EL PRIMER ESTEL

Aquest poema, que acaba amb un vers manllevat a Leopardi, i escrit poc temps abans de la seva mort, ens deixa entreveure un ànim esperançat i una certa resignació. El pressentiment que té el poeta d'una "vida auroral sempre futura" és tota una declaració de confiança vers el més enllà.

Fins i tot podríem parlar d'una certa formulació de l'etern retorn nietszcheà. De fet, aquest poema pertany a la primera part de Domini Màgic (1984) que està encapçalada per una citació de Nietszche: "Aquesta és la tardor: que et trencarà un dia el cor".

És curiós observar com un poeta indagador com Vinyoli sembla que, per fi, en els darrers llibres, ha trobat algunes certeses i respostes, alguns "besllums de permanència feliç", "l'oasi del pur estat beat".