PLATJA DURA

La nostàlgia del temps viscut és un altre dels temes cabdals de la poètica vinyolina. Per via del poema el poeta aconsegueix recuperar el record i perpetuar-lo. D'aquesta manera, aconsegueix aturar les hores i "encendre fogueres". Encara que, finalment, com bé sap el poeta, la lluita és a perdre perquè les ones del temps baten "damunt la sorra bruta, negrosa, de la platja dura dels anys viscuts".

Sovint, aquesta nostàlgia apunta cap a aquells estius de felicitat viscuts a Santa Coloma. Per aquesta raó, no és estrany que hi trobem intensos records, molt localitzats en l'espai i el temps, d'aquella estada. En aquest cas, les arrossades "a l'esplanada de l'ermita" i a "l'ombra de les alzines sureres" són les que unes quantes famílies estiuejants feien al llogarret de Farners, a finals de setembre, cada any, per celebrar l'acabament de l'estiu i, per tant, de les vacances. I el "turó" des d'on Vinyoli ens emmena a deixar anar "la imatge de les coses passades" podria ben ser el Turó del Vent, indret mític de formació rocosa, proper a l'ermita i al castell, i l'ascensió al qual suposa una de les primeres aventures de la mainada d'aquestes contrades.