L'electrònica
L'electrònica és una ciència
aplicada que tracte de l'estudi i control del comportament dels
electrons que circulen per un circuit electrònic.
El camp d'aplicació de l'electrònica és molt
ampli i variat: comunicacions, automatismes, equips de imatge i
so, electrodomèstics, ordinadors, alarmes, aparells de mesura,
etc.
L'origen de l'electrònica se situa a finals
del segle XIX, tot i que les primeres aplicacions van ser a les
primeres decades del segle XX.
Les tres etapes de l'electrònica:
- Electrònica de vàlvules termoiòniques,
similars a les làmpades d'incandescència però
amb uns dispositius per controlats el flux d'electrons.
- Electrònica de transistors,
dispositius semiconductors a base de silici i germani. Gran reducció
de volum, de cost i de consum energètic.
- Electrònica de circuits integrats
fa possible la concentració de milers o milions de transistors
en un espai de pocs mili metres quadrats. (microelectrònica).
Circuits electrònics
L'electrònica es fonamenta en disseny i construcció
de circuits electrònics. Els elements que constitueixen els
circuits són els components electrònics.
Components passius : resistors, condensadors i inductàncies.
Components actius semiconductors: diode, transistor, i circuits
integrats (micro xips)
Físicament els circuits electrònics
es munten sobre plaques de circuit imprès. Els circuits impresos
són unes plaques de baquelita o fibre de vidre amb una sèrie
de pistes de coure que configuren les connexions del components
electrònics.
Components electrònics
Resistors
Els resistors o resistències serveixen per
limitar el pas del corrent elèctric en una part concreta
del circuit electrònic. També actuen com elements
de protecció d'altres components més cars.
Hi ha una gran varietat de resistències en
funció de les aplicacions i potències que hagin de
suportar. Els més habituals són de carbó, pel·lícula
metàl·lica, bobinats o de semiconductor.
El valor o resistència dels resistors es mesura
amb ohms (W) la tolerància és el petit marge d'error
entre el valor real i el valor representat en forma escrita o per
mitja d'un codi de colors. L'altre paràmetre que defineix
un resistor és la potència que es mesura en Watts.
Resistors especials
Tipus |
Funció |
Aplicació |
LDR |
El seu valor varia en funció de la llum |
Detectors de llum |
PTC i NTC |
El seu valor varia en funció de la temperatura |
Detectors de temperatura |
Potenciòmetre |
El seu valor es pot ajustar manualment |
Variació de volum en aparells de so o de la intensitat
de llum |
El condensador
És un component capaç d'emmagatzemar
una certa quantitat d'electricitat i alliberar-la en un moment determinat.
El condensador consta bàsicament de dues plaques metàl·liques
separades per un material aïllant (dielèctric). Els
condensadors reben el nom en funció del material aïllant:
condensadors ceràmics, de polièster, de policarbonat,
de paper, de tàntal o electrolítics.
La capacitat d'emmagatzemar carregues elèctriques es mesura
en farad, aquesta unitat té un valor molt elevat per tant
a la pràctica s'utilitzen els submúltiples:
Un altre paràmetre a tenir en compte en els condensadors
és la tensió de treball, que és la tensió
màxima que pot suportar.
Els condensador s'utilitzen com a filtres en les fonts d'alimentació,
també s'utilitzen en circuits temporitzadors i en circuits
de sintonia de radio i TV.
La inductància
La inductància també anomenada bobina
és un component format per un conductor elèctric aïllat
i enrotllat al voltant d'un nucli de material magnètic o
d'aire.
El valor de la inductància es mesura en henry
(H), també és una unitat molt elevada i per tant s'usen
els submúltiples
Les inductàncies s'utilitzen com a filtre en
fonts d'alimentació, per crear camps magnètics i en
circuits de recepció i emissió d'ones electromagnètiques
(radio i televisió).
Els semiconductors
Els semiconductors són la base per a molts
components electrònics: els díodes, els transistors,
els circuits integrats i algun tipus de resistors.
L'element base dels semiconductors és generalment el silici
i en ocasions el germani. Aquests materials en un principi no són
conductors però en unes determinades circumstàncies,
calor, llum, etc. poden conduir en part.
Per augmentar la conductivitat dels semiconductors, a la base de
silici s'hi afegeixen unes impureses o dopants. N'hi ha dos tipus
Semiconductor |
Material dopant |
efecte |
N
|
Antimoni, fòsfor... |
Es generen electrons lliures (carregues negatives) |
P
|
Bor, alumini... |
Es generen forats manca d'electrons |
Díode semiconductor
Els díodes són uns dispositius
semiconductors que permeten el pas del corrent en un sol sentit.
Estan formats per la junció de dos materials semiconductors
un de tipus p ànode i l'altre de tipus N
anomenat càtode. Si es connecta el pol positiu de la pila
al ànode el díode deixa passa el corrent elèctric,
en cas contrari deixa de conduir.
GRAFICS
Els diodes són utilitzats en gairebé
tots els circuits electrònics i tenen un paper molt important
en la rectificació de corrent , pas del corrent altern a
continu, en les fonts d'alimentació.
Díodes LED (light emitting diode)
Els leds són un tipus especial de díode
que quan es polaritza en sentit directa emet una radiació
lluminosa.
Els leds són de gran utilitat en indicadors lluminosos de
molts aparells, poden ser de diferents colors: vermell, verd, groc,
taronja, blau, blanc, infraroig i ultra violeta. Degut al gran augment
en la seva emissió lluminosa últimament s'utilitzen
en semàfors i indicadors de fre i direcció de vehicles.
Un tipus especial de LED són els Lasser utilitzats en els
lectors i gravadors de CD's i DVD's.
Fotodíodes
Són díodes que condueixen quan
reben radiacions lluminoses.
S'utilitzen en automatismes governats per llum, comandaments a distància
i lectors de dics optics.
Optoacobladors
Són uns components especials formats per
un LED i un fotodíode, Són molt útils en les
connexions de xarxes d'ordinadors i en les transmissions per fibra
òptica.
Els transistors
Els transistors són la base de l'electrònica
moderna, dels circuits integrats i dels microprocessadors.
Permeten amplificar senyals elèctrics molt dèbils
com la veu captada per un micròfon o la imatge d'un televisor
o la informació d'un sensor de temperatura. Els transistors
també són la base de l'electrònica digital
i dels seus components portes lògiques, memòries,
microprocessadors etc.
Els transistors estan formats per un material semiconductor
amb tres terminals anomenats emissor, col·lector i base.
Aquest component permet que aplicant una dèbil corrent a
la base aconseguim regular el pas d'un corrent més important
entre l'emissor i el col·lector. La quantitat de corrent
entre l'emissor i el col·lector és proporcional al
corrent de base.
En els transistors el tipus de semiconductor de la
base sempre és diferent al de col·lector i l'emissor.
Això dona lloc a dos tipus de transistors els PNP i els NPN
GRÂFIC TRANSISTORS
La font d'alimentació
La majoria dels aparells electrònics treballen
a baixa tensió i en corrent continu la qual cosa fa possible
que funcionin amb piles.
Per altra banda la xarxa elèctrica és de 230V 50 Hz
(corrent altern)
Per poder connectar un aparell electrònic a la xarxa elèctrica
cal una font d'alimentació.
Alguns aparell duen la font d'alimentació incorporada, ordinador,
televisors, etc. Altres aparells funcionen a piles i la font d'alimentació
és externa, petits aparells electrònics, telèfons
mòbils, etc.
Elements d'una font d'alimentació
Transformador
El transformador serveix per canviar el voltatge
del corrent altern. Així permet transformar els 230V en 3,6,12V...
Rectificador
El corrent altern varia de polaritat constantment,
el rectificador fa que el corrent circuli sempre en el mateix sentit.
El rectificador més senzill està format per un sol
díode, els més sofisticats per un circuit de quatre
diodes.
Filtre
El corrent altern rectificat presenta unes importants
variacions de tensió. Amb el filtre es disminueix en aquestes
variacions aconseguint una tensió més similar a les
d'una pila o bateria.
GRAFIC
Sistemes analògics i digitals
Els aparells electrònics formen dos grups segons
el seu sistema de funcionament: analògics i digitals.
Sistemes analògics
El to de la veu, la intensitat de la llum o la
temperatura són magnituds que poden presentar infinitat de
valors. En un aparell electrònic transformem el so, la llum
o la temperatura en un senyal elèctric proporcional o anàloga
a la magnitud original. El aparells electrònics que tenen
aquest sistema de funcionament són els aparells analògics.
Sistemes digitals
Els sistemes digitals es caracteritzen perquè
només tenen dos nivells de tensió, ZERO manca de tensió
o nivell baix i U si hi ha tensió o pas de corrent. És
per això que també reben el nom de sistemes binaris.
En un sistema digital qualsevol informació so, llum, temperatura
etc. es transforma en seqüències d'uns i zeros i són
tractat sempre de forma numèrica, en algunes ocasions aquesta
seqüència de nombres es torna a transforma en un senyal
analògic com és el cas del so.
Els sistemes digitals han representat una revolució en els
sistemes electrònics. Els sistemes digitals són la
base de la informàtica.
En l'actualitat la gran majoria d'aparells funcionen amb sistemes
digitals, fins i tot el so o la imatge d'un televisor es transmet
i s'emmagatzema de forma digital disc compactes CD DVD o televisió
digital per satèl·lit o terrestre TDT
Avantatges:
- Les variacions de senyal es poden corregir fàcilment.
- Els sistemes de transmissió són més
fiables i poden detectar i corregir errors de transmissió.
- Són més immunes a pertorbacions o
interferències.
- Més econòmics.
Sistema binari
El sistema binari és un sistema de numeració
basat en dos nombres el 0 i l'1. Amb aquests dos nombres es possible
representar qualsevol quantitat decimal.
Recorda que sense adonar-te utilitzes altres sistemes de numeració
diferents al decimal, les dotzenes, els rellotges, els graus sexagesimals,
etc.
Pas de decimal a binari
Es divideix el nombre decimal successivament per 2
fins que el quocient sigui 0 o 1, el nombre decimal esta format
per l'últim quocient i els restes en sentit de l'últim
al primer.
Pas de binari a decimal
Es multiplica cada dígit per 2 elevat
una potència en funció del lloc que ocupa
Sistemes lògics
Els sistemes digitals poden assimilar-se a altres
variables de tipus SI, NO; verdader / fals; passa / no passa.
Aquest fet fa que els sistemes digitals puguin aplicar-se en la
resolució de raonaments de lògica.
Exemple El llum s'ansen si actives el interruptor A o el interruptor
B.
La maquina només funciona si prems el botó dret i
el botó esquerra.
Per resoldre aquest raonament hi ha tres funcions
lògiques
Funció OR o O F= a + b
Funció AND o Y F= a·b
Funció NOT F= no a
Activitats
1,2,3,5,6,7,9-13,15,17-30
Pràctiques
Mesura de resistències.
Carrega de condensadors
Confecció d'una bobina
regulador de llum
electroscopi
|