La pell freda
Albert
Sánchez Piñol
La pell freda
Barcelona: Edicions La Campana, 2003 ( nº203)
Toc de ficció, 28
La
pell freda és una inclassificable novel·la que relata l'arribada
a un illot remot prop de l'Antàrtida d'un personatge (del que no sabem
el nom) que fuig d'una història personal tortuosa ("No maleïa
una gent, només els sentiments que encara m'unien al passat".
"Només era un reclús de la meva memoria"). A l'arribada
descobreix la presència d'un altre individu misteriós i apàtic
que viu al far (en Batís Caffó) i aviat descobreix la presència
d'uns estranys rèptils que posen en perill la seva vida.
A partir d'aquí s'inicia el curiós relat de la seva lluita per
la supervivència, on veiem com es van apoderant d'ell la barbàrie
i la brusquedat fins a convertir-lo en un individu primitiu i feréstec
cada cop més allunyat de qualsevol principi moral. Arriba un punt en
que les seves úniques ocupacions són matar (els granotots que
els assetgen de nit) i estimar, però una estimació animal, reduïda
a un primitiu genitalisme.
La narració té un dels seus punts àlgids quan reflecteix
amb encert l'estat de confusió mental del protagonista que, al límit
de la seva resistència física i del contacte amb la realitat,
té al·lucinacions.
La narració fa un gir sorprenent quan planteja com a alternativa a
la guerra que en Batís i el protagonista mantenen contra els granotots
la treva i el coneixement, a l'adonar-se que l'estratègia seguida porta
a l'eternització del conflicte (sembla una metáfora sobre com
afrontar la lluita antiterrorista. Treva i negociació?). No sé
si això formava part de les intencions de l'autor, però resulta
un text molt suggeridor sobre les essències de la conducta humana.
El final de la història, però, deixa alguns interrogants oberts.
Per què el protagonista no abandona l'illa quan té ocasió?
El seu passat justifica isolar-se i trencar qualsevol vincle amb la civilització?
Per què es queda a l'illa? Per a seguir lluitant contra els granotots?
Per a seguir fornicant amb la mascota?
Una narració impactant i suggeridora que no us deixarà indiferents
i que és rica en sentències, aforismes i frases que són
veritables càrregues de profunditat per acostar-nos al psiquisme del
protagonista. Llegiu-la i opineu.
Jaume Torras