Núvols alts. (situats entre 7 i 13 Km, són de gel, estan a una temperatura inferiors a -35ºC i tenen contorns poc definits)
Cirrus
[Ci]
Cirrostrats
[Cs]
Cirrocúmuls
[Cc]
Núvols Mitjans (situats entre 2 i 7 Km, són de gel i aigua i estan a una temperatura entre-35 i -10ºC)
Altocúmuls
[Ac]
Altostrats
[As]
Nimbostrats
[Ns]
Núvols Baixos (situats entre la superfície i els 2 Km, són totalment d’aigua i estan a una temperatura superior als -10ºC. Presenten els contorns perfectament delimitats)
Cúmuls
[Cu]
Estratocúmuls
[Sc]
Estrats
[St]
Cúmulonimbus
[Cb]
Forma filamentosa (com de ca-bells), que poden ésser més o menys destriats o formar conjunts estretes. Quan n’hi ha pocs, solen tenir formes de ganxo.
Formen un vel vaporós , continu i semitransparent que deixa veure el sol o la lluna al seu través. Tant el sol com la lluna formen “halo”
Formen una capa de núvols
blancs i lluents constituïda per nombrosos flocs petits disposats
més o menys regularment uns al costat dels altres. Cada un dels
flocs és tapat pel dit petit mirant cap els núvols
amb el braç estirat, ja que és més petit que ell.
Formen una capa de núvols
en forma de flocs grossos d’aspecte blanc i gris disposats regularment
uns al costat dels altres.
S’assemblen als cirrocúmuls,
però cada floc és més gran que el dit petit i ocupa
l’extensió, com a màxim, de 3 dits mirant cap els núvols
amb el braç estirat.
La mescla de colors blac
i gris vé del fet que són núvols més baixos
que els cirrocúmuls.
Formen una capa grisa, uniforme
o d’aspecte lleugerament estriat o fibrós.Poden donar pluja feble
com que són gruixuts, només deixen entreveure lleugerament
el Sol a través seu.
A diferència dels
cirroestrats, no formen halo.
Formen una capa molt densa,
de color gris o gris fosc i que tapa completament el sol perquè
és força gruixuda.Porten pluja. La seva part inferior és
totalment irregular i desdibuixada.
Núvols separats i
compactes, de color blanc brillant i contorns ben delimitats, amb sortints
més o menys arrodonits. Donen l’apariència de brollar i d’anar-se
fent més grans.
Quan són grans, poden
originar xàfecs, sovint, són gruixuts o molt gruixuts
i presenten la part superior (il.luminada pel Sol) de color blanc brillant,
mentre que la part inferior és més fosca o gris.
La part inferior dels cúmuls
més gruixuts coincideix amb el nivell de condensació i per
això és planera.
Formats per conjunts de cúmuls
acostats entre ells formant una capa més o menys regular, encara
que relativament prima i no pas necessàriament contínua.
Aquesta capa té quasi
sempre parts clares i fosques i es veu formada per diverses parts acostades
amb aspecte més o menys pla de sota, (com si fossin lloses). Cada
una d’aquestes parts és un cúmul.
Poden originar pluja. Cada
un dels cúmuls que forma la capa té una extensió de
més de 3 dits mirant els núvols amb el braç estirat.
La “Professó de Tossa”
que s’observa molt sovint a les muntanyes de la serralada litoral és
formada per aquesta mena de núvols, i també ho poden ser
els “mars de núvols” que es veuen des del cim de les muntanyes.
Formen una capa grisa uniforme,
amb base ben definida i un gruix relativament petit.Deixen entreveure només
una mica el contorn del Sol
Polen donar només
un plugim molt fi o neu, a diferència dels Nimbostrats, la seva
base és una línia regular (a més, el nimbostrat és
molt més gruixut i tapa molt més el sol).
Les boires baixes de matinada
i matí solen estar formades per aquesta mena de núvols
(en aquest cas, doncs, els núvols arriben fins a terra).
Núvol molt dens i
potent, amb gran desenvolupament vertical (Ocupa les tres capes). La part
superior és blanca i llisa, però la part inferior és
de color gris molt fosc pot tenir, fins i tot, 10 o 12 Km de gruix vertical.
És el núvol
de tempesta típic, el que dóna els xàfecs, les pedregades
i les tronades típiques de l’estiu