QUAN SERÉ GRAN VULL SER...

Quan jo seré gran vull ser arquitecte, no és un ofici fàcil, s'han de mesurar parets, s'ha de saber quin material s'hi pot posar, i moltes més coses.

Abans volia ser veterinària, això era cap als cins anys ja que m'agradaven molt els animals, però desprès em vaig adonar que els veterinaris treuen els fills a les femelles, i això em feia molt de fàstic, i ho vaig deixar.

Després volia ser una bona mestra de guarderia perquè no m'agradaria ser mestra d'un institut, això va ser entre els set i vuit anys.

Però, després van començar a fer els pisos del Parc de les Casernes, i vaig pensar com ho feien per fer aquelles cases i pisos tant bonics o boniques, li vaig preguntar al pare i em va dir que ho fan els arquitectes. I després vaig pensar que seria una bona feina, i que si pot ser podria ser la cap d'una empresa.

Ara m'estic començant a entrenar, i faig mapes a casa meva (només quan no tinc deures).

Quan sigui arquitecte (si és que arribo), voldré fer una casa ben bonica pels meus pares i una de també ben maca per a mi.

QUAN VAIG NÉIXER

Vaig néixer d'un part natural, la meva mare diu que estava molt relaxada i que tot va anar molt bé. El primer que em va veure sortir va ser el pare, perque el van deixar entrar al quiròfan, es va quedar bocabadat!. Després em van rentar i em van posar a sobre de la mare, on hi estava molt a gust. La iaia esperava a l'habitació i estaven tots molt contents.

Al néixer vaig pesar 2,870 grams i feia 47 centímetres de llargada. Diuen que era petita, rodoneta i molt sana.

De seguida que em van apropar al pit de la mare, m'hi vaig enganxar, m'agradava molt aquella llet! La vaig prendre durant uns 4 mesos. I també em relaxava aquell contacte amb la mare. La llet materna em donava moltes defenses per no agafar malalties.

Després vaig anant incorporant més aliments com fruita triturada, verdures, peix i cereals. Més endavant ja menjava de tot.

De pipos no en feia servir cap, tots els que provava sortien volant. A mi el que m'apassionava era fer la pipa, això va durar fins als 2 anys, perque de tan i tan xuclar el dit, em va sortir una pupa ben gran i ... mai més ho vaig tornar a provar.

Per dormir era una mica poruga. El llit de baranes el tenia al costat de la mare i jo li agafava el dit per poder dormir.

No m'agradaven gaire les barreres (llit de baranes, parc.. ) que em separaven dels pares. M'agradava més estar-me jugant a sobre de la catifa amb els pares, també amb les meves joguines.

Tenia moltes ganes de caminar sola, però no ho vaig aconseguir fins als 12 mesos.

Les primeres dents em van sortir cap als 7 mesos.

La mare em portava cada dia al Parc Central per prendre una mica el sol, jugar a la sorra i relacionar-me amb altres bebés com jo. M'ho passava molt bé.

Cap als 2 anys anava a una escola bressol, que es deia "L'estel". I anava molt contenta.

FIRES I FESTES DE SANT NARCÍS

El dia 29 d'octubre és el dia de Sant Narcís, que va ser bisbe de Girona. Es diu que feia molts miracles. Un dels més coneguts és el de les mosques verinoses que diuen que van sortir del sepulcre de Sant Narcís i van atacar les tropes franceses del rei Felip que envoltaven Girona. Pels volts d'aquest dia les mosques són molt pesades: "Per Sant Narcís cada mosca val per sis". Després d'aquest dia s'acaben i no n'hi ha més fins l'any següent".

Les fires i festes de Sant Narcís a Girona duren una setmana. Al Pavelló de la Devesa hi ha una fira de mostres agrícola i comercial. Les parades i les atraccions també són a la Devesa, però abans eren a la Gran Via, a la Plaça Sant Agustí, i molt abans a la Rambla. Actualment també hi ha parades d'artesans a molts carrers de Girona. Es representen obres de teatre i espectacles infantils durant aquests dies de fires.

El que a mi més m'agrada és passejar per la Devesa, jugar als camells (hi vag guanyar un ninot que era una hamburguesa) i pujar als autoxocs, però aquesta vegada amb els dels grans. La meva germana va pujarals cavallets i al tren de la bruixa amb el papa i amb mi. Es va espantar bastant, i ho explica a tothom.

VACANCES A CÓRDOVA

Aquest estiu les vacances han sigut genials, en el mes de juliol els meus pares i jo vàrem anar a Córdova, on viuen els meus avis i els meus oncles. Allà en el poble m'ho passo molt bé, tots els dies jugava amb els meus cosinets a pilota, al parxís i a guerres d'aigua.

Cap al migdia els meus avis preparaven el vermut amb patates, olives.... Cap a les 3 de la tarda el meu avi posava a la taula l'excel·lent arròs que feia i que estava deliciós.

A les nits ens preparaven per anar a les festes, en les quals hi havia conjunts que tocaven molt bé, hi havia rifes i degustació de pastissos.

També vam anar quatre dies a la ciutat de Córdova que és preciosa, vam anar a la Mesquita i un guia ens vam explicar la història; també vam anar al Palau de Medina Azahara, el pont Romà... la visita va ser molt interessant.

A l'hora de dinar vam anar al famós restaurant Caballo Rojo, l'àpat va ser boníssim, a la meva mare li van donar un llibre de receptes i a mi un piló de caramels.

Després vam tornar al poble i al cap de deu dies vam tornar cap a Girona.

Les meves vacances han sigut fantàstiques i l'any que vé tornaré perquè m'ho passo BOMBA!

EL CONILL ENTREMALIAT

Hi havia una vegada un conillet que la seva mare anava a comprar i li va dir:

-Hi ha una serp que té molta gana i si surts et menjarà.

Quan la seva mare estava molt lluny del cau, el conillet que no s´ho va creure va sortir saltant. Va anar cap a la botiga però a mig camí, va veure una papallona i mentre la perseguia es va endinsar al bosc. La papallona li va dir:

-Marxa cap a casa o la serp més poderosa del bosc et menjarà, i a més a més és la reina, és tant alta com un arbre.

El conillet quan va sentir això va arrencar a córrer cap a casa, però es va parar i com que encara no s'ho creia va tirar enrera. Va sentir olor a pastenagues i va anar seguint l'olor fins trobar-les i allà hi havia la SERP REINA. Es va espantar tant que va fer un crit i tothom el va mirar. La reina es va acostar i el va començar a embolicar.

- Auxili!!!, auxili!!! - deia el conillet.

- Mare ajuda'm!!!

La mare ho va sentir, va seguir els crits del seu fill i quan va ser on era ell, va mossegar la cua de la reina que es va morir en l'acte.

La mare es va espantar i va renyar al seu fill. Però en el fons es va adonar que el seu fill havia estat molt valent.

JACINT VERDAGUER

Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) el 17 de maig de 1.845. Als 10 anys ingressà al seminari de Vic. Al 1.870 fou ordenat sacerdot i nomenat vicari de Vinyoles d'Orís. Degut a la seva mala salut, entra de capellà de la "Companyia Transatlàntica" fet que li dóna l'ocassió de viatjar a Amèrica. Morí a Vallvidrera l'any 1.902.

L'any 1.877 entra al servei de la casa Comillas, també com a capellà. Aquest mateix any presenta als Jocs Florals el gran poema Atlàntida.

Jacint Verdaguer es considerat el fundador del català literari modern. La seva obra pot ser dividida en tres parts: poesia èpica, religiosa i històrica-patriòtica.

Dins l'èpica verdagueriana trobem fonamentalment dues grans obres: L'Atlàntida i El Canigó. També destaca la poesia religiosa tot i ser senzilla i entenadora no deixa de ser elevada. De la poesia històrica-patriòtica cal destacar l'Oda a Barcelona i Nit de Sang així com Barres de Sang, llegenda sobre l'origen de l'escut de Catalunya.