Durant força anys, l'Australopithecus afarensis, descobert arran de les excavacions fetes per un equip internacional entre 1972 i 1977 a Etiòpia, ha esta considerat el primer homínid i ho és en certa manera, ja que els seus predecessors, encara en fase d'estudi i discusió, no són gaire coneguts.

Les seves restes, força abundants en comparació als materials corresponents a ramidus i anamensis es poden trobar a diversos paisos de l'Africa Oriental (Kenya, Tanzània i Etiòpia). La durada de l'espècie també es coneguda i es pot datar de forma molt concreta. Les petjades de Laetoli, resta fóssil més antiga tenen 3.700.000 anys, mentre que les mes modernes (AL 444-2) tenen uns 3.000.000 d'anys. Lucy (AL-288-1), la seva representant més famosa, té uns 3.200.000 anys.

Si passem a comentar els trets físics ens crida la'atenció un clar dimorfisme sexual, que ens pot portar a pensar que els mascles eren possiblement polígams. L'alçada per exemple, estava al voltant d'un metre en les femelles mentre que els mascles arribaven a 1'5 m. Les diferències també eren força considerables pel que fa al pes, 25 kg les femelles i 50 els mascles.

Totes aquestes dades però, no són gaire significatives en el camí que va del simi a l'home. Quines són doncs les diferències que ens permeten assegurar sense cap mena de dubte que l'afarensis és el nostre avantpassat. En primer lloc el seu bipedisme plenament assolit i demostrat no fa gaire (setembre de 1996) mitjançant un model per ordinador a l'Universitat de Liverpool. Bipedisme que és possible gràcies als següents canvis evolutius: modificació de l'articulació fèmur/maluc, modificació de l'angle format per les dues parts de la cama al genoll i la modificació del peu. Canvis cranials que l'acosten a nosaltres com ara la modificació de la forma de l'arc dental (més arrodonit en l'afarensis i en els humans), la reducció del diastema (espai entre els canins i els incisius) i la mida més petita dels canins. El que considerem com a tret més definitori de la nostra espècie però, el cervell, no sembla haver tingut gaire importància en les primeres passes cap a l'hominització, ja que la capacitat cranial de l'afarensis era força pobre, de 400 a 500 cc.

Tot i que els canvis són considerables ens trobem encara molt lluny de l'home, encara falta més d'un milió d'anys per que el primer representant del gènero Homo trepitgi Àfrica i l'afarensis conserva encara trets simiescos com són els braços i els dits força llargs i les mans lleugerament corbades, característiques totes molt adients per a trepar als arbres.

Si parlem de l'hàbitat ens trobem amb el que ens diu el tópic. Hi ha hagut una clara modificació a l'entorn característic dels simis antropoides. Mentre que aquests viuen a zones mes selvàtiques, l'Afarensis viu a zones de sabana amb poca vegetació arbòria, però sense acabar d'allunyar-se del bosc protector. Si té però característiques a compartir amb els seus parents primats com ara els costums socials, viuen en petits grups probablement units per llaços familiars.

La seva alimentació és, com podríem esperar, molt semblant a la dels ximpanzès. Menja fruites, ous, insectes i petits animals.

Darrera revisió feta el 24/05/97