PRÒSPER

Pròsper és el nom del protagonista de La Tempesta de Shakespeare. Com Pròsper, Vinyoli es reafirma sentint-se magià de la nit, i convoca bruixes, dimonis i grius. La nit és l'espai predilecte del poeta. Hi entra per "l'encesa posta de sol" i és el moment on, embriagat de silenci, podrà dur a terme el procés catàrtic de transfiguració de l'experiència viscuda en matèria lírica. És la nit que tindrà múltiples formalitzacions en tota la poesia de Vinyoli; "la nit perfectiva", la de "la foscúria que germina", ...

Cal vincular la presència del símbol de "la nit" -que es pot trobar gairebé en una tercera part dels poemes de Vinyoli- i també el del "capvespre" o "posta", amb el particular to crepuscular que, com ja hem vist en el poema anterior, desprèn globalment la seva poesia.

El símbol del "griu" -ésser mitològic amb cos de lleó i cap d'àguila- apareix en tres poemes de Vinyoli i dóna títol a un llibre que es caracteritza per l'elevat nombre de poemes de to sensual i eròtic. Ens remet indefectiblement a la possibilitat de fusió en un sol ésser de l'amant amb l'amat, unió, no cal dir, d'ordre físico-espiritual.

El paisatge colomenc també apareix en aquest poema: "Temple d'alzines sureres" és una reïxida síntesi de les monumentals formacions granítiques i dels boscos d'alzines sureres on aquelles semblen rebrotar. Cal considerar la hipòtesi que en aquesta imatge Vinyoli superposi simultàniament el paisatge de Santa Coloma i el de Begur que va conèixer més tard, en els estius del 1953 fins al 1978.