L'Ombra del Vent
Carlos
Ruiz Zafón
L'Ombra del Vent
Barcelona: Ed. Planeta, 2003 (7a. edició)
L'Ombra
del Vent
planteja una intriga a partir d'un llibre maleït. La recerca de dades
sobre el llibre i el seu autor porta el protagonista a seguir el rastre de
tot allò que va descobrint. El protagonista esdevé presoner
de l'objectiu de les seves investigacions i estableix a la seva vida privada
curiosos paralel·lismes.
La recerca i totes les intrigues que es combinen retraten escenaris d'una
Barcelona que podem imaginar fàcilment i ens acosten als ambients i
a alguns dels personatges més característics de la primera meitat
del segle XX: burgesia, església, policia,... Unes descripcions dominades
pels ambients eteris i grisosos (l'adjectiu vaporós apareix reiteradament
a la novel·la), tal com va ser l'època en la que està
ambientada.
La narració compta amb personatges d'una personalitat poderosa ( l'agudesa
i el sentit de l'amistat del Fermín, que es menja al protagonista quan
entra en acció; la generositat del Miquel, i tants d'altres) i amb
elements d'una gran originalitat que poden ser recordats molt més enllà
(el Cementiri del Llibres Oblidats és un element d'una força
molt suggeridora).
El millor que pot dir-se del llibre és que enganxa i crea una sana
addicció a la lectura fins al desllorigador final del mateix. T'atrapa
i no el pots deixar, i això ja és molt.
No sé si la traducció al català treu força a alguns
dels diàlegs que imagines hilarants, però és un signe
de normalitat cultural que cal agrair traduir obres escrites en castellà
al català. La literatura catalana no es pot entendre sense la llengua
que originalment l'identifica. Evidentment no és literatura catalana
tot el que es publica en català, però és bo poder llegir
en català quantes més obres millor.
Jaume Torras (29-07-2004)