Madonna,
Jeffrey Fulvimari (il.)
Las Rosas Inglesas
Barcelona: Eds. Destino, 2003
El debut de Madonna
com a escriptora de llibres infantils és una tova i inconsistent història
sobre prejudicis i gelosies infantils. No n'hi ha prou amb la moralitat d'una
història ( allò conegut que els prejudicis sempre ens allunyen
de la veritat i que la seva superació ens obre noves perspectives a
la vida ) per a fer-la vàlida. Calen uns personatges ben construïts
i rics en matisos, una trama que progressi i t'enganxi i unes situacions versemblants
o bé en les que la imaginació esdevingui un element que enriqueixi
la narració i li doni valor afegit.
Res d'això forma part d'aquest llibre. Les protagonistes són
uns personatges plans sense entitat que freguen l'estupidesa; els recursos
narratius són pobres, matussers i carregats de tòpics; i tot
plegat té un aire carrincló que convida al badall.
No s'hi val a utilitzar el llibre infantil com a element de promoció
personal; la intel·ligència dels lectors es mereix productes
de més entitat.
A la controcoberta se'ns anuncia que els ingressos per la venda d'aquest llibre
aniran a obres benèfiques per a nens. Això tampoc justifica
l'adquisició d'aquest llibre. Si Madonna vol ajudar econòmicament
el món de la infància, que destini els drets d'algun dels discos
que li ha proporcionat ingressos milionaris, però que no ho faci a
costa d'un llibre que porta a veure la literatura infantil com un gènere
menor on tot s'hi val.
De debó, no perdeu el temps amb aquesta mediocritat. Per sort, hi ha
un munt de llibres infantils fantàstics que us aportaran molt més
i us faran passar millor estona que aquest.
Jaume
Torras