El jardiner constant
John le Carré
Barcelona: Edicions 62, 2002 (Col·lecció Butxaca 62, 1)
En aquesta novel·la John le Carré ens planteja un cas de corrupció farmaceútica amb implicacions en el món de la política i la diplomàcia, sense deixar de banda una visió certament desencisada de la "solidaritat" del Primer Món i de la tasca de les Organitzacions No Governamentals que treballen en la gestió d'aquesta solidaritat i en les mes diverses actuacions d'ajut als països subdesenvolupats.
Evidentment tot és ficció, però trobo que el més interessant del conjunt és el que t'arriba sobre l'ambigüitat de l'actuació diplomàtica en un altre país, debatent-se sempre entre defensar els principis i la legalitat i la necessitat de tractar-hi i poder-hi fer negocis; la feblesa de les estructures administratives de molts països del Tercer Món que les fa vulnerables al nepotisme i la corrupció; el risc que els interessos econòmics de les empreses passin per sobre del dret a la salut de les persones; la falsa solidaritat d'empreses de països rics quan es treuen de sobre medicaments vells o mig caducats per evitar despeses d'emmagatzament o destrucció i a sobre aconsegueixen bonificacions pel seu gest; les dificultats per fer arribar l'ajut a qui el necessita i tot el que es perd pel camí; la dubtosa eficàcia d'algunes ONG que serveixen de poc més que per a que alguns visquin bé en nom de la solidaritat;.... Segurament també hi ha altruisme i actuacions admirables en aquest àmbit, però el llibre ens vol allunyar de qualsevol visió idealitzada del tema, perquè les dificultats hi són, tant per les poques garanties que les estructures d'aquests països ofereixen com pels interessos de les grans corporacions (tots hem pogut llegir notícies als diaris sobre les dificultats que hi ha als països pobres per a poder fabricar genèrics o medicaments assequibles que puguin ajudar a eradicar determinades malalties).
El
jardiner constant parteix de la trobada del cos mort violentament de la
jove dona d'un diplomàtic que treballava en actuacions de solidaritat
a favor de les dones a Kènia. Ell, un home madur, bonhomiós
i tranquil, que fins aquell moment havia dut una vida plàcida en el
seu treball lligat a la presència diplomàtica al país
africà, comença a recuperar tot el que la seva dona sabia i
a investigar què i qui hi ha darrera la mort violenta de la seva parella.
El llibre, que potser pateix d'una extensió excessiva per la història
que s'hi explica, és molt llegidor i està escrit en un estil
que podríem considerar de best-seller, planer, dinàmic i amb
molt diàleg. S'aconsella anar prenent nota dels personatges que hi
surten (és important saber qui és qui per a identificar correctament
el desenllaç de la història, ja que és fàcil perdre's
en algun moment). Un llibre que sense ser una obra mestra pot interessar als
amants de les visions desencisades d'aquest món i als que poden tenir
interès en una temàtica com la que s'hi tracta.
Jaume Torras