L'ARBRE INCANDESCENT

Poema d'amor on una cadena d'imatges juxtaposades culminen en una bella explicitació metafòrica de l'acte amoròs amb la imatge de la parella d'amants que es transforma en "un sol arbre incandescent, impropi de la terra". Es tracta d'un poema d'ascensió, d'imatges oníriques, de progrés, cap a al foc de l'amor, un altre dels temes clau de la poètica de Vinyoli.

Les formacions de roca granítica contenen cristall de roca. Ha estat habitual en moltes generacions d'adolescents colomencs la recerca d'aquest cristall de roca que es podia trobar amb facilitat quan els picapedrers obrien amb explosius les monumentals roques per poder treballar amb trossos menys pesants i picar-les fins a obtenir-ne llindes per a les portes o pedra escairada per al revestiment de façanes. Afortunadament, ara, aquesta activitat està molt restringida per tal de protegir el rocar. Podem imaginar-nos el jove Vinyoli trescant pel rocar de Santa Coloma, penetrant en les moltes coves i admirant el polièdric cristall de roca que s'hi podia trobar.

Podem considerar també la hipòtesi que el campanar de les escales de cargol sigui el de l'esglèsia de Santa Coloma, situada a la Plaça Major i que agombola la plaça els bancs de la qual eren lloc de trobada de Vinyoli i la seva colla, i el centre de les activitats del poble.