Wolfgang Amadeus Mozart(Salzburg, 1756 - Viena, 1791)

Compositor austríac nascut a Salzburg el 27 de gener de 1756. Els seus dots musicals prodigiosos foren aviat observats pel seu pare, Leopold, que decidí d’educar-lo i, alhora, exhibir-lo (juntament amb la germana gran Nannerl --Maria Anna--) com a font d’ingressos. A l'edat de sis anys, Mozart ja era un intèrpret avançat d'instruments de tecla i un eficaç violinista, al mateix temps que demostrava una extraordinària capacitat per a la improvisació i la lectura de partitures. Encara avui s'interpreten cinc petites peces per a piano que va composar a aquella edat.
L'any 1762 Leopold començà a portar el seu fill de gira per les corts europees. Primerament a Munic i a Viena i, el 1763 els Mozart emprengueren un llarg viatge de tres anys i mig que suposà pel petit Wolfgang valuoses experiències: conegué la cèlebre orquestra i l’estil de Mannheim, la música francesa a París, i l’estil galant de J.Ch. Bach a Londres. Durant aquest període va escriure sonates, tant per a piano com per a violí (1763) i una simfonia (K.16, 1764).
Ja de tornada a Salzburg, continuà les seves primeres composicions, entre les quals trobem la primera part d'un oratori, Die Schuldigkeit des ersten Gebots (L'obligació del Primer Manament), l'òpera còmica La finta semplice, i Bastien und Bastienne, el seu primer singspiel (tipus d'òpera alemanya amb parts recitades). L'any 1769, amb 13 anys, era nomenat Konzertmeister de l'arquebisbat de la seva ciutat.
Després d’uns quants anys a casa, pare i fill anaren a Itàlia (1769-71). A Milà, Mozart conegué el compositor G.B. Sammartini; a Roma, el Papa el condecorà amb la distinció de Cavaller de l'Esperó d'Or i a Bolònia contactà amb el pare Martini i realitzà amb èxit els exàmens d'accés a la prestigiosa Accademia Filarmonica. L'any 1770 li encarregaren d'escriure la que és la seva primera gran òpera, Mitridate, re di Ponto (1770), escrita a Milà. Amb aquesta obra, la seva reputació com a músic es feu més palesa encara.
Mozart tornà a Salzburg el 1771. Dels anys immediatament posteriors daten els primers quartets per a corda, les simfonies K.183, 199 i 200 (1773), el concert per a fagot K.191 (1774), les òperes La finta giardiniera i Il re pastore (1775), diversos concerts per a piano, la sèrie de concerts per a violí i les primeres sonates per a piano (1774-75).
El 1777 Mozart marxà cap a Munic amb la seva mare, Anna Maria. A l'edat de vint-i-un anys Mozart cercava per les corts europees un lloc més ben remunerat i més satisfactori que el que tenia a Salzburg sota les ordres de l'arquebisbe Colloredo, però els seus desigs no es cumpliren. Arribà a Mannheim, capital musical d'Europa per aquella època, amb la idea d'aconseguir un lloc a la seva orquestra, i allà s'enamorà d'Aloysia Weber. Posteriorment Leopold envià la seva muller i fill a París, on aquest estrenà la simfonia K.297 i el ballet "Les petits riens". La mort de la seva mare a la capital francesa el 1778, el rebuig de Weber -després de la segona trobada de Mozart amb la família- i el menyspreu dels aristòcrates pels quals treballava, van fer que els dos anys transcorreguts entre la seva arribada a París i el retorn a Salzburg el 1779 esdevinguessin un període prou difícil en la seva vida.

tornar a l'índex