L’habitatge

Introducció

Aquesta pàgina conté un breu resum per facilitar-te l'estudi o el seguiment de les classes. En cap cas ha de substituir els apunts de classe.

Per facilitar-ne la impressió, no s'han utilitzat grans títols ni recursos gràfics a fi que siguis tu el que destaqui el que consideris més important.

Factors d'infuència en la construció d'un habitatge

Els factors que més han influït en la forma dels habitatges al llarg del temps han estat:
  • El clima.
  • Els materials disponibles.
  • Les costums i formes de vida.
  • Els mètodes de construcció.

Evolució de l’arquitectura:

  • L’origen de la arquitectura es situa en l’antiga Messopotàmia i a Egipte. Els arquitectes es dedicaven exclusivament a les grans obres com temples i palaus.
  • L'arquitectura Grega destaca l’aspecte estètic i la unificació d’estils els més importants el Dòric, el Jònic i el Corinti. Està dedicada bàsicament a la construcció de temples i altres edificis sagrats.
  • L'arquitectura Romana destaca per la construcció de palaus i temples obres civils com ponts, aqüeductes i amfiteatres. Primeres construccions d’habitatges amb unes distribucions estudiades.
  • El romànic s X a XIII  es un estic molt sever, i funcional, destaca per la utilització de l’arc de mig punt i la bovera de canó suportats per grans parets.
  • El gòtic s XIII a XV estructures més lleugeres, utilització de l’arc ogival, present en palaus, monestirs, universitats i catedrals.
  • El renaixement sXV i XVI estil de línies simples inspirat en les construccions gregues i romanes.
  • El barroc  estil posterior al renaixentista molt carregat en l’ornamentació.
  • El modernisme  moviment que es dona principalment a Catalunya a finals del sXIX i principis del XX.
  • Arquitectura contemporàniacomença a mitjans del sXX, destaca per les línies simples i la utilització de nous materials.

Disseny i representació gràfica d’un habitatge

El disseny d'un habitatge comença amb la plasmació de la idea per mitja de embossos i croquis. Aquest posteriorment donaran lloc a una sèrie de plànols definitius i la memòria del projecte.

La representació gràfica d’un habitatge es fa per mitja de plànols dibuixats a escala , utilitzant principalment el sistema de vistes.

  • La vista de planta mostra l’edifici des de dalt. S’utilitza per representar la majoria de parts de l’edifici: fonaments, distribucions, instal·lacions, cobertes.
  • Les vistes d’alçat i perfil s’utilitzen per representar les façanes, seccions i alguns detalls de la construcció.

En ocasions també s'utilitzen les representacions en perspectiva per mostrar la casa tal com quedarà un cop acabada.
La perspectiva cònica és la més utilitzada en construcció. Tot i que també es pot utilitzar la perspectiva isomètrica i la cavallera.

Escala de representació

Escala = Mida dibuix : Mida real

Tots els plànols de construcció es fan a una escala de reducció normalitzada.

Escales normalitzades en construcció
1:10
1:20
1:50
1:100
1:200
1:500
1:1000
Detalls
Vistes de planta i alçats
Plànols d'emplaçament

Tipus de plànols

  • Plànol de situació o emplaçament indica el lloc on esta ubicat l’edifici en relació a carrers, places, urbanitzacions etc.
  • Plànol de fonaments indica la forma i tipus de fonaments, així com la xarxa de desguàs, arquetes i connexió amb la xarxa de clavegueres.
  • Plànol de façanes representa les diferents façanes de l’edifici.
  • Plànols de plantes de distribució descriu la distribució interna de l’edifici, separacions, accessos, mobiliari, etc.
  • Plànol de coberta representa la teulada o el terrat de l’edifici i altres elements constructius com: xemeneies, tubs de ventilació, antenes, etc.
  • Plànol de secció és una vista en alçat d’un tall de l’edifici, permet veure aspectes com les alçades interiors.
  • Plànol d’instal·lacions mostra les diferents instal·lacions d’aigua, gas i electricitat, TV, telèfon, etc.

Tots aquest plànols poden incloure detalls constructius a diferent escala per facilitar-ne la seva representació.

La memòria
En el projecta d'un habitatge junt amb els plànols, també es confecciona una memòria on es detalla els tipus de materials, detalls referents a la construcció i cost econòmic de l’obra.

 


Els Materials de construcció

Petris

Naturals

Granit
Marbre
Pissarra

Transformats

Ciment
Guix
Calç

Ceràmics

Tova

 

Obra cuita

Maons, totxanes, teules, rajoles, revoltons...

Porcellana

Sanitaris, rejoles

Vidre

 

Aglomerants

Morter

de ciment
de guix
d
e calç

Formigó

 

Altres materials

Fusta

Natural
Transformada

Plàstics i fibres

PVC
Fibra de vidre
Tela asfàltica

Metalls

Acer
Alumini
Coure

Pintures

 

 

El formigó

El formigó és un material compost format per una mescla de  ciment, grava, sorra i aigua.

El formigó es fabrica en formigoneres, aquestes generalment estan instal·lades en camions.

Un cop fet el formigó s’aboca dins l’encofrat, que és un motlle que donarà la forma al formigó un cop endurit.

Formigó armat

El formigó és molt resistent a la compressió però poc resistent a la tracció. Per aconseguir que els elements fets de formigó siguin resistents a la tracció a seu interior es posen unes barres de acer coarrugat (barres amb unes rugositats que faciliten la adherència).

 


 

Construcció d'un habitatge

Fases:

  •     Projecte
  •     Permís d’obra
  •     Preparació del terreny
  •     Fonaments
  •     Estructura
  •     Tancaments
  •      Coberta
  •      Instal·lacions
  •     Acabats
  •     Cèdula d’habitabilitat

 

Preparació del terreny

 

Anàlisi del terreny. Abans de començar l’obra s’ha de fer un anàlisi geotècnic del terreny per comprovar-ne les seves característiques. Del resultat de l'anàlisi en depèn el tipus de fonament.

La neteja del terreny consisteix en retirar els arbres, matolls, roques i altres elements innecessaris.

L’anivellació consisteix en fer el moviment de terres fins a deixar la superfície on es construirà completament plana i horitzontal.

 

Fonaments

Els fonaments són els elements que serveixen de base a l’edifici i el fixen al sòl.

Els fonaments són la base de l'edifici.És la part de l’obra que queda sota terra.

La seva forma, dimensions i profunditat depenen del tipus d’edifici i de les característiques del terreny.

Un del de fonament més utilitzats consisteix en fer unes rases i omplir-les de formigó (fotografia). En altres ocasions cal fer uns pilons més clavats a terra.

El material més comú en la construcció dels fonaments és el formigó i el formigó armat.

Les fases de construcció dels fonaments són:

  • Replanteig de la forma del fonaments sobre el terreny.
  • Construcció dels murs de contenció.
  • Excavació de les rases i perforació de pous per les sabates que formaran la base dels pilars i columnes.

L’estructura

Estructura és la part més resistent de la construcció, suporta les carregues i les forces que actuen sobre l’edifici.

Els elements que formen l’estructura són:

  • Els pilars i les columnes, elements verticals, de forma prismàtica i cilíndrica respectivament, que suporten les bigues i els forjats.
  • Parets mestres o de carrega són les parets que suporten les bigues o els forjats.
  • Els forjats, conjunt d’elements que formen la divisió en plantes d’un edifici.
  • Bigues són elements de formigó armat o acer laminat que suporten les carregues dels forjats i les cobertes. Les bigues descansen sobre les parets mestres, els pilars o altres bigues més grans anomenades jàsseres.

L’estructura pot ser dels següents materials:

        • Formigó armat
        • Acer
        • Materials ceràmics
        • Materials petris
        • Fusta

 

El forjat

El forjat és l’element de divisió d’un edifici en diferents plantes.

El forjat te una funció estructural ja que és l’element que suporta directament el pes de les persones, mobles i altres objectes dipositats en cada plata.

Tipus de forjat

  • Forjat unidireccional format per bigues.
  • Forjat reticular.

 

Forjat unidireccional

  • Està format per bigues de formigó armat que se sostenen en les parets mestres o en les jàsseres.
  • Les bigues tenen una separació entre elles de 50 o 60 centímetres.
  • Entre cada filera de bigues es col·loquen unes peces ceràmiques anomenades revoltons.
  • Damunt d’aquesta base el col·loca la capa de compressió que és una capa de 5 cm de gruix formada per una malla d’acer recoberta de formigó.
  • La capa de compressió té la finalitat de repartir les carregues entre totes les bigues.
  • Sobre la capa de compressió es col·loca el paviment

 

Forjat reticular

  • Està format per una llosa de formigó armat amb unes nervadures d’acer en dues direccions que permeten repartir totes les càrregues sobre els pilars.
  • En aquest tipus de forjat no s’utilitzen bigues.

El terra

És la cara superior del forjat recoberta generalment de material ceràmic (mosaic), marbre o fusta (parquet).

El sostre

És la part inferior del forjat pot ser de diversos materials però els mes habituals són el guix, la fusta o les plaques d’alumini.

Quan entre el forjat i el sostre hi una càmera d’aire el sostre rep el nom de fals sostre. Aquest acostuma a utilitzar-se per passar les instal·lacions.

L’altura mínima del sostre respecte el terra a de ser de 2,5 m , tret de les cuines, cambres de bany i passadissos que pot ser de 2,1 m.

 

Les parets

Les parets són els elements principals de tancament exterior i divisió interior de l’habitatge en diferents estances.

Les façanes o parets exteriors aïllen l’habitatge de l’exterior, són les parets més gruixudes i actualment es fan de tres capes, la capa intermitja és de material aïllant tèrmic i acústic.

La part exterior pot ser de diferents materials i amb diversos acabats: obra vista, arrebossada, pintada, etc.

Les parets mitjaneres són les parets que limiten amb els habitatges del costat.

Parets mestres o de càrrega, són les parets que suporten el pes de l’obra o dels forjats.

Les parets mestres poden ser interior o exteriors.

Envans són parets primes que separen les diferents estances de l’habitatge.

Generalment les parets estan acabades amb una capa de guix.

En l’actualitat els envans també es fabriquen amb unes plaques prefabricades de cartó i guix, econòmiques i molt ràpides de muntar.

Portes i finestres

Les Portes són unes obertures que van des de terra fins a una altura adequada per permetre el pas d’una banda a l’altre d’una paret.

Les portes consten d’un bastiment o marc que es la part que està fixada a la paret i d’una fulla o part mòbil unida al marc per mitja de frontisses que en permeten el gir. Per assegurar el tancament les portes disposen d’un pany.

Materials de les portes

Les portes interiors poden ser lleugeres, fetes de contraplacat, o massisses, en els dos casos presenten acabats de fusta noble o pintat.

Les portes exteriors són mes reforçades per impedir el accés a l’habitatge, solen ser de fusta o metàl·liques

En funció del tipus de fulla es parla de portes batents, corredisses, plegables, vidrieres, giratòries, basculantss...

Les finestres són obertures situades a una determinada altura del paviment, permeten  ventilar i il·luminar les diferents estances.

Les finestres també disposen d’un bastiment fixat a la paret i d’una fulla mòbil.

La fulla o fulles d’una finestra ha d’ajustar perfectament amb el marc amb la finalitat de no perdre l’aïllament tèrmic i acústic.

En moltes ocasions les finestres disposen de persianes o de finestrons per impedir el pas de la llum quan calgui.

Hi ha molts tipus de finestres en funció de la seva forma i de la manera de obrir i tancar,  del nombre de fulles...

Les cobertes

La coberta de l’edifici és la part superior que el cobreix i protegeix dels afectes atmosfèrics. La coberta ha de ser totalment impermeable per evitar l’entrada d’aigua i humitats.

Les cobertes dels edificis poden ser inclinades o planes.

Els terrats i terrasses són les cobertes planes, generalment són accessibles i permeten el pas de persones. Solen ser de materials ceràmics i han de tenir una lleugera inclinació per facilitar l’evacuació de l’aigua de pluja.

Les teulades són les cobertes inclinades i poden tenir un o més pendents o vessants de  formes triangulars o trapezoïdals. Les teulades generalment estan cobertes de teules, aquestes poden tenir diferents formes però la més habitual es la teula àrab.

La part inferior de la teulada acostumen a tenir una estructura de bigues o de formigó armat.

Per millorar l’aïllament tant les teulades com els terrats es construeixen amb diferents capes una d’elles de tela asfàltica.

Acabats

En la fase final de la construcció d’un habitatge hi ha els acabats, l’acabat es un part important de l’aspecte estètic de l’habitatge, dins l’acabat s’inclouen:

  • La pintura
  • L’enrajolat de cuines i cambres de bany
  • Instal·lació de sanitaris
  • Els revestiments exteriors
  • Mobiliari de la cuina
  • Col·locaió de portes i finestres

 

Cèdula d’habitabilitat

És un document que es concedeix un cop acabat l’habitatge i que certifica que s’ha construït segons el projecte inicial i que compleix la normativa vigent.

Aquest document és imprescindible per obtenir el subministra d’aigua, gas i electricitat per part de les companyes corresponents.