El niño que dormía con nieve en la cama
Henning
Mankell
El niño que dormía con nieve en la cama
Madrid: Ediciones Siruela, 2003
218 pp.
En
Joel Gustafsson té 13 anys i viu sol amb el seu pare Samuel en un petit
poble de Suècia. La mare els ha abandonat i ell ha de cuidar el seu
pare, un pobre infeliç que treballa de llenyataire i amb tendència
a beure per a oblidar la seva dissort.
Quan arriba l'any nou en Joel fa tres prometences:
- Arribar a fer 100 anys (ell creu que s'ha d'endurir i ser capaç per
tant de suportar tant el fred com la calor).
- Veure el mar per primer cop.
- Veure una dona nua.
El niño que dormía con nieve en la cama (poètic títol
que prové de l'exercici d'enduriment que en Joel prova per a poder
suportar el fred) és la crònica del nen que esdevé adult,
el retrat de l'adolescència, amb els seus somnis (les ganes de veure
el mar i abandonar el poble, de viure noves experiències), l'atracció
cap a l'altre sexe i el descobriment de l'amor (el desig de veure nua la Sonja
Mattsson i de besar la Galgo), les ganes de menjar-se el món (esdevenir
un Rei del Rock),... Un procés carregat d'il·lusions , però
també de moments de desorientació i de dolor; una lluita per
afirmar la pròpia personalitat i trobar un lloc al món dels
adults.
En Joel és pobre i té dificultats per a ser valorat pels altres,
i en el seu afany per aconseguir el que vol i poder lluir-se davant els companys
es veu obligat a mentir (tot el que fa per a poder estar uns moments sol amb
la Sonja) i a ocultar allò que l'avergonyeix (la tendència a
la beguda del seu pare). Pateix humiliacions (l'episodi amb la Galgo quan
ella el convida a casa seva per ensenyar-lo a besar és d'una crueltat
esborronadora) però la seva humanitat i l'acte heroic de salvar el
Simón Tempestad li tornen el reconeixement dels companys, de la mestra
(la Srta Nederström), de la Sonja -la dona per la que suspira- i de tota
la comunitat.
Són destacables les aportacions dels personatges secundaris de la narració,
uns personatges elaborats amb aportacions molt remarcables. El Simón,
per exemple, esdevé un element cabdal en l'evolució del protagonista:
li proporciona la guitarra que ha de fer possible un dels seus somnis (esdevenir
un Rei del rock nòrdic, a l'estil de l'Elvis Presley), li torna amb
el seu salvament in extremis el reconeixement i el respecte de la gent i li
obre definitivament les portes del món adult quan el fa adonar amb
la seva mort que aquesta és una d'aquelles experiències doloroses
que en un moment o altre hem de saber afrontar.
Un altre secundari, el Sr. Kringström, és un músic que
l'ensenya a tocar la guitarra de franc a canvi de que ell li torni l'estona
que li dedica traient-li la pols dels discos i netejant-li (un magnífic
exemple del que tots els joves haurien d'aprendre per a valorar les coses
de les que disposen).
Una novel·la magnífica, magistralment narrada i que traspua una sensibilitat i una tendresa corprenedores (la relació amb el pare té moments deliciosos, molt rics emocionalment). Molt recomanable per a lectors a partir de 14 anys.
Jaume Torras