Balzac i la Petita Modista xinesa
Dai
Sijie
Balzac i la Petita Modista xinesa
Barcelona: Edicions 62, 2002. 222 pp.
(Col·lecció butxaca 62, 94)
Balzac
i la Petita Modista xinesa ens narra les vivències de dos joves
que van ser destinats una temporada en un petit llogarret perdut a l'interior
del país per a la seva "reeducacació" en temps de
la Revolució Cultural, aquell lamentable experiment dissenyat pels
més radicals del règim que va encapçalar "el gran
timoner" Mao. Podria ser una novel·la sobre els horrors del règim
i les seves misèries, que havia de fer possible un home nou i una societat
més avançada i justa. Però no. En cap moment ens sentim
atemorits per la brutalitat d'una situació injusta i arbritrària.
El moment històric on passen els fets que es relaten queda molt diluït
i en pocs moments es percep el patiment dels protagonistes per la situació
que viuen. Des de la resignació i una certa natural quotidianeitat
veiem que van vivint les seves vides.
Un dels encerts de la història es troba en el que paper que pot jugar
la literatura en una situació així. La força que té
la paraula i la necessitat que pugui desenvolupar-se en llibertat. La literatura
i per extensió totes les formes de cultura (en un context de llibertat
creativa) poden fer la gent més feliç, li poden obrir les portes
del món, la poden fer imaginar i somiar. Llegir esdevé, així,
una acte totalment subversiu i alliberador.
I de la mateixa manera que la paraula escrita, també la paraula dita
(són moments brillants pel que transmeten quan els protagonistes utilitzen
les seves habilitats narratives per aconseguir certs privilegis i atansar-se
a la noia desitjada).
La novel·la, que inicialment apuntava en vàries direccions,
acaba reduint-se a una història d'amistat i amor amb ressonàncies
pigmalionianes on la literatura i el poder de la paraula acaben acaparant
tot el protagonisme.
Una acceptable novel·la amb encerts parcials i molt suggerent per als
amants dels llibres i les paraules.
Jaume Torras