperable a partir del record i de la formalització
literària. Fins al punt de mitificar i deïficar aquests
mesos d'estiu:
"Alzinars beneïts!,
rouredes estimades!, laberint pur on es filaven els meus somnis!
Juliol, Agost, déus llenyataires, colpeixen, encara avui,
com sempre, alts arbres immortals, i jo escolto i em meravello sempre
de la puresa dels cops de les destrals invisibles. ... Sabré
encara trobar el sender fins al cristall que serpenteja pel fons
inextrincable? Pel relisser que baixa des del trencat fins a la
bocana del gorg, l'estiu, a poc a poc, es despenja. Lianes, selva
de goig, quietuds meves!"
A vegades, el record és molt concret i es refereix a episodis
precisos com els jocs de tennis o el ping-pong. Ho podem veure en
el poema "Temps", escrit al 1976, on ens transmet el conflicte
que pateix entre la nostàlgia del passat i la reafirmació
en el present:
"Torna'm, ah, torna'm
als anys
de la noiesa,
amb
els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
i
el ping-pong.
No.
No.
Torna'm a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs.
I
me n'alegro."
O bé a les arrossades que feien diferents famílies
estiuejants a Farners a finals de setembre per a celebrar l'acabament
de les vacances i el retorn a Barcelona:
"A l'esplanada
de 'ermita
s'hi feien arrossades.
Sé les graelles plenes
de carn i l'ombra
de les alzines
sureres."
 |
Celebració a Farners de l'acabament
de les vacances, a finals de setembre de l'any 1930 o 1931.
Vinyoli està dret al costat del capellà que
porta paraigües (la fotografia està escapçada
just pel seu front). La segona senyora que està dreta
al darrera és Emília Pladevall, mare del poeta,
i la nena que està al centre de la foto la seva germana
Carme.
(Arxiu Anna R. Monegal)
|
I, com en molts adolescents colomencs, les excursions i aventures
pel rocar, sovint a la recerca de cristall de roca, deixarien rastre
en el seu imaginari i uns quaranta anys més tard escriuria
aquest vers: "Hem penetrat en coves
de cristall de roca" .
Finalment, en el poema "Passeig d'aniversari", escrit poc
abans de la seva mort, i de to marcadament elegíac, hi trobem
encara aquesta estrofa on el poeta torna a fer referència a
la noiesa i a l'alzinar, elements que cal interpretar una vegada més
com a senyals d'evocació d'aquest paradís sempre present
en la poètica de Vinyoli.
"Ara camino pel vell casc urbà
mentre viatgen cap als seus destins
els vells amics, les dones i els bocins
del que era jo, de noi, perdut a l'alzinar."
Així, doncs, podem afirmar que el galop dels cavalls desbocats
del somni que va tenir Joan Vinyoli a Santa Coloma, es pot sentir
al llarg de tota la seva obra i d'una manera recurrent en forma de
record, d'evocació, de mitificació i, sobretot, de nostàlgia
d'aquells paradís que el futur poeta havia fundat en els seus
estius al nostre poble.
|
|
