BRANQUES

Avancem cap a la mort. I els amants ho fan acompanyant-se mútuament, com dues branques del mateix bosc. La metàfora sobre la qual es basteix el poema conté elements que poden vincular-se a la naturalesa de Santa Coloma -"bosc d'alzines i de roures"- i "la destral del boscater" ens remet potser, encara que amb un altre sentit, als llenyataires dels primers poemes de l'itinerari i al símbol del "boscater" introduït a partir del llibre El Callat (1956).

En aquest poema hi trobem alguns elements estrilístics força característics de la poesia de Vinyoli com ara la metàfora sostinguda al llarg de tot el poema, la tendència a l'austeritat expressiva i, finalment, el trencament de versos i la seva disposició en diferents línies per a remarcar pauses i ritmes.