Història d'amor a Sarajevo
Jaume Benavente
Història d'amor a Sarajevo
Barcelona: Columna Edicions S.A., 2005 (Col·lecció Columna Jove XXL, 10)
ISBN 84-664-0675-1
Història d'amor a Sarajevo ens presenta una documentada narració sobre la vida quotidiana a la Sarajevo assetjada per les tropes sèrbies en un dels episodis bèl·lics més vergonyants de la recent història europea. La novel·la ens presenta tot allò que ens havia arribat en reportatges a la premsa i la televisió: la convivència quotidiana amb la mort i la destrucció, les famílies enfonsades per la mort d'alguns dels seus membres, els qui fan negocis gràcies a la misèria i la desesperació dels altres, les violacions com un dels elements més cruels de la neteja ètnica planificada sobre la societat assetjada en un dels exemples més colpidors de la capacitat humana per a la maldat i la destrucció, el mercat negre, el contraban,...; però al costat de tot això també l'instint de supervivència i la resistència dels qui no volen abandonar la societat que ha estat la seva vida.
La Selma, la musulmana laica protagonista de la història, és un exemple d'aquest instint: es guanya la vida fent de taxista (cosa poc versemblant als 17 anys però possible en un món on cadascú fa el que pot i ningú controla res) i comerciant al mercat negre. Però al seu costat veiem el serbi que no vol abandonar casa seva i s'arrisca a ser disparat pels seus i el jueu amic del pare però mal vist per uns i altres. En aquest context la família de la protagonista apareix com una metàfora de l'esperit perdut de la ciutat: la convivència al marge de religions i banderes.
La narració es devora amb avidesa i en molts moments resulta altament emotiva, tot i que algunes situacions pequin d'excés d'heroisme per part de la protagonista (no m'acabo de creure que una noia s'enfronti amb una navalla a malfactors armats per a salvar el vell jueu ni que sigui capaç d'esquivar els trets dels franctiradors per una avinguda amb el seu cotxe). La història d'amor que anuncia el títol (la parella de la protagonista és un serbi fill del que havia estat el seu professor) la veig més com un missatge (el fet que per damunt de religions i banderes hi ha persones i el seu dret d'estimar-se lliurement) que l'eix vertebrador del llibre, car la veritable protagonista de la narració és la societat embrutida per la guerra i la violència que se'ns mostra. El final del llibre, però, obre les portes de l'esperança.
Un relat força recomanable per a joves a partir dels 15 anys, per a conscienciar-se del poder devastador de la guerra a tots els nivells.
Jaume Torras (20/08/06)