Els nuvols es classifquen segons l'alçada a la que es troben, així podem trobar:
 

Núvols alts. (situats entre 7 i 13 Km, són de gel, estan a una temperatura inferiors a -35ºC i tenen contorns poc definits)

Cirrus [Ci]
Cirrostrats [Cs]
Cirrocúmuls [Cc]
 

Núvols Mitjans (situats entre 2 i 7 Km, són de gel i aigua i estan a una temperatura entre-35 i -10ºC)

Altocúmuls [Ac]
Altostrats [As]
Nimbostrats [Ns]
 

Núvols Baixos (situats entre la superfície i els 2 Km, són totalment d’aigua i estan a una temperatura superior als -10ºC. Presenten els contorns perfectament delimitats)

Cúmuls [Cu]
Estratocúmuls [Sc]
Estrats [St]
Cúmulonimbus [Cb]
 


Cirrus[Ci]

Forma filamentosa (com de ca-bells), que poden ésser més o menys destriats o formar conjunts estretes. Quan n’hi ha pocs, solen tenir formes de ganxo.

Cirrostrats [Cs]

Formen un vel vaporós , continu i semitransparent  que deixa veure el sol o la lluna al seu través. Tant el sol com la lluna formen “halo”

Cirrocúmuls [Cc]

Formen una capa de núvols blancs i lluents constituïda per nombrosos flocs petits disposats més o menys regularment uns al costat dels altres. Cada un dels flocs és  tapat pel dit petit mirant cap els núvols amb el braç estirat, ja que és més petit que ell.
 

Altocúmuls [Ac]

Formen una capa de núvols en forma de flocs grossos d’aspecte blanc i gris disposats regularment uns al costat dels altres.
S’assemblen als cirrocúmuls, però cada floc és més gran que el dit petit i ocupa l’extensió, com a màxim, de 3 dits mirant cap els núvols amb el braç estirat.
La mescla de colors blac i gris vé del fet que són núvols més baixos que els cirrocúmuls.
 

Altostrats [As]

Formen una capa grisa, uniforme o d’aspecte lleugerament estriat o fibrós.Poden donar pluja feble com que són gruixuts, només deixen entreveure lleugerament el Sol a través seu.
A diferència dels cirroestrats, no formen halo.
 

Nimbostrats [Ns]

Formen una capa molt densa, de color gris o gris fosc i que tapa completament el sol perquè és força gruixuda.Porten pluja. La seva part inferior és totalment irregular i desdibuixada.
 

Cúmuls [Cu]

Núvols separats i compactes, de color blanc brillant i contorns ben delimitats, amb sortints més o menys arrodonits. Donen l’apariència de brollar i d’anar-se fent més grans.
Quan són grans, poden originar xàfecs,  sovint, són gruixuts o molt gruixuts i presenten la part superior (il.luminada pel Sol) de color blanc brillant, mentre que la part inferior és més fosca o gris.
La part inferior dels cúmuls més gruixuts coincideix amb el nivell de condensació i per això és planera.
 

Estratocúmuls [Sc]

Formats per conjunts de cúmuls acostats entre ells formant una capa més o menys regular, encara que relativament prima i no pas necessàriament contínua.
Aquesta capa té quasi sempre parts clares i fosques i es veu formada per diverses parts acostades amb aspecte més o menys pla de sota, (com si fossin lloses). Cada una d’aquestes parts és un cúmul.
Poden originar pluja. Cada un dels cúmuls que forma la capa té una extensió de més de 3 dits mirant els núvols amb el braç estirat.
La “Professó de Tossa” que s’observa molt sovint a les muntanyes de la serralada litoral és formada per aquesta mena de núvols, i també ho poden ser els “mars de núvols” que es veuen des del cim de les muntanyes.
 

Estrats [St]

Formen una capa grisa uniforme, amb base ben definida i un gruix relativament petit.Deixen entreveure només una mica el contorn del Sol
Polen donar només un plugim molt fi o neu, a diferència dels Nimbostrats, la seva base és una línia regular (a més, el nimbostrat és molt més gruixut i tapa molt més el sol).
Les boires baixes de matinada i matí  solen estar formades per aquesta mena de núvols (en aquest cas, doncs, els núvols arriben fins a terra).
 

Cúmulonimbus [Cb]

Núvol molt dens i potent, amb gran desenvolupament vertical (Ocupa les tres capes). La part superior és blanca i llisa, però la part inferior és de color gris molt fosc pot tenir, fins i tot, 10 o 12 Km de gruix vertical.
És el núvol de tempesta típic, el que dóna els xàfecs, les pedregades i les tronades típiques de l’estiu
 

Index