LES BIBLIOTEQUES POPULARS I/O INFANTILS
Una mica d'història
La creació de les primeres biblioteques per a infants, o de les seccions infantils de les biblioteques populars, data de la fi del segle XIX. Iniciades als Estats Units, llur desenvolupament va ser molt ràpid i aviat es va estendre a Anglaterra i als països escandinaus. A la xarxa de biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya creada el 1915 ja es va preveure des del primer dia una secció dedicada als infants.
En un principi, els llibres d'aquesta secció es classificaven amb el 087, que és el número assignat per la Classificació Decimal a la literatura infantil. Però a mesura que la producció de llibres per a infants augmentava i que la secció infantil esdevenia més important, aquesta forma de classificar-la es revelava cada vegada menys pràctica. Per això, l'any 1931 es va decidir canviar la classificació de la secció per a infants. El 087 es va deixar només per a tot allò que es referís a l'estudi de la literatura infantil (bibliografia, estudis crítics,...). El codi numèric va ser substituït per una I (d'Infantil).
La secció va quedar organitzada en dos grans grups:
a) Llibres de coneixements: En aquests llibres una I precedeix el número de la classificació general que els correspon, segons la matèria que tracten. Així, per exemple, I 92(Gau) correspon a una biografia de Gaudí per a infants; i I 91(46.71) a una Geografia de Catalunya per a infants. En aquests casos, la signatura amb l'etiqueta dels llibres (enganxada en el llom), reemplaça la I pel color groc de l'etiqueta, que ja indica amb el color groc que es tracta d'un llibre infantil. Això, però, només és vàlid per als llibres de coneixements.
b) Llibres d'imaginació: Aquests llibres es divideixen en quatre grups, segons els diferents graus de lectura, que corresponen tanmateix a les diferents èpoques del desenvolupament dels infants. Els llibres s'identifiquen amb el distintiu I1, I2, I3 i JN. Aquesta classificació dels llibres d'imaginació en quatre graus té l'avantatge de donar una idea aproximada de les lectures que poden interessar a les diferents edats dels nens i de les nenes. Té l'incovenient, en canvi, que en alguns llibres es fa difícil de triar el grup dins el qual s'han de situar. El grup I2 és el més conflictiu. A la pràctica, el coneixement directe dels lectors és el que dóna la pauta dels llibres més adequats a les seves capacitats i interessos.
Aquesta classificació és la que trobem actualment a les biblioteques catalanes.